Sostenibilitat

Urbanització

El disseny i la construcció de la ciutat, entès com a hàbitat humà, ha de tenir en compte el repte de fer compatibles les funcions naturals, ecològiques, etc. del territori amb l'assoliment de les necessitats que la nostra societat demana. 

Les nostres ciutats evidencien alguns problemes ambientals als quals les noves tendències urbanístiques i d'ordenació del territori haurien d'abordar de forma seriosa: la gran despesa energètica, els hàbits de consum, excessiu consum de sòl i l'alteració del microclima urbà, entre d'altres.

La UdG, en el seu propi procés d'expansió i creixement, entén que aquesta problemàtica també li és pròpia i incorpora criteris de complexitat, compatibilitat d'usos, esponjament, vida de campus, cicle de materials, ús dels recursos naturals, adaptació, millora, atenuació, compensació, etc. en la planificació dels seus campus.

Avantprojecte de planificació i dinamització del campus de Montilivi

L'Àrea de Sostenibilitat, assumint  l'encàrrec de Vicerectorat de campus, va participar en un procés de treball interdisciplinari que va concloure amb un avantprojecte de planificació urbanística del campus de Montilivi. L'encàrrec sorgeix de la necessitat d'incrementar l'oferta d'equipament docent i de serveis al campus de Montilivi. L'avantprojecte contempla unes directrius bàsiques consensuades que defineixen un model de campus. Les propostes de l'Oficina Verda definien un model  fonamentat en els següents conceptes:

  • El grau d'esponjament: nivell de porositat resultant de l'equilibri entre les edificacions i els espais lliures.
  • L'especialització dels espais i la dinàmica del campus: capacitat d'atracció i interrelació dels espais (edificats i lliures) i de generar desplaçaments obligats i no obligats.
  • Dinàmica Interna: fluxos entre les diferents unitats del campus.
  • Dinàmica Externa: fluxos entre el campus i l'entorn a diferents escales.

Característiques

Prenent com a referència l'escala de campus, aquest projecte ens va permetre definir el campus com a model dinàmic en el que a partir d'unes variables fixes -que ja ens venen donades- com són les característiques del medi, la població, la mobilitat, les infraestructures existents, les activitats a desenvolupar, etc. es poden dirigir els fluxos que les interrelacionen en funció d'on es situen els pols d'atracció del campus. Aquests vénen determinats per la localització estratègica de certs elements, peces o equipaments (edificis existents, noves edificacions, espais lliures, etc.) que fan possible entendre el campus com a una única entitat de la que se'n poden distingir una matriu territorial bàsica (matriu verda o biofísica), que li donarà una memòria d’entorn, i que "aflorarà" de diferents formes en diferents punts del campus. Aquesta matriu prèvia acull dues unitats funcionals amb capacitat real per a la interrelació, establint-se així una veritable “vida de campus”.