Els mitjans de comunicació formen part del patrimoni cultural d’un país. Tant perquè en formen part, de la seva història, com pel fet que són subjectes partícips de la construcció d’un relat que no només és de vital transcendència per als lectors del present, sinó per als de futures generacions.

El Campus Comunicació Cultural i Corporativa de la Universitat de Girona, dirigit per Lluís Costa, ha endegat un projecte d’innovació docent amb aplicació pràctica destinat al conjunt de la ciutadania, que proposa un recorregut pels més de dos-cents anys d’història d’aquests mitjans a la ciutat de Girona, amb una voluntat de transportar-nos pels viaranys que faciliten la comprensió d’un fenomen –el comunicatiu– absolutament indestriable de l’existència de l’individu en societat.

Aquest itinerari virtual que és en un lloc web, del qual s’estan ultimant els últims ajustaments de cara a una pròxima presentació al Col·legi de Periodistes, recull en aquest moment 56 punts de la història de la ciutat a través dels seus mitjans de comunicació.

Dividits en 8 blocs amb 7 localitzacions cadascun, segueix un ordre cronològic i s’agrupa geogràficament. L’itinerari comença el 1787 amb la primera publicació de la ciutat, la Gazeta de Gerona, que s’editava de manera bisetmanal, en llengua castellana i amb un contingut majoritàriament informatiu. La seva difusió va ser possible gràcies a la impremta de la família Bro, situada al carrer de Ballesteries d’on arrenca la primera ruta. El Gran Dia de Girona, les muralles obsoletes, El Eco de Gerona o l’arribada del primer tren són altres temàtiques tractades.

El segon recorregut comprèn el període de la Revolució a la Restauració, en el qual destaquen alguns punts com ara el bressol del periodisme republicà, l’exili d’Artur Vinardell o l’historiador de la premsa pioner Enric Claudi Girbal. El tercer apartat tracta sobre la premsa ideològica, començant per La Lucha, continuant per la impremta dels Rahola o la figura d’Heribert Mariezcurrena, el primer fotoperiodista. El quart bloc gira al voltant de la Cultura i toca punts com ara L’Athenea, o personatges rellevants com per exemple Montsalvatge, Tharrats i Bertrana. De la cinquena proposta, destaquen la figura de Josep Morató com a teòric del periodisme modern i la plaça del Vi com l’origen de l’Associació de Periodistes de Girona. I del sisè, el la República, el primer alcalde de l’època, Miquel Santaló, l’arribada del president Macià o la ràdio incipient. Sobre el bloc del franquisme destacaríem els apartats dedicats a Presència i el seu compromís amb la Devesa. I del bloc d’actualitat: la primera concentració per la Diada de Catalunya també a la Devesa; el naixement d’El Punt i de TVGi, fins a la convocatòria del referèndum i la constitució de la plaça de l’U d’Octubre.

“L’objectiu principal és que es pugui conèixer més la ciutat i els seus mitjans”, subratlla Lluís Costa, que també avança que s’està estudiant amb l’Ajuntament de Girona de fer les vuit rutes com a visites guiades físicament.

En el projecte han participat un total de 38 alumnes que han hagut de treballar els temes als arxius i hemeroteques, aprendre a moure’s i localitzar imatges. L’equip, dirigit per Costa, és el format per Francesc Casadellà, Marta Faixedas, Sara Carrés, Marta Baserba i Joel Medir.

Camps, L. (27/03/2019). Els mitjans marquen el mapa. El Punt Avui. Recuperat de: https://www.elpuntavui.cat/comunicacio/article/20-comunicacio/1577207-els-mitjans-marquen-el-mapa.html?cca=1