Enviat per: FERNANDO CAMAS RODA
dimarts, 26 / abril / 2011 

En matèria d’immigració i estrangeria, la Defensora del Poble comença expressant una cosa molt important, que és que tot i la forta crisi econòmica la major part d’estrangers ha decidit seguir a Espanya; en aquest sentit, per aquella Institució, el principal repte de la societat espanyola és ara la seva integració.

De fet, aquesta necessitat de portar a terme polítiques d’integració, que implica una doble vesant d’acceptació mútua per part dels estrangers i els autòctons, pren tota la seva importància quan es presta atenció al tipus de queixes que s’expressen en  l’Informe sobre l’actuació de les Administracions públiques.

Sense ànim exhaustiu, es podria dir que moltes de les queixes deriven d’un excés de zel per part de l’Administració a l’hora de controlar l’entrada dels estrangers a Espanya o la situació en la que estan: així per exemple, cal mencionar la situació que es produeix davant l’exigència a la carta d’invitació d’un espanyol quan un estranger vol venir a Espanya per assumptes privats o turístics: en aquest sentit, s’han produït diverses queixes sobre la manca d’uniformitat per part de les comissaries de policia sobre aquest requisit i sense que ho imposi la normativa, l’exigència d’altres documents (com la correspondència entre l’estranger i la persona d’aquí). S’ha d’expressar que els estrangers han de complir amb els requisits específicament previstos a la legislació, sense que el sol fet de ser-ho sigui motiu suficient per imposar-los altres exigències no previstes legalment.

En aquest àmbit, també cal incloure les actuacions de les Administracions per determinar l’edat a través de controls mèdics dels estrangers als efectes de saber si son menors (amb la qual cosa haurien de rebre protecció) o majors d’edat, que de confirmar-se podria devenir el seu internament i posterior expulsió: en moltes ocasions aquestes actuacions no estan emparades per la normativa perquè aquest control es fa a estrangers que disposen ja de documents (per exemple el passaport) on hi consta la seva minoria d’edat. Aquesta qüestió de la determinació de l’edat d’una persona, en ocasions sense el consentiment d’aquesta i sense que l’estranger estigui en cap procediment judicial en curs, serà, segons la Defensora, objecte de revisió per ella mateixa als efectes de fer les oportunes propostes als poders públics.

Un altre tipus de queixes vistes per la Defensora tenen a veure amb el tracte als immigrants. En l’Informe es destaca l’augment del nombre de queixes sobre el tracte que reben els estrangers pels funcionaris encarregats del control de fronteres a l’Aeroport de Madrid-Barajas, fonamentalment referides a comentaris poc apropiats o respectuosos, i les deficients condicions de la sala de persones a les que se’ls hi denega l’entrada al país. De fet, en un apartat de l’Informe de la Defensora del Poble dedicat a la igualtat de tracte i no discriminació de les persones pel seu origen ètnic, racial o nacional, es fa referència a que en el marc de les actuacions de les forces policials per identificar estrangers en situació irregular, hi havia un augment de queixes dels estrangers en el sentit de que els controls als que eren sotmesos els hi restringien els seus drets per qüestions ètniques, ja que tot i estar documentats, eren detinguts preventivament i traslladats a instàncies policials quan no quedava acreditat en el propi control la seva estada regular a Espanya.

També cal mencionar els problemes derivats de la manca d’atribució a un estranger d’un advocat d’ofici perquè el representi quan aquest és un dret que té garantit: particularment important és la situació que es produeix quan un estranger, al que se li obre un expedient de denegació de l’entrada al país, ha d’entrevistar-se amb l’Instructor que porta el seu expedient, ja que en aquests casos no se li permet l’assistència d’un advocat abans de la seva entrevista. De fet, tot i que la legislació reconeix l’assistència jurídica de forma gratuïta a tots els estrangers, que es trobin a Espanya i no tinguin recursos econòmics suficients, en tots els procediments de devolució i expulsió, la manca de reconeixement d’aquest dret en fases específiques d’aquests expedients administratius mereix diverses crítiques per la Defensora del Poble en el seu Informe.

Per últim, cal cridar l’atenció d’un assumpte que fa pensar que el nostre país continua sent de segona divisió en un tema com és el de la gestió de la immigració, ja que és certament desproporcionada la importància que té la presència d’estrangers a Espanya amb la poca disposició de mitjans humans i materials a l’Administració per gestionar-la: ho diu tot en aquest sentit l’afirmació de la Defensora del Poble quan fa una crida en el seu Informe “a la necessitat d’incorporar plenament les noves tecnologies a la gestió del fenomen migratori, millorant l’eficiència de l’Administració en el seu conjunt”. A més, la manca de personal és una qüestió present en tot l’Informe de la Defensora, particularment quan tracta l’assumpte de les oficines consulars a l’estranger i de les oficines d’estrangers a les delegacions del govern a Espanya: de forma particular, crida l’atenció la seva crida a que es doti de personal qualificat per a la resolució de recursos administratius a la Subdelegació del Govern a Barcelona.

Esperem que les noves iniciatives per tenir personal format puguin servir per cobrir aquestes necessitats. La Universitat de Girona, a través de la Fundació UdG, ha impulsat pel curs vinent un Diploma de Postgrau sobre Gestió legal i Política de la immigració que intentarà qualificar a totes aquelles persones que tinguin interès en treballar en aquest assumpte. Es recomana l’accés a la plana web de la UdG per saber les condicions d’accés:

http://www.fundacioudg.org/index.php?action=cursos_detalle&idcurso=7055&codigo_ini=1

Copyright ©2011 FERNANDO CAMAS RODA

Retroenllaç Print

Tags:

Categories:

Lloc: Blogs Una finestra oberta a l'actualitat laboral.

Nom:
Your email:
	(Optional) Email used only to show Gravatar.
Your website:
Títol:
Comentari:
Afegir un comentari   Cancel·la