Campus Alimentació i Gastronomia

El Moviment Slow Food presenta a Girona els seus projectes de la mà de Federico Mattei

El Moviment Slow Food presenta a Girona els seus projectes més transversals de la mà de Federico Mattei. La conferència, organitzada des del Campus Alimentació i Gastronomia de la Universitat de Girona, es va dur a terme el passat 29 d’abril a l’auditori Josep Irla de Girona.

El moviment Slow Food, fundat al 1986 a Itàlia, es fonamenta en la convicció de la necessitat de canviar el panorama de la Fast Life que ens porta a alimentar-nos amb el Fast Food. Present a 150 països i amb més de 100.000 membres, Slow Food representa l’autenticitat, el producte local i de temporada i el compromís amb el medi ambient.

La presentació de la conferència ha estat a càrrec del periodista Salvador García- Arbós que va emfatitzar el treball dut a terme per Slow Food fent referència al Manifest presentat a Girona l’any 2011 pel fundador de Slow Food, Carlo Petrini i que avui en dia segueix vigent: “Som el que mengem. Salvar 10.000 anys de cultures agrícoles, ramaderes i pesqueres és a les nostres mans”. En aquest manifest s’estipulen vuit punts amb la intenció de valorar els productes alimentaris, preservar la feina dels productors i fomentar una alimentació sana.

A continuació, va començar la conferència a càrrec del Sr. Federico Mattei, gestor de projectes i relacions internacionals de Slow Food. La conferència es va estructurar segons les línies principals de treball, les metodologies emprades per l’entitat i alguns exemples d’esdeveniment internacionals i projectes específics duts a terme.

Línies principals de treball

  • Productors i actors de la cadena de valor

Slow Food facilita l’accés al mercats als productors i a més realitza actuacions per incentivar el desenvolupament rural, promoure l’ús de la biodiversitat agrícola i maximitzar les sinergies positives.

  • Creació de consciència

Slow Food vol promoure dietes i paradigmes de consum sostenibles. Amb una alimentació adequada i una conscienciació del patrimoni gastronòmic del territori, es pot aconseguir un sistema alimentari sostenible.

Es va recalcar la importància d’oferir als consumidors informació clara i concisa i augmentar i fomentar la transparència en les cadenes de valor.

 

  • Treball amb els decision makers

En aquesta línia de treball, Slow Food compta amb una oficina a Brussel·les que centra els seus esforços en oferir informació i recolzament científic als polítics per prendre decisions.

Metodologies de treball

Slow Food, dins de la línies de treball amb productors i actors de la cadena de valor, realitza un mapeig dels productes. Un exemple és el projecte “Arca del Gusto” que és una base de dades que contempla la riquesa de productes i tècniques de cada regió. Un altre projecte són els “Baluartes” que es basa en identificar un producte particularment important per una cultura i un territori i identificar tots els productors que l’elaboren. Llavors es crea una normativització de qualitat en la producció i d’aquesta manera obtenen un segell que els permet accedir al mercat amb més facilitat.

En referència a la línia de treball de la creació de consciència, el ponent va explicar que Slow Food disposa de diverses metodologies per a potenciar aquesta línia: etiqueta Narante, aliança entre productors, potenciació dels mercats de la terra (espai físic on el productor entra en contacte amb el productor de proximitat i que estan en extinció) i l’anomenat Slow Travel, que vol fomentar un turisme basat en experiències i donant a conèixer la feina dels productors.

Esdeveniments internacionals

En la conferència també es van presentar els esdeveniments internacionals més importants de Slow Food:

  • Salone del Gusto i Terra Madre que reuneixen a més de 7.000 delegats de 100 països i tenen una afluència d’un milió de visitants en 5 dies
  • Cheese, esdeveniment centrat en els productors de formatge i que arriba a més de 50 països
  • Slow Fish, esdeveniment centrat en l’art de la pesca que rep prop de 50.000 visitants

Reptes i projectes específics

En l’última part de la conferència, en Federico Mattei va exposar els reptes que es plantegen:

  • Canvi climàtic
  • La migració i la conseqüent migració de la gastronomia
  • Enfocament fragmentat: la gent està especialitzada en el seu camp i a vegades és molt més enriquidor reunir als diferents productors i obtenir una visió més ampliada i així afrontar la complexitat.

Per donar recolzament al moviment Slow Food, es van explicar alguns projectes específics que realitzen, com el IUCN d’Extremadura a on es va realitzar un mapeig de tota la riquesa de productes i tècniques de l’ecosistema per tal de poder realitzar accions per a fomentar aquesta biodiversitat.

Federico Mattei va finalitzar la ponència exposant la importància de la Innovació, i remarcant que cal adoptar les noves tecnologies que provoquen sinergies positives i donen la possibilitat de poder tenir un model alimentari sostenible.