La nova marca de la UdG ens parla del concepte d’un temps de qualitat. Temps de vida universitària, temps per descobrir, per viure experiències, un temps de creixement personal en un espai –Girona– ideal per desenvolupar les idees d’aprendre, de compartir, d’exercir el respecte i la solidaritat.

Recordem que l’anterior símbol de la Universitat de Girona es va aprovar l’any 1992 i va ser fruit del treball de la dissenyadora Núria Duran a partir de la història de la pròpia Universitat, amb un esment explícit a la façana de l’edifici de Les Àligues, seu del rectorat. Aquest símbol fundacional de l’àliga es manté com a escut institucional en casos d'especial rellevància. 

La reinvenció que es proposa és més que una reinvenció. I, sobretot, és més que un canvi perquè sí. Representa una variació profunda a partir de dues idees que respecten la història i la tradició gràfica de la Universitat de Girona, amb una adaptació als nous temps:

• Un recordatori del vol de l’àliga
• Una recordatori visual de la façana de les Àligues: les formes corbes de l’escut esdevenen el signe de les claus.

A partir d’un estudi de marca dut a terme amb participació de la comunitat universitària, es van descriure, analitzar i agrupar tant les essències com les necessitats de la institució, en relació tant a la pròpia UdG com a la seva presència en l’entorn.

Un cop fet aquest estudi, es proposa una nova imatge que conté les idees de reductibilitat i adaptació a nous suports i formats, de manera especial a la comunicació que es desprèn de l’univers digital, que reclama un tractament diferenciat i essencial de la imatge. En conseqüència, s’avança cap a una visió més minimalista de la marca, una preeminència del logotip "Universitat de Girona" (amb un especial esment a la valoració de Girona com a eix cabdal), i un criteri que tendeix més a l’abstracció, en la línia més moderna del disseny, i que valora la funció metonímica en la qual la part explica el tot.

La marca de la UdG –la nova imatge– busca assolir el que podem anomenar un “nou compromís” amb la societat, una manera nova d’implicar-se amb el país i d’ensenyar un projecte que s’arrela a Girona i que s’expandeix arreu. Aquest compromís es basa en la consideració de Girona com una ciutat universitària en la qual la UdG té un pes prevalent i notori, tant per la incidència social com l’oferiment d’un servei dirigit, abans que res, a les persones. També en la transversalitat de l’oferta acadèmica gironina i de les possibilitats que s’obren quant a la recerca i la transferència. Girona és un temps i una manera de fer diferenciada i la Universitat recull aquests actius i els assumeix com a propis.

La marca inclou un plantejament de l’ordenació dels “espais” universitaris i la cerca d’un criteri homogeneïtzador que transmeti el compromís d’un tot: un servei públic d’un alt nivell d’excel·lència. La UdG ha crescut i els temps han canviat. La nova imatge de la UdG entén aquest repte i funciona com una cúpula que acull i com un trampolí que projecta. 

És per això que l’evolució del símbol de l’àguila fins a la doble clau reflecteix tant la persistència de la història com la voluntat d’afrontar el futur amb renovades dosis d’implicació amb el coneixement i la societat.

La nova imatge, tant recorda el vol d’un ocell com un llibre obert i prové de l’escut que presideix l’entrada de l’edifici de rectorat, amb una presència notable de la tipografia (Tiempos i Akkurat, en funció de les utilitzacions i registres, utilitzades en el seu desenvolupament en exclusiva pel Servei de Publicacions). El color corporatiu institucional –homogeni i estable– serà, en primera instància –el que s’anomena “primari”– el Pantone BlueReflex C, mentre que els secundaris, a utilitzar en determinades aplicacions, seran els Pantone 7401C i Cool Gray 1C, en funció d’un sistema visual que té en compte el cromatisme gironí i alhora estableix nous codis d’identificació paral·lels a la presència del logotip.

El símbol esdevé (amb la doble utilització de les ales, assimilades, com hem fet notar, a unes claus) una mena de contenidor que encapsula la presència del logotip (Universitat de Girona). Així, el contingut real, eix cabdal de la denominació, s’imposa al contingut simbòlic, que roman de manera imperceptible però constant com a receptacle del concepte.

La proposta incorpora un sistema visual que permet combinar elements per poder expressar-se amb facilitat en qualsevol suport d’identificació i de comunicació de marca, i de manera especial en atenció als requeriments dels nous canals de les xarxes socials. La Universitat disposa així de més instruments, i més variats, per ser més àgil, més flexible, i poder arribar a un conjunt més ampli de població, amb més arrelament al territori i més capacitat de projecció exterior.