Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Campus Cohesió i Compromís Social

"La cohesió social en temps de la Covid-19", un cicle impulsat per ECAS Girona i el Campus Cohesió

L’epidèmia de la Covid-19 està tenint conseqüències duríssimes en la nostra societat. Des del Campus Cohesió i Compromis Social de la Universitat de Girona juntament amb ECAS Girona, hem iniciat el cicle de converses “La cohesió social en temps de la Covid-19” per generar uns espais de diàleg entre acadèmics i professionals de diferents àmbits.

L’epidèmia de la Covid-19 està tenint conseqüències duríssimes en la nostra societat, afectant als sistemes educatiu, de salut, de protecció social i, també, a l’estructura econòmica. L’emergència d’aquestes darreres setmanes ens està posant a tots a prova.

Des del Campus Cohesió i Compromis Social de la Universitat de Girona conjuntament amb ECAS Girona (Entitats catalanes d’Acció Social), hem iniciat el cicle de converses “La cohesió social en temps de la Covid-19” per generar uns espais de diàleg entre acadèmics i professionals de diferents àmbits. Creiem necessari propiciar un intercanvi d’idees sobre quins són els reptes que ha posat sobre la taula aquesta situació excepcional, com s’estan abordant i com es farà en un futur proper.

En el marc del cicle “La cohesió social en temps de la Covid-19”, al llarg de les properes setmanes difondrem diverses converses sobre com s’han vist afectats alguns àmbits concrets de la nostra societat: la realitat de les persones sense llar o amb algun tipus de discapacitat, la situació de les treballadores en l’àmbit de les cures, el tracte a les persones més vulnerables o la segregació educativa.

En aquesta 11a i última conversa, titulada "La creixent vulnerabilitat de les persones migrades", en Lluís Puigdemont, director de la Fundació Ser.Gi i en Mostafà Shaimi, professor de la Universitat de Girona, posen sobre la taula com la crisi generada per la Covid-19 ha impactat en la vida de moltes persones migrades a Catalunya.

Les expectatives frustrades de treballar en el sector del turisme per part de moltes persones, molt sovint treballs precaris però que significaven uns ingressos mínims per a les seves famílies, s’han traduït en la impossibilitat de poder pagar subministres i lloguers. Aquest és un exemple que evidencia la permanent fragilitat en la que viuen moltes persones arribades a Catalunya fugint de situacions de pobresa estructural i/o situacions de conflicte a la recerca d’una vida millor.

La conversa també se centra en el col·lectiu de joves migrats sense referents adults, alguns d’ells organitzats a Girona al voltant de la “Tancada Per Drets”. Joves que no poden trobar el seu lloc a la societat, entre d’altres coses, perquè un cop surten del circuit del sistema de protecció no se’ls facilita el permís per a poder treballar de manera legal.

En la desena conversa, l’Albert Quintana, del Moviment de Renovació Pedagògica de Girona i Coordinador Territorial  Educació 360 i Moisès Esteban-Guitart, director de l'institut de Recerca Educativa de la Universitat de Girona, parlen sobre els diferents condicionants que acompanyen el procés d’aprenentatge dels infants i de la incidència d’aquests en les desigualtats educatives, que no escolars, que s’estan evidenciant aquests dies de la pandèmia.

Durant la conversa es posa de manifest la importància de l’acompanyament que els infants i famílies reben tant des de l’acció tutorial dels centres com per part de professionals de l’àmbit comunitari com educadores i integradores socials, etc. Canvia l’escola i, amb ella, canvien aquestes relacions i espais d’acompanyament que contribueixen també a l’equitat educativa.

En la novena conversa es troben dues persones que coneixen molt bé els mecanismes que s’activen en els barris en moments de crisi social, econòmica i, també en el cas que ens ocupa, sanitària.

La Francina Planas, de l’equip directiu de l’associació VINCLE, ens aporta la mirada sobre el terreny d’aquella realitat viscuda en diferents comunitats on Vincle desenvolupa iniciatives i projectes. Per la seva banda, l’Ismael Blanco des de l’IGOP (Institut de Govern Polítiques Públiques de l’UAB) ens ofereix la perspectiva de la recerca en aquest àmbit, aportant informació d’estudis realitzats arrel de la “crisi de 2008” sobre els mecanismes i estratègies dels barris per a fer front a problemes socials de caire estructural.

Van ser els mateixos aquests mecanismes a tots els barris? De què depèn que les iniciatives siguin unes o unes altres? Perduren totes en el temps?

En la vuitena conversa del cicle, anomenada "La gestió del sensellarisme en moments d'excepcionalitat", hem volgut donar veu a les persones que coneixen la realitat de l’exclusió residencial, ja sigui des de la recerca com des de la gestió d’un equipament, en aquest cas el Centre d'Acollida i Serveis Socials de Girona, “La Sopa”.

