Cal seguir tots els processos suggerits pel benefici de totes les persones que treballen o visiten el laboratori inclòs secretaries, bidells, personal de neteja o estudiants.
Fumar, menjar i beure està totalment prohibit en el laboratori.
Tots els productes utilitzats en el laboratori són potencialment verinosos per inhalació, ingestió o contacte. En cas de desconeixement de la toxicitat d’un producte cal que es traci com si fos verinós.
És perillosa la inhalació d’aldehids i de tetraóxid d’osmi. També cal vigilar amb les substàncies tòxiques subministrades en forma de pols fina quan les pesem.
Hem d’evitar el contacte amb les substàncies tòxiques que poden ser absorbides per la pell, cal rentar-se les mans freqüentment i protegir els ulls adequadament. A laboratori és obligatori l’ús de bata.
En cas de vessament cal utilitzar els productes que estan a la vostra disposició al laboratori i demanar ajuda als tècnics del Servei.
En cas de vessament d’un fixador, aldehid o tetraóxid d’osmi cobrir amb llet amb pols. Redueix l’evaporació i l’inactiva.
Fixadors volàtils
El perill aquests fixadors depèn de la seva volatilitat i del TLV (Threshold limit value). El TLV fa referència a la concentració de la substància en l’aire. Indica les condicions sota les que es considera que quasi tots els treballadors poden estar exposats diàriament sense efectes nocius. Pels fixadors, el TLV ha de ser considerat com la concentració atmosfèrica màxima permesa per un treball segur. Per tenir una orientació, si percebem lleugerament l’olor de fixador, el TLV és pròxim i si la olor és clarament perceptible, probablement el TLV ha estat sobrepassat.
Les solucions de formaldehid i glutaraldehid han de ser preparades en una campana de gasos. També podem fer-ho en un laboratori ben ventilat per evitar excedir el TLV. Les solucions d’acroleïna í tetròxid d’osmi tenen una pressió de vapor més elevada i només poden ser manipulats sota una campana de gasos eficient.
Fixadors no volàtils
1. El mercuri, el cadmi, el plom i l’urani són verins amb efectes acumulatius Poden produir enverinaments crònics si el laboratori o la higiene personal són inadequats.
2. El àcid cròmic i els cromats poden produir cremades i úlceres, i poden iniciar tumoracions a la pell.
3. El àcid pícric i els metalls picrats poden explosionar si son secs.
4. El tampó cacodilat conté arsènic i aquest pot ser absorbit per la pell o inhalat si es
polvoritza. Si reacciona amb agents reductors poden produir-se compostos volàtils d'arsènic.
Manipulacions quotidianes
1. Les solucions de fixadors tenen que ser barrejades i dispensades sobre una safata plana i amb material absorbent a sota.
2. Cal fer servir contenidors reforçats i amb tap roscat.
3. Manipular els fixadors com els altres productes químics nocius.
4. Utilitzar una safata fonda o un receptacle hermètic quan transportem ampolles de fixadors pel laboratori.
5. Cal utilitzar guants sempre que hi hagi risc de que el fixador pugui entrar en contacte amb les mans.
6. Rentar-se sovint les mans només amb sabó i aigua freda.
7. Posar-se ulleres si poden produir-se esquitxos.
8. Utilitzar sempre ulleres o mascareta de protecció en utilitzar acroleina o fixadors que continguin osmi. Les ulleres normals de seguretat donen una protecció insuficient.
Emmagatzemat de fixadors
1. No emmagatzemar grans quantitats de fixadors, només s’ha de tenir el necessari pel treball habitual. A més a més, cal tenir en compte que el glutaraldehid polimeritza amb el temps i passa de ser un monomer a un polímers amb la qual cosa disminueix el seu poder d’actuar com a fixador.
2. Es aconsellable utilitzar ampolles petites i fortes de fins a un litre; no fer servir mai contenidors domèstics.
3. Totes les ampolles tenen que estar clarament retolades amb un llistat detallat del contingut i dels perills que comporten (si els coneixem).
4. L’exterior de tots els contenidors ha de mantenir-se net.
Precaucions a l’hora de neutralitzar tetraòxid d’osmi
La millor forma de neutralitzar el tetraóxid d’osmi és amb oli vegetal. Els vessaments cal recollir-los amb llet amb pols ja que al ser en pols té molta capacitat d’absorció però té l’inconvenient que no es pot emmagatzemar per molt de temps ja que és podreix i fa mala olor cosa que no passa amb l’oli vegetal. Amb la avantatge que l’oli sura damunt l’aigua que conté l’osmi i per tant reté millor els vapors.
Per a neutralitzar una solució tetraóxid d’osmi al 2% cal utilitzar el doble de volum d’oli vegetal que el de la solució que vulguem neutralitzar. Així si hem de neutralitzar 10 ml de tetraóxid d’osmi necessitem 20 ml d’oli vegetal. Si augmenta la concentració o el volum hem de augmentar proporcionalment el volum d’oli.
Un cop afegiu l’oli cal esperar que aquest oli es torni negre.
Per tal de confirmar que tenim tot el tetraóxid d’osmi reduït i hem afegit el volum d’oli vegetal adequat podem tapar el pot amb un portaobjectes o un paper de filtre sucat amb oli. Si ennegreix vol dir que encara no està del tot neutralitzar i necessita més oli.
Un cop fet això cal guardar el recipient fins que sigui recollit per l’empresa encarregada de la seva eliminació. Com a producte especial que és pertany al grup 7.
Eliminació de residus
La Universitat de Girona té un programa de recollida selectiva de residus mitjançant l’empresa Tecnoligia Química y Medio Ambiente, S.A. Aquesta empresa gestiona la recollida i posterior eliminació o reciclatge dels residus.
Cal seleccionar els residus d’acord amb els grups relacionats a continuació:
Grup 1: clorats
Grup 2: no clorats
Grup 3: solucions aquoses
Grup 4: àcids
Grup 5: olis
Grup 6: sòlids
Grup 7: residus especials
Els grups 1, 2, 3, 4 i 5 només es faran servir per a residus líquids.
El grup 6 només es farà servir per a residus sòlids.
El grup 7 es pot fer servir tant per a residus líquids com sòlids.
L’empresa subministra els envasos necessaris per dur a terme la recollida selectiva de residus però sempre que es pugui cal fer servir el recipient i l’embalatge original d’un producte pel seu magatzematge en espera de la recollida posterior.
En qualsevol cas els recipients han de ser retolats amb etiquetes de la Universitat de Girona on indicarem:
Grup genèric al que pertany el residu
El component majoritari
Identificació del producte
Recomanacions sobre el seu risc i mesures de seguretat
Data en que es va començar a utilitzar el recipient i data en que es va acabar d’emplenar.
Nom del centre de la UdG que genera el residu
Un cop ple el contenidor cal comunicar-ho als tècnics del Servei per tal de encetar un altre i emmagatzemar el contenidor ple a l’espera de la seva recollida.