Josep Pla (Palafrugell, 1897 – Mas Pla de Llofriu, 1981). És l’escriptor català més llegit i popular de totes les èpoques, i va dedicar tota la seva vida a la literatura i al periodisme. La seva obra completa, que ell mateix comença el 1956, es reprèn d’una manera definitiva el 1965. Abasta més de 45 volums, aproximadament unes vint mil pàgines de prosa.

Com altres escriptors catalans, és un home de cultura francesa; els seus models literaris són Stendhal i Proust, tot i que la seva influència ideològica parteix de Leopardi, Voltaire i Montaigne.

Des de molt jove, es planteja la literatura com a professió. Com a periodista, exerceix de corresponsal a França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya i Rússia, des d’on escriu cròniques polítiques i culturals. Comparat amb el model del Noucentisme, el seu estil representa, a partir de Coses vistes (1925), una novetat per la seva naturalitat i, també, pel fet d’acostar la literatura a un públic ampli.

La seva obra s’ha convertit en una valuosa memòria, a mig camí entre la realitat i la ficció, de mig segle de societat, paisatge i vida catalana. Per qüestions de caire polític i ideològic, és l’escriptor que ha aixecat més controvèrsia, sobretot per la seva pretesa vinculació al bàndol feixista amb motiu de la guerra civil espanyola i, en conseqüència, per les reiterades negatives del jurat a concedir-li, a partir del 1969, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Josep Pla va obtenir quatre vegades el Premi Crítica Serra d’Or i, dos anys abans de la seva mort, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Medalla d’Or. Actualment, la seva obra continua reeditant-se constantment.

Josep Pla davant la seva biblioteca. Mas Pla, Llofriu, 1922.
Autor desconegut

Fundació Josep Pla, col. Josep Vergés

Per a més informació sobre Josep Pla, consultar el web de la Fundació Josep Pla .