Hi participen Rosa Angelats, directora de “La Sopa” i Fran Calvo, investigador del departament de Pedagogia i de l’Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida de la Universitat de Girona.

Durant la conversa coneixerem les mesures posades en marxa pel centre d’acolliment “La Sopa” així com a d’altres ciutats europees. Els convidats ens parlaran de les diferents circumstàncies que condicionen les situacions d’exclusió residencial així com el punt en què es troba la implementació de les solucions integrals per aquesta problemàtica al nostre territori.

Aquesta setena conversa, centrada en com està afectant el confinament i la crisi generada per la pandèmia de la Covid-19 als joves i infants que viuen en centres residencials, hi participen Carme Montserrat, professora de la Universitat de Girona i membre del grup de recerca Liberi i Laia Planagumà, de la Cooperativa SUARA.

Durant la conversa es posen de manifest les diferents estratègies desenvolupades pels centres per adaptar-se a la nova realitat, amb un paper molt important d’educadors i educadores que han hagut de reorganitzar horaris, torns i activitats al mateix temps que complien amb estrictes normatives d’higiene personal i dels espais.

Al llarg del diàleg també es posa en valor l’esforç de joves i infants per a desenvolupar actituds resilients i empàtiques davant d’aquesta situació excepcional que ha alterat totalment la seva rutina pel que fa als horaris d’estudi, les visites de familiars, les activitats de lleure, etc.

En la sisena conversa, "Govern, democràcia i col·laboració” hi participen Quim Brugué, professor de la Universitat de Girona i Daniel Tarragó, sociòleg i soci-director de Neòpolis, una consultoria estratègica d'innovació social.

Quin impacte està tenint la crisi de la Covid-19 a les dinàmiques de governança actuals?

Durant l’evolució de la pandèmia s’han pres decisions crucials que afecten a tot el conjunt de la ciutadania. Com s’han pres? Qui hi ha participat? Qui ha estat legitimat per a fer-ho?

En aquest diàleg reflexionem sobre l’oportunitat que pot o no significar aquest moment per a un enfortiment democràtic, establint dinàmiques col·laboratives entre diferents agents que representin la diversitat de sabers i experiències.

En la cinquena conversa, "La dignitat de les cures, l’assignatura pendent” hi participen Jessenia Lagos, presidenta de l’associació Dones Endavant de Girona i Salvador Martí, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Girona.

Una vegada més es reivindica l’activitat de cures, tan domèstiques com personals, que sosté, ara més que mai, la vida.

El treball de cures no només està invisibilitzat i ofereix condicions laborals precàries a qui el realitza sinó que sovint és sinònim d’explotació laboral i vulneració de drets, sobretot si el desenvolupen persones que no tenen la seva situació administrativa regularitzada.

En la conversa, s’exposa la situació de les treballadores de la llar i les cures a l’àrea de Girona i es posa en valor el treball d’ajuda mútua que s’impulsa des de l’associació Dones Endavant.

En la quarta conversa, "Reptes i oportunitats dels serveis socials davant la Covid-19", hi participen Teia Fàbrega, directora del Consorci d'Acció Social de la Garrotxa i Xevi Casademont, del grup de recerca CISA de la Universitat de Girona.

En aquest espai de diàleg ambdós reflexionen sobre els debats, alguns vells, que giren entorn l’organització dels serveis socials, sobre el seu abast i la seva relació amb altres serveis com l’educatiu o el sanitari. Valoren també el paper que tenen les cures de llarga durada, tant crucials aquests dies, tant en l’actualitat com en el model de societat que volem per l’escenari post Covid-19.

En la tercera conversa, "Valor y trato a las persones mayores", hi participen Patrícia Cendrós Ramírez, que porta la direcció a la Residència La Ginesta de la Fundació Privada Sant Andreu de Castellcir; la Dra. Pilar Monreal Bosch, cap del Grup de Recerca ECiS, del departament de Psicología de la Universitat de Girona; i Lourdes Bermejo, Dra. CC. de l’Educació i consultora independent. És també vicepresidenta de gerontologia de la Sociedad Española de Geriatría y Gerontología (SEGG).

Durant el seu diàleg reflexionen sobre els drets de les persones grans i sobre quins han estat prioritaris en la gestió de la pandèmia. El dret a la protecció ha estat primordial. Però, i el dret a la informació? I el dret a ser escoltades? Durant la conversa, les protagonistes parlen de l’ètica de les actuacions i dels valors que s’atribueixen avui en dia a les persones grans.

"Discapacitat i salut mental: impacte i reptes", és la segona conversa del cicle, i compta amb Maria Pallisera del Grup de Recerca en Diversitat i Montse Cardona, de l'equip directiu de la Fundació TRESC.

A continuació presentem la primera conversa, “Educació, virtualitat i famílies”, amb la participació de Lidón Gasull, directora de la FaPaC, i Juan González, professor del Departament de Pedagogia i membre grup de recerca UdiGitalEdu de la UdG.

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.