Campus Cohesió i Compromís Social

Àmbits de Focalització

Campus Cohesió i Compromís Social

Societat del coneixement, educació i cohesió social

La societat de la informació i el coneixement ha suposat una autèntica transformació en el món que ens envolta; transformant les relacions socials, econòmiques, educatives, culturals o laborals que fins recentment ens definien. Aquesta transformació, per tant, ens obliga a pensar com serà el futur i com hem d'entendre'l, especialment des d'un sistema educatiu que té al davant seu el repte de la cohesió. I també ens obliga a reflexionar sobre com hem d'intervenir-hi; és a dir, quines han de ser les polítiques públiques i de les accions privades o comunitàries que neixen de la mateixa societat civil.
La UdG disposa d'equips de recerca que treballen en el desplegament de noves tecnologies, en la comprensió del nou escenari de la societat del coneixement, en com incorporar aquests aspectes en un model educatiu adequat al segle XXI i, sobretot, en com l'ús de les tecnologies i de l'educació pot afavorir (o no) la construcció d'una societat més justa i cohesionada.

Moviments migratoris: les causes, els impactes i la seva gestió

Els moviments poblacionals i els seus impactes socials i econòmics són, sense cap mena de dubte, un dels fenòmens que més ens ha preocupat i més hem discutit des de fa almenys dues dècades. Vivim un món desconcertant, on algunes fronteres semblen totalment superades, mentre, simultàniament, som capaços d'aixecar nous murs que ens separen els uns dels altres. Unes fronteres que en la seva supressió i recreació impacten en la major o menor cohesió de les nostres societats. Ens interessen, per tant, els processos d'arribada i d'acollida, però també els reptes en torn la seva integració, els impactes en la cohesió social i les derivades polítiques que s'expressen a través de la xenofòbia, el racisme o les noves formes de populisme.
Aquest és un tema que presenta implicacions socials, econòmiques, jurídiques, geoestratègiques, ambientals i ètiques. Un tema que en els darrers dos anys ha portat a una vintena de professors i professores de la UdG –provinents de disciplines molt dispars- a coordinar les seves mirades en un assumpte que es considera cabdal socialment i estratègic per la nostra Universitat. Aquest grup, que actualment està redactant la memòria per un futur màster en Moviments Migratoris del Segle XXI, conforma la base del potencial de la UdG en aquest àmbit.

Pobresa i lluita per la cohesió social: reptes del nou mil·lenni

Europa, un cop superada l'època daurada de l'estat de benestar, durant els anys vuitanta, va redescobrir la pobresa. Una pobresa que afectava el cor d'una societat que s'havia percebut com a rica i desenvolupada, però que generava noves dinàmiques de marginació, desigualtat i exclusió social. Des de llavors, Europa i la UE han iniciat una profunda reflexió sobre aquesta situació i sobre les possibles formes d'intervenir-hi. Una reflexió que s'ha vist accelerada per una realitat que molt freqüentment l'ha sobrepassat amb fenòmens que hem definit com a nova pobresa, treballadors pobres, pobresa crònica, vulnerabilitat social, el creixement de les desigualtats, etc. I una reflexió que ens ha portat a repensar unes polítiques socials que fins ara han estat marginals i condicionades als esforços d'inserció dels afectats.
També en aquest àmbit l'aposta de la UdG per fomentar línies de recerca i transferència del coneixement ha estat rellevant. La nostra Universitat, per tant, disposa d'un capital que li ha de permetre tant acostar-se a la realitat més popera com introduir-se en el debat internacional sobre com definim i com intervenim en aquesta nova realitat.

La responsabilitat social i la cooperació al desenvolupament

També és un lloc comú considerar que la construcció d'una societat plena i inclusiva no és el monopoli de l'administració pública sinó, inevitablement, una responsabilitat compartida. Ens cal, consegüentment, reflexionar sobre com estenem i com articulem aquesta responsabilitat entre els actors públics, mercantils i socials. Una responsabilitat que caldrà aprendre a exercir individualment i col·lectivament, desenvolupant habilitats de cooperació i oportunitats d'intercanvi.
En l'àmbit de la responsabilitat social i la cooperació al desenvolupament, la UdG compta amb una dilatada experiència, tant en el propi camp de treball com en l'àmbit de la producció acadèmica. L'aprofitament d'aquestes capacitats dotaran de musculatura a aquest quart focus, alhora que el dotarem d'un contingut específic en vincular aquest focus genèric amb les formes més particularment universitàries d'abordar la cooperació al desenvolupament.

Governança i enfortiment democràtic

Aquest darrer focus incorpora una mirada transversal, ja que assumeix que la construcció d'una societat justa i inclusiva és una tasca col·lectiva i que, per tant, lluny de les clàssiques lògiques d'especialització i segmentació, caldrà aprendre a treballar plegats. Aquesta és la base de l'intens debat obert a escala internacional sobre noves formes de governança. Un debat que, en les seves manifestacions més pràctiques, ens ha portat a investigar temes com la participació ciutadana, la qualitat democràtica, la governança de les xarxes, la gestió de la confiança o la mateixa noció d'innovació social i pública.
També aquest és un àmbit on la UdG disposa d'un gruix de recerca suficient per contribuir a fer que les institucions públiques, privades i socials avancin en unes pràctiques de governança que, tot i despertar tota mena d'adhesions teòriques, troben molta resistència a l'hora de concretar-se.