Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l'Àmbit Rural

Mitjançant una beca de la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural de la Universitat de Girona i l’Espai del Metge i la Salut Rural del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols l’estudiant d’Història Lluís Coromina Verdaguer, dirigit pel doctor Joaquim M. Puigvert i Solà, realitzà durant els mesos d’agost i setembre de 2018 un projecte d’investigació sobre els llocs de memòria mèdics –eminentment relacionats amb 'metges rurals'– de la Catalunya i l’Espanya contemporànies, fent especial èmfasi a les comarques gironines, que està prosseguint amb una Beca de Colaboración en Departamentos universitarios del Ministerio de Educación y Formación Profesional. 

La fórmula lieux de mémoire fou encunyada per Pierre Nora (Gallimard, 1984-1992), de l'École des Annales, per referir-se a tot suport material o immaterial portador en el present de valors simbòlics de 'memòria col·lectiva' del passat; a saber: en mots de Nora, “la instrumentalització política del passat en el present” (1984-1992, vol. 1: 674). L’introductor i difusor del terme a Catalunya fou Stéphane Michonneau en la tesi doctoral Barcelona: memòria i identitat. Monuments, commemoracions i mites (Barcelona, Eumo, 2002). Els estats, les nacions, les regions i els municipis contemporanis, així com entitats de diversa índole, a través de polítiques de memòria creen 'artefactes' –carregats ideològicament– per propagar entre els ciutadans una determinada visió de la història: des d’una càtedra universitària fins a un espai museològic, passant pel nomenclàtor de les vies públiques, els monuments públics, els panteons dels cementiris, el nom d’institucions medicosanitàries, les plaques (commemoratives), els banys (de mar) o les fonts (d’aigua), entre moltíssims altres.

El treball abraça els “metges anònims” –com el monument d’“Homenaje al Médico Rural” a Potes o el d’“Homenaxe ao médico de cabeceira” a Padrón– fins a metges rellevants d’un indret –com el carrer Martí Casals a Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro o el Monument al Doctor Robert a Sitges i a Barcelona. Per elaborar l’inventari, les qüestions elementals són “qui”, “què”, “on”, “quan” i “per què”, del lieux i dels promotors de la memòria. Espai, temps i ideologia. La “fitxa tècnica” de cada lieux de mémoire conté: Nom, Imatge/s, Tipologia de lloc de memòria, Situació, Autor/s, Promotor/s, Data, Descripció, Bibliografia/Webgrafia i Altres observacions. S’han fet servir fonts arxivístiques, bibliogràfiques, fotogràfiques, hemerogràfiques i –a voltes– orals.

El considerem un terme amb potencial epistemològic, abstracte, simbòlic, plàstic, elàstic i operatiu, que permet una tipologia d’anàlisi historiogràfica amb un horitzó comparatiu per objectivar la memòria. El treball té una finalitat propositiva, a saber: és una temptativa, un sondeig, un estudi primigeni dels llocs de memòria erigits a redós del fet mèdic, per copsar el potencial d’abordar una anàlisi més detallada, profunda i àmplia. Per tant, es prioritza l’estudi qualitatiu vers el quantitatiu. És una punta d’icebergmetodològica d’anàlisi per a la Història de la medicina.

S'han publicat un mapa amb una petita mostra dels llocs de memòria mèdics estudiats, de diversa tipologia, repartits geogràficament, fruit de la investigació en la seva primera fase, vegeu: https://www.udg.edu/ca/catedres/Salut-rural/Llocs-de-memoria-medics.

Notícies relacionades