Qui havia de pensar que d’un mes per l’altre, i en el nostre context teòricament estable i privilegiat, veuríem afectada la forma com interpretem els determinants de la salut?. L’actual mirada -després de cinc setmanes de confinament- permet observar cadascuna de la “capes” dels determinants de manera diferent a com ho hauríem fet fa un mes o fins i tot menys.
Qui havia de pensar que d’un mes per l’altre, i en el nostre context teòricament estable i privilegiat, veuríem afectada la forma com interpretem els determinants de la salut? (1) L’actual mirada -després de cinc setmanes de confinament- permet observar cadascuna de la “capes” dels determinants de manera diferent a com ho hauríem fet fa un mes o fins i tot menys...
La primera capa de la salut... La nuclear, aquella més individual que fa referència als factors constitucionals, a les característiques personals, vinculada també i estretament a la dimensió de la salut de caràcter més biològic. Una franja que ha perdut simbòlicament aquests dies bona part de la seva vessant personal per prendre sobtadament una nova perspectiva col·lectiva, comunitària, lligada a un nou vector tan estès, invisible, fins i tot quasi atzarós i amb conseqüències tan àmplies, capaç de posar en escac i mat al sistema sanitari, dic de contenció de la primeríssima línia del benestar individual i col·lectiu, i que tants i tantes professionals estan treballant per sostenir.
La segona capa de la salut... els nostres propis estils de vida, també confinats com nosaltres i amb nosaltres en els corresponents metres quadrats dels nostres habitatges.
Les xarxes socials, a mode de finestra al món, ens han permès a tots observar l’habilitat amb que cadascú ha estat capaç d’enllaunar, en un espai molt més reduït de l’habitual, els seus propis hàbits. Semblaria que el canvi d’ordre en les ocupacions ha portat, a part de la població, no només a mantenir els hàbits saludables, sinó a potenciar-los, fins i tot a recuperar i a explorar aficions abandonades. Tot i això la solitud, l’avorriment o el neguit porta a potenciar-ne d’altres, sense anar més lluny els jocs d’atzar, també entre els i les joves.
La tercera capa de la salut... És una evidència flagrant que les relacions socials i comunitàries són i hauran estat unes de les grans protagonistes d’aquests dies, fins al punt que es fa complicat parlar d’aquesta capa sense emocionar-se. De les múltiples Iniciatives de suport als i a les professionals dels serveis essencials, a les xarxes de suport social o les activitats als balcons. A l’altre extrem qüestions com l’increment de les trucades d’ajuda per violència domèstica, o els dolorosos i anormals processos de dol.
De ben segur podrem vincular aquesta franja i la d’estils de vida, amb la salut mental, una qüestió tan silenciada com afectada per la situació de crisi i el propi confinament (i les condicions de confinament).
La quarta capa de la salut... Si alguna cosa destaca en les condicions de vida i de treball són se’ns dubte les desigualtats, i per tant, de nou les diferències en l’impacte que té i tindrà la crisi en la població i en la seva salut (2). De nou és als col·lectius més vulnerables a qui afecta amb major mesura, tan la crisi com la seva recuperació. La mirada dels determinants des de l’altra banda de la finestra que proposem no és la mateixa en totes les cases i famílies, o països, si pretenem una mirada més global: l’habitatge en el que estem confinats, el contracte que tenim o el sistema de protecció públic de que gaudim.
La darrera capa de la salut.... la superestructura, aquella que determina les condicions polítiques, socioeconòmiques, culturals i mediambientals, entre elles el marc polític i legislatiu que determina les polítiques que han de garantir o no el benestar de la població.
Però aquests dies proporcionen també meravelloses oportunitats: tècnics i tècniques dels camps ambiental, energètic, de la mobilitat, etc., absolutament absorts en el fenomen únic que representa aquests dies de confinament i per tant d’aturada tècnica, una situació inaudita que proporciona dades i informació de valor incalculable. Un bon moment per reflexionar sobre el model que volem -ambiental i social-, ja no per aquests dies, sinó sobretot per afrontar la recuperació que els precedeix. Retornarem al que ja teníem o a un de millor?
Valdrà la pena prendre consciència dels aprenentatges que proporcionen aquests dies en què tenim l’oportunitat de mirar-ho tot des de l’altre costat de la finestra.
Bibliografia
- Dahlgren G, Whitehead M. Policies and strategies to promote social equity in health Background document to WHO – Strategy paper . Vol. 14, Stockholm: Institute for future studies. 1991. 67 p.
- Comisión para Reducir las Desigualdades Sociales en Salud en España. Avanzando hacia la equidad. Propuesta de políticas e intervenciones para reducir las desigualdades sociales en salud en España. Madrid; 2010.