La senadora socialista Mercedes Aroz anuncia su retirada de la política y su "conversión" al cristianismo
BARCELONA, 29 Nov. (EUROPA PRESS) .
La senadora socialista por Barcelona Mercedes Aroz ha comunicado su retirada de la política al finalizar la legislatura por discrepancias con la dirección del PSOE a raíz de la aprobación de leyes como el matrimonio homosexual, que a su juicio "chocan frontalmente con la ética cristiana".
En declaraciones a Europa Press, Aroz explicó que ha comunicado su decisión al PSC, partido en el que seguirá militando. Aun así, dejará su escaño, que ocupa con el mayor número de votos de la historia del Senado (1.602.225 en la última legislatura, el 53,67%).
Aroz -que fue cofundadora del PSC- anunció su "conversión" al cristianismo, tras varias décadas de ideología marxista, en un proceso de transformación personal que ha durado "varios años" y que ha culminado en su "plena integración como miembro de la Iglesia Católica".
"Mi actual compromiso cristiano me ha llevado a discrepar con determinadas leyes del Gobierno que chocan frontalmente con la ética cristiana, como la regulación dada a la unión homosexual o la investigación con embriones, y que en conciencia no he podido apoyar. En consecuencia se imponía la decisión que he tomado", afirmó.
"He querido hacer pública mi conversión para subrayar la convicción de la Iglesia Católica de que el cristianismo tiene mucho que decir a los hombres y mujeres de nuestro tiempo, porque hay algo más que la razón y la ciencia. A través de la fe cristiana se alcanza a comprender plenamente la propia identidad como ser humano y el sentido de la vida", indicó.
Según Aroz, "la libertad religiosa reclama el respeto y un reconocimiento positivo del hecho religioso, frente a un intento de imponer el laicismo" por parte del Estado, a la vez que reclama a éste que ponga las bases para facilitar "la educación religiosa en la escuela".
Aroz pone fin así a una larga etapa de militancia activa a lo largo de 32 años en el partido socialista, en el que ha ejercido numerosas responsabilidades orgánicas y públicas, entre ellas y durante 21 años, la de diputada y senadora en el Parlamento español.
La aún senadora fue cofundadora del PSC en el año 1978, desde la Federación Catalana del PSOE y como miembro de la comisión que elaboró las bases de la unidad de los tres partidos socialistas catalanes existentes en aquel momento: PSOE, PSC (C) y PSC (R).
Se afilió al PSOE en 1976, proveniente de la Liga Comunista Revolucionaria, y en el PSC formó parte de su dirección política durante 18 años, así como del Comité Federal del PSOE. En 1986 fue elegida diputada por Barcelona a las Cortes.
Diputada en el Congreso durante cuatro legislaturas, fue portavoz de Economía del Grupo Socialista, y adjunta a la Secretaría General en la Dirección presidida por Felipe González y Joaquín Almunia como portavoz, y posteriormente como presidente.
Senadora electa por Barcelona en las dos últimas legislaturas por la coalición Entesa Catalana de Progrés (PSC, ERC, ICV-EUiA), obtuvo 1.602.225 votos en la última legislatura, el 53,67%. En la actualidad es la portavoz de Economía y Presupuestos de su grupo parlamentario.
JAVIER ELZO. CATEDRÀTIC DE SOCIOLOGIA DE DEUSTO
«Els pares sobreprotegeixen els joves però no els escolten»Els nombrosos estudis fets per analitzar els adolescents li han permès valorar que la seva felicitat va lligada al compromís social.
EDUARD BATLLE / Girona • És a Girona per participar en una conferència organitzada pel servei Safor i també en actes del Bisbat de Girona. Elzo és un dels investigadors socials de referència i ha dirigit uns cinquanta estudis. Està pendent que la Generalitat faci públic la continuïtat del que va presentar fa quatre anys.
- En el seu darrer assaig, Los jóvenes, los valores y la felicidad, dóna molta importància a la sobreprotecció dels pares vers els fills. Per què?
-«A tots els pares ens costa molt adonar-nos que els fills s'estan fent adults. Hi ha un risc, i la tendència de sempre a veure'ls com a molt nens, no? Per això hi ha el risc de la sobreprotecció, que no els passi mai res. Per això poso èmfasi en la idea que la bona educació ha de ser la que els ajudi a ser autònoms, responsables i, a poc a poc, a prendre les pròpies decisions. I amb això no vull dir que facin el que els doni la gana, sinó que nosaltres els hem d'intentar inculcar una sèrie de criteris perquè prenguin les seves pròpies decisions.»
- I com es manifesta la sobreprotecció?
- «Quan ha passat això, quan a un jove se l'ha sobreprotegit massa, el risc és que quan no hi siguin els pares al darrere, i això passa el primer any d'universitat o quan surten a treballar, com que no han interioritzat normes i valors de comportament, corren el risc de perdre una mica el món de vista. En general, els pares sobreprotegeixen els joves, però no els escolten.»
- Té la sensació que els joves reben molts inputs en una societat molt canviant?
- «Certament, mai cap joventut ha rebut tants inputs com l’actual. La característica fonamental d'avui dia és, en primer lloc, que són pocs els d'avui dia en comparació amb fa quinze o vint anys.
I en segon lloc, reben molts estímuls i des de molts llocs. De la família, sobretot, que es formi i estudiï molt. Molts cops els pares volen que els fills aprenguin moltes coses quan acaben les classes, i de la societat reben milers d'estímuls, i ja no diguem la universitat i de la vida informal, que és el carrer.»
-I, on rau l'inici de la problemàtica?
- «Els joves reben una educació formalitzada de l'escola i la no formalitzada dels pares. I després hi ha la informal, que és la que reben al carrers, del grup d'amics, dels mitjans de comunicació. I després posar tot això en un cervell i distingir el que és principal del que és secundari només és possible quan els joves tenen alguns referents fonamentals. I avui el que falla és que els pares no són capaços de transmetre uns referents, siguin de l'ordre que sigui: religiós, polític, social... I això passa perquè els propis pares també van despistats, i si no tenen referents i també és difícil després passar-ho als fills. Per això es viu tant i tant al dia: perquè no hi ha referents.»
- Tant els joves com els adults, és feliç qui es conforma amb el que té?
- «En general, sí, però hi ha de tot. Molts joves pensen que la felicitat rau a fer el que els doni la gana el cap de setmana, i això no es cert. Per a molts, la felicitat és el cap de setmana, i els feiners els entenen per estudiar o treballar. També hi ha joves que, per sort, tenen projectes, i la felicitat, en la joventut, va vinculada a un projecte. Sigui quin sigui i, fins i tot, encara que no ho vegin clar, és important que tinguin la sensació que viuen en situació de pau.»
- Època difícil, la joventut i l'adolescència.
- «Sempre cal distingir el jove de l'adolescent. L' adolescent és el qui està instal·lat en el present, qui no té projecció de futur. Aquest el que vol és disfrutar sense preocupar-se massa dels estudis.»
-I el jove?
- «És el que no rebutja la diversió però viu sobreprotegit a casa, amb totes les llibertats i ben connectat amb les noves tecnologies i, sobretot, amb internet a l'habitació. I, en canvi, és més feliç qui crea una xarxa i la forma fora de casa: amb l’ institut