Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú
Identificació

Càtedra de Promoció de la Salut

Una mirada des del municipi a la crisi provocada per la COVID-19

En la novena setmana de confinament i coincidint amb l'inici de la desescalada cap a la nova normalitat, des de la Càtedra de Promoció de la Salut de la Universitat de Girona acabem les nostres entregues amb una reflexió sobre com han viscut els municipis la crisi provocada pel coronavirus.

Cap dels regidors i de les regidores que al maig del 2019 es va presentar a les eleccions municipals podia preveure que uns mesos més tard el COVID-19 capgiraria les nostres vides i les dels municipis.

De professions diverses, en molts casos sense un especial interès per l’ascendència política, sense cap tipus d’experiència en situacions d’emergència, amb una retribució sovint simbòlica, tots i totes s’han posat al capdavant d’una emergència sanitària que ha afectat els seus conciutadans i conciutadanes a tots nivells, també a ells i elles.

Es tracta d’una experiència que per força ha de marcar la seva pròpia percepció de la salut, però també de les polítiques de salut municipals. Percepcions, aprenentatges, reflexions, que a continuació intentarem relatar després d’haver recollit el testimoni de deu regidors i regidores de nou municipis de les comarques de Girona.

Els ha agradat i emocionat el treball en equip, la col·laboració amb l’oposició, la constatació que l’important és el tarannà de les persones i no el color polític, etc., però sobretot l’elevada capacitat de la ciutadania -també de les persones joves- de treballar per un bé comú, per la creació de xarxes de suport de tot tipus, per l’atenció adreçada als diferents col·lectius i les seves necessitats.

Els ha sobtat la facilitat amb que la gent ha renunciat als seus drets i llibertats, la barreja existent de por i tranquil·litat, però també com s’accentuen les conductes incíviques: les exigències o la preocupació per la multa més que per les conseqüències de les nostres conductes en els altres. També les incoherències i el relaxament davant d’importants determinants de la salut: portar mascareta i guants a la cua de la botiga per comprar sense miraments tabac i menjar ultra processat. A l’altre extrem els ha agradat descobrir persones que en aquests moments d’especial sensibilitat s’han esforçat per adquirir nous hàbits saludables.

Els ha permès descobrir el gran nombre de famílies que depenen de les fonts públiques, del gas butà o de l’economia submergida, i la constatació que de nou són aquelles més vulnerables les més afectades. La importància del comerç local com servei essencial, o la mala preparació de les residències privades de gent gran respecte les públiques.

Els ha suposat improvisar, aprendre constantment, prendre consciència de la importància d’ajustar la comunicació, els missatges i els diferents tipus de suports segons edats i/o col·lectius, però també de vetllar en paral·lel per la salut de les persones que treballen a l’ajuntament, i endegar mesures com la pròrroga dels impostos o l’adaptació de tot tipus de gestions administratives.

Han patit pel risc en la població, per fer-ho tot lo millor possible, per haver de fer o no de policies, per la convivència veïnal, per l’efecte del confinament en les activitats previstes, en l’economia local, també per compaginar la tasca professional amb la família i amb l’increment exponencial d’hores de dedicació a l’ajuntament derivades d’aquests dies de crisi. “I qui em cuida a mi?”, preguntava un/a regidor/a.

Ha representat l’oportunitat de posar en evidència l’efecte que té cadascuna de les àrees de l’ajuntament en la salut de les persones -la salut en totes les polítiques-, la importància de la  planificació, d’estar ben preparats i liderats, de la fins ara “desconeguda” àrea de salut, del paper real dels serveis socials i de la policia local, de posar la vida de les persones al centre de les polítiques, i de l’efecte de l’habitatge i de l’espai urbà en la salut de les persones.

Ha representat l’oportunitat també de fomentar noves iniciatives socials i empresarials, però sobretot de potenciar les connexions virtuals: laboralment, però també per les tasques dels propis regidors i regidores, pel contacte amb veïns i veïnes, etc. Facilitats que consideren que han vingut per quedar-se, però que obliguen també a considerar la fractura digital, i per tant a arribar i/o ajudar a totes aquelles persones que no tenen accés a les noves tecnologies. Ajuda també a valorar les relacions presencials, tan enyorades.

Els micro municipis han viscut també aquesta realitat, amb nous matisos. Les xarxes de suport veïnal són menys necessàries perquè són ja inherents, i els habitatges i l’entorn urbà i natural esdevenen model de qualitat a observar, però en canvi incrementa la preocupació per l’elevat nombre de població vulnerable -persones grans- i per les majors dificultats d’accés als serveis sanitaris. I mentre intenten treballar per evitar engrandir la fractura entre el món rural i urbà observen l’efecte del COVID com una oportunitat per sobreviure, ara que s’ha posat en evidència a gran escala que el teletreball és factible i que l’espai i l’entorn té un important efecte en la salut de les persones.

Sabem que “la salut es crea a través de la interrelació entre la gent i els seus entorns en el procés de la vida diària: on la gent viu, estima, aprèn, treballa i juga. I no és sobretot aquest espai el dels municipis? De ben segur aquesta crisi permetrà prendre’n encara més consciència.

Un agraïment a tots aquells regidors i regidores que han vetllat i vetllen tan bé com poden per la seva ciutadania.

Gràcies a l’Albert, l’Anna B, l’Anna R, la Carme, l’Elisabet, en Joan, la Gemma, en Joel, la Laura i en Marc, per les contribucions que han fet possible aquest relat.

 

Bibliografia

 

Ilona Kickbusch, Promoció de la Salut a través de l’Educació d’Adults. CONFINTEA, Hamburg, 1997