Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú
Identificació

Campus Patrimoni Cultural i Natural

Inici:
01/10/2020 - 00:00
Fi:
22/10/2020 - 00:00
Lloc:
Casa de la Cultura de Girona
Organitzador
Casa de la Cultura de Girona
Inscripcions
Activitat gratuïta. Inscripció prèvia obligatòria
Web:
https://casadecultura.org/cicles/609/contemporalia-ciencia

La Casa de Cultura de Girona organitza un cicle de conferències anomenat "Quatre visions del futur"

L’ésser humà és curiós i prospectiu per naturalesa. És, doncs, natural que les persones ens fem preguntes i reflexionem sobre determinades «grans qüestions», sobre el futur a curt, mitjà i llarg termini. Com ens afectarà el canvi climàtic? Hi ha vida a l’Univers més enllà del nostre planeta? Com canviarà la nostra societat la irrupció inevitable de la intel·ligència artificial i els robots? És probable que patim una futura pandèmia tant o més nociva que la de la COVID-19? Malgrat l’aforisme (més o menys humorístic) que sosté que com menys coneixements té una persona sobre un tema, més ferma és la seva opinió sobre el tema en qüestió, en aquesta edició de Contemporàlia hem convidat quatre experts perquè estimulin la nostra imaginació i ens ajudin, a través de les seves reflexions, a construir la nostra pròpia visió del futur.

El cicle "Quatre visions del futur" està format per quatre conferències que es faran els dijous del mes d'octubre a les 19:30 h. El cicle és gratuït però cal fer una inscripció prèvia a cada conferència.

  • 1/10 "Nous temps, nou clima" amb Josep Calbó:

    La pandèmia de la COVID-19 ens ha situat en una emergència sanitària que ha comportat una emergència social i econòmica. Però cal no obviar una altra situació d’emergència, la climàtica, que en realitat pot tenir conseqüències encara més importants i sostingudes en el temps i l’espai. El clima dels propers decennis comportarà situacions de temps meteorològic diferents, tant a Catalunya com a la resta del món. Això és el que indiquen totes les projeccions climàtiques fetes amb models del sistema terrestre, i sigui quin sigui l’escenari que finalment s’esdevingui.

    Josep Calbó és doctor en ciències i professor titular de la Universitat de Girona. Fa recerca sobre la interacció de la radiació solar i terrestre amb els núvols i aerosols atmosfèrics. Ha fet estades al MIT i a altres institucions dels Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda i Rússia. És membre del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya i president del Consell Assessor del Servei Meteorològic de Catalunya.

  • 8/10 "Habitabilitat de l’Univers" amb Fernando Ballesteros:

    Hi ha vida més enllà de la Terra? És el nostre planeta únic en l’Univers, o un escenari més per a l’origen de la vida? La pregunta que milions d’éssers humans es fan des de les primeres albors de la humanitat podria trobar una resposta afirmativa en les pròximes dècades. En aquesta xerrada veurem les diferents tècniques de cerca d’altres planetes, què hem après fins ara dels exoplanetes i què s’entén per un planeta habitable, i parlarem sobre la cerca de vida extraterrestre, sobre biomarcadors i si és possible trobar altres civilitzacions.

    Fernando Ballesteros és doctor en física i cap d’Instrumentació de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València. Va treballar en el disseny dels telescopis espacials Integral, de l’Agència Espacial Europea, i Legri, de l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial. S’interessa per l’astrobiologia i fa recerca en l’emergència de la complexitat i la vida en l’Univers. Participa en el projecte J-PAS, al Centre Astrofísic de Javalambre, a Terol. Divulgador molt actiu i autor de diversos llibres, és premi Prisma 2016 per Fractales y caos: la aventura de la complejidad i Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General 2006 per Gramàtiques extraterrestres.

  • 15/10 "Intel·ligència artificial i robòtica: un futur utòpic o distòpic?" amb Carme Torras:

    Les tecnologies digitals ja formen part de la vida quotidiana i vehiculen les nostres relacions afectives i laborals, la nostra salut, l’abastiment i l’oci. Els recents avenços en algorismes d’aprenentatge i robots assistencials, combinats amb l’expertesa humana, reporten uns beneficis socials inqüestionables, però alhora comporten riscos que cal analitzar per tractar d’evitar-los. Atès que la tecnologia que dissenyem ens modela, es fa indispensable establir criteris ètics i fomentar l’esperit crític, per poder «dissenyar» un futur favorable per a la humanitat i «més ben repartit», parafrasejant l’escriptor de ciència-ficció William Gibson.

    Carme Torras compagina la direcció d’un grup de recerca en robòtica assistencial a l’Institut de Robòtica (CSIC-UPC) amb l’escriptura literària i la promoció de la tecnoètica. Ha liderat 16 projectes europeus, l’últim, una ERC Advanced Grant sobre manipulació robotitzada de roba. Les seves novel·les La mutació sentimental (Pagès Editors, 2008) i Enxarxats (Males Herbes, 2017) tenen associats materials didàctics sobre ètica en robòtica social i intel·ligència artificial.

  • 22/10 "Un futur sense epidèmies?" amb Joan Saldaña:

    A mesura que la globalització avanci i es vagin destruint ecosistemes amb els quals no havíem tingut mai contacte, anirem trobant infeccions noves, algunes de les quals potencialment molt perilloses, que fins ara han estat convivint entre animals i que estan preparades per fer el salt als humans. Malalties ara confinades en un entorn molt limitat aniran apareixent entre nosaltres, i els resultats d’aquest desconfinament víric pot ser catastròfic. Això ja fa anys que ho (pre)diu la comunitat científica i ha estat molt ben explicat en llibres que, llegits ara, semblen profètics en relació amb la COVID-19. Alhora, el sector farmacèutic va rebutjar el 2018 la proposta de la Comissió Europea de prioritzar la investigació per a la preparació contra pandèmies provocades per patògens similars al de la COVID-19, tot donant prioritat a altres interessos. Podem, doncs, ser optimistes amb el nostre futur?

    Joan Saldaña és llicenciat en biologia per la UB, doctor en matemàtiques per la UAB i, des del 2003, professor titular de matemàtica aplicada a la UdG. Actualment, la seva recerca gira al voltant de la modelització de la propagació d’epidèmies en xarxes complexes, tema sobre el qual ha fet col·laboracions puntuals en programes de ràdio i revistes de divulgació.

Activitats relacionades