Campus Cohesió i Compromís Social

Professors de Ciència Política de la Universitat de Girona analitzen la imatge que durant anys s'ha transmès de les comarques gironines. Una província clarament independentista, on es viu bé, amb sous alts i amb pocs problemes socials. Els docents de la universitat han publicat el monogràfic Girona, perfil divers, amb el COLPIS (Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya), en què fan una anàlisi sociopolítica de les comarques gironines per comprovar què hi ha de cert en aquests tòpics.

La conclusió és que la realitat és més diversa del que sembla a simple vista: les comarques gironines també tenen les seves perifèries i pateixen problemes socials relacionats amb qüestions com la demografia, l'economia, l'urbanisme o l'habitatge, entre altres. El volum ha estat coordinat pel doctor Macià Serra.

En l’àmbit polític, els articles del propi Serra i el professor Carles Ferreira apunten que, a l'hora d'analitzar els resultats electorals, és més útil tenir en compte l'eix-costa interior que no pas les comarques. Segons assenyalen, les diferents realitats socials, culturals i econòmiques que hi ha a la demarcació s'acaben reflectint en els resultats electorals. D'aquesta manera, en els municipis més petits, el suport als partits independentistes se situa per sobre del 70%, igual que succeeix en algunes ciutats mitjanes com Banyoles, Ripoll o Olot.

En canvi, a les poblacions més grans, sobretot aquelles que van créixer perquè durant la dècada dels 60 van rebre força població procedent del sud d'Espanya, els partits independentistes no hi treuen tants bons resultats.

En l'àmbit social, la província tampoc és, ni molt menys, homogènia. Segons apunten el director del Campus Cohesió i Compromís Social de la Universitat de Girona, Quim Brugué i el professor Xavier Casademont, la demarcació compta amb alguns indicadors positius. En comparació amb la resta de Catalunya, Girona és una de les províncies amb més creixement i dinamisme econòmic, amb els índexs de desocupació més baixos i amb una renda mitjana més elevada.

Tot i això, tal com apunten diversos informes municipals, per exemple a les ciutats d'Olot i Figueres, encara hi ha uns percentatges destacats de risc de pobresa i d'exclusió social. Segons assenyalen els dos autors, entre els reptes de futur que hi ha d'haver a la demarcació en destaquen especialment tres: en primer lloc, l'atenció a la infància, per tal d'evitar que les diferències socioeconòmiques puguin contribuir a eixamplar les desigualtats socials.

En segon lloc, defensen que cal aprofundir en les polítiques d'inclusió social, que s'han de dissenyar des de la globalitat i incorporant àmbits com el laboral, l'educatiu, el sanitari o l'urbanisme. Finalment, també consideren que cal fer una bona previsió de les polítiques d'atenció a la dependència i de promoció a l'autonomia, ja que cada vegada hi ha més necessitats en aquest àmbit.

Per la seva banda, el professor Salvador Martí posa de manifest la diversitat social de la demarcació. Pel que fa a la immigració, i tenint en compte que Girona és una de les províncies que compta amb una de les taxes d'immigració més elevades de tot l'Estat, Martí apunta que les comunitats tenen diferents comportaments a l'hora d'integrar-se: en un extrem hi ha, per exemple, la immigració romanesa, que generalment vol tornar al seu país d'origen i per tant no solen establir xarxes d'associativitat entre ells ni amb els gironins.

En canvi, a l'altre extrem hi ha la comunitat hondurenya, que malgrat mantenir el vincle amb els seus familiars al país d'origen generalment no tenen intenció de tornar-hi i per tant sí que emulen, en certa manera, el seu entorn original tot creant un entorn propi, amb bars llatins, esglésies evangèliques o botigues de productes tradicionals.

Fanals, L. (23 de febrer de 2019). Girona també té les seves perifèries. Diari de Girona. Recuperat de: https://www.diaridegirona.cat/comarques/2019/02/24/girona-seves-periferies/964550.html

Notícies relacionades