El fet Xoriguer o Llegendes i Mites blaus.
Conta la llegenda que una nit de lluna plena, fruit d'un conjur malèfic que tenia com a fi destruir la moralitat al campus, van néixer els Xoriguers.
Tot i la seva tendència natural envers el vi, i com a càstig dels Déus, foren batejats amb aigua (de garrafa).
Això provocà la burla i escarni per part dels germans Ganàpies i Arreplegats que havien vingut al bateig. Llavors els Xoriguers es feren la promesa de no tastar mai més l'aigua pura, i d'organitzar les festes alcohòliques més importants del país.
A partir d'aquell moment van passar moltes coses. El malefici obligava a la colla a alimentar-se cada any de carn jove, i els nostres Caps no van ser excepció: en Sabadell va haver de deixar espai a en Francesc 'de les totxanes', i aquest a en Josep (que tampoc no en necessitava gaire, esvelt com és). Desprès d’aquest va passar fugasment en Jordi que semblava que tenia pressa i el seguir Pau el llarg, que de llarg si però durada també ben poca fins arribar a un punt crític, on no sabem si per bé o per mal vàrem deixar la tradició de grans barrufets i per primer cop a la nostre història blava pujar al govern una senyora barrufeta, la Maria “Julia”.
Moltes actuacions, molts castells, molts viatges, molts amics, moltes festes, moltes cançons, moltes ressaques, molt d'amor...
...Girona, Barcelona, Bellaterra, Perpinyà, Lleida, Montagut, Vic, les Illes, Còrdova, Mallorca, Santiago, Varsòvia, País Basc, Paris...
Hem fet moltes coses i estem cridats a fer-ne moltes més. Aquells que no tenen nom (els que dirigeixen la vida Xoriguera) tenen grans projectes que ens portaran, amb l'ajut de tots més enllà de la gespa.
Molt més enllà...
" ... i a la llunyania es senten eixordadores gralles, càntics de blaus mortals ebris, (...) i tots, com un de sol, toquen el cel. I per un instant, són sobirans dels núvols, mentre allò que els dóna la força esdevé etern."