Sostenibilitat

Medi Natural

La Universitat de Girona té la sort de disposar del campus de Montilivi en un hàbitat periurbà amb restes dels hàbitats naturals que hi havia abans a la rodalia de la ciutat. A més, el propi campus conté encara diverses parcel·les no urbanitzades amb un gran potencial d'acostar el medi a la societat i als propis alumnes. Aquest potencial ja és esmentat en l'informe de l'estudi estratègic “UdG- "Campus didàctic, Oportunitats educatives especials per a la Universitat de Girona”, realitzat el 2012 per Pablo Campos.

Valoració

Ambiental:  l’estudi proporciona informació important que contribueix al coneixement de la flora del campus i és útil per a posteriors estudis de la qualitat del medi natural.

Social: la tipologia de contracte permet als estudiants la realització d’estudis reals sobre un medi conegut molt útils per a la seva formació i incorporar-los als documents de base dels campus.

Econòmica: permet identificar les espècies autòctones per a tasques de restauració i conèixer l'existència d'aquestes varietats, dimensions, ports, preus, etc. en els circuits comercials del sector.

Aquest projecte, realitzat gràcies a un acord entre l'Oficina Verda i el Departament de Botànica de la Facultat de Ciències, per a la realització de pràctiques en empresa,  es basa en la realització d'estudis florístics com a base del coneixement de la biodiversitat vegetal del campus, i la seva existència és fonamental per al desenvolupament d’estratègies de conservació vegetal.

La realització d'aquests inventaris constitueixen el procediment habitual d'aquests estudis florístics. Metodològicament es recorre l'àrea de mostreig amb deteniment per tal de trobar el màxim nombre de taxons possibles, juntament amb la recol·lecció de mostres vegetals, que degudament preparades s'utilitzaran com a material bàsic al laboratori per a la realització d'estudis biològics de classificació taxonòmica.

Característiques

  • Les sortides de camp per realitzar les recol·leccions es varen distribuir al llarg de tot l’any, amb una freqüència major en els períodes de màxima floració (primavera).
  • Dates de recol·lecció: 21/03/2004, 29/03/2004, 21/04/2004, 27/04/2004, 11/05/2004 i 18/05/2004.
  • L'àrea d'estudi va ser seccionada en varis sectors per tal de poder-los comparar i determinar com els diferents nivells d'antropització determinen la presència i tipus d'espècies vegetals. Els sectors escollits van ser: Aparcament central, bosc, biblioteca, camp de futbol, facultats, politècnica, pujada residència, servei d’esports i bosc, zona urbanitzable.
  • Sempre que va ser possible, recol·lecció sencera de la planta . Si no, recol·lecció d’una branca amb flors i/o fruits.
  • Magatzem en bossa o nevera per procedir, més endavant, a la dissecció al laboratori. Identificació de la data i lloc de recol·lecció.
  • Un cop al laboratori, anàlisi i classificació taxonòmica de les mostres mitjançant la lupa.
  • Identificació d’espècies mitjançant tècniques morfològiques, consultes de claus d’identificació i descripcions amb l’ajuda de bibliografia, “Flora Manual dels Països Catalans”.
  • Resultats guardats en base de dades “FileMaker Pro”.

Al campus universitari ubicat a Montilivi s'hi han desenvolupat algunes activitats d'interès ambiental que, conjuntament amb altres institucions i entitats, promouen models d'actuació sostenibles. Un exemple n'és la planta solar fotovoltaica (Projecte Europeu Universol), l'hort EcoSolidari, etc... En aquest darrer cas trobem un exemple que incorpora les tres dimensions de la sostenibilitat: social, econòmica i ecològica. Aquest itinerari està dissenyat per donar a conèixer les diferents actuacions ambientals que s’han desenvolupat en el Campus Montilivi, en el marc del Pla d’Ambientalització de la UdG. Va destinat a aquelles persones que visiten la UdG de forma puntual, als estudiants i a la resta de la comunitat universitària, i a qualsevol persona interessada que, a través de la pàgina web (o de l’aplicació per mòbil), vulgui seguir l'itinerari pel camí traçat seguint els diferents projectes. Així doncs, l’itinerari ambiental està format per diferents “peces” visitables per separat que es poden anar enllaçant per conformar la totalitat de la visita.

Valoració

  • Ambiental: augmentar el règim de protecció d'una zona sensible protegida per directiva comunitària (Directiva Europea 92/43/CEE) garantint-ne la seva preservació, manteniment d'un espai on s'hi poden desenvolupar activitats d'educació ambiental lligades al medi.
  • Social: L'apadrinament per part de l'escola El Pla de Girona compromet i fa partícips de la seva protecció a un grup de ciutadans, recuperació de la memòria històrica a través de la seva història.
  • Econòmica: l'establiment de convenis amb l'Ajuntament de Girona i la col·laboració de personal UdG en l'execució del projecte ha reduït al mínim els costos d'inversió. El seu component de sensibilització pretén que, a llarg termini, es redueixin les tasques de neteja d'aquest espai derivat de l'augment de conscienciació de les persones que el freqüenten.

El perill de degradació i desaparició al que es troben sotmesos els sistemes aquàtics lenítics continentals a la península Ibèrica ha estat motiu de preocupació tant per col·lectius científics com conservacionistes. Dins aquest marc, els ambients aquàtics temporanis són els que es troben en una situació més precària, atès que la seva degradació no s'ha aturat malgrat l'existència d'iniciatives de protecció de les llacunes temporànies mediterrànies (Directiva Europea 92/43/CEE). En l'àmbit mediterrani s'ha posat de manifest la importància de la flora dels sistemes aquàtics temporanis i la necessitat de la protecció d'aquests ambients per la conservació d'espècies animals. A més, tradicionalment s'ha menysvalorat la importància de la seva fauna, tot i l'existència de grups zoològics que únicament habiten llacunes i basses temporànies. Així a Europa, la destrucció d'aquests hàbitats ha comportat la desaparició de moltes poblacions d'anostracis i notostracis, grups que només habiten ambients temporanis. Darrerament diverses iniciatives s'han endegat per afavorir la conservació d'aquestes espècies: conèixer la distribució i avaluar l'estat de les poblacions arreu del planeta, definir i determinar els estatus de protecció, crear reserves per la seva conservació, conèixer els requeriments ambientals i potenciar poblacions molt reduïdes amb reproducció en captivitat.

La voluntat de la UdG a través del Pla d'Ambientalització juntament amb l'apadrinament que dur a terme l'Escola del Pla de Girona ha permès fer efectiva aquesta protecció i dur a terme actuacions per informar de la importància ecològica (instal·lació de rètol amb informació), per mantenir-la en el seu estat natural (regulació d'usos i periodicitat de les tasques de neteja) i per poder gaudir-ne .

Característiques

La bassa del campus de Montilivi, ubicada a la part superior de la parcel·la de bosc situada davant de l'edifici P4, té el seu origen en les activitats agrícoles que antigament es desenvolupaven en aquesta zona i que trobem reproduïdes en moltes àrees de les Gavarres. Aquestes basses eren construïdes pels mateixos pagesos per, aprofitant en aquest cas la condició d'impermeabilitat dels seus sòls argilosos, acumular aigua de pluja que posteriorment utilitzaven per regar els conreus. Curiosament en altres zones on el sòl no era tan argilós i per tant la bassa perdia aigua per filtracions al subsòl, aquestes s'impermeabilitzaven amb una capa d'argiles compactades.

La bassa de Montilivi no és l'única que trobem al Barri ja que als boscos de Palau n'hi existeixen dues mostres més ben conservades. Són hàbitats que contenen aigua de forma temporal. Aquesta presència intermitent els dóna rellevància ambiental que es concreta en un seguit de singularitats:

  • Ambients típicament mediterranis -condicionats pel règim intermitent de les pluges- on hi són presents espècies de fauna i flora adaptats biològicament a l'assecatge periòdic.
  • En períodes humits es donen les condicions idònies pel desenvolupament de poblacions d'amfibis i de determinats grups de macroinvertebrats, ja que l'assecatge estacional fa inviable la presència de peixos –predadors-.
  • L'alternança de períodes secs/humits atribueix a aquests hàbitats certa resistència a la manca d'oxigen –anòxia- de les seves aigües. La fase seca, a més de suposar una oxigenació, contribueix a una remineralització del sòl.
  • En l'actualitat són ambients poc freqüents ja que històricament s'han dessecat per dur a terme tasques agrícoles i per combatre les plagues de mosquits transmissors de malalties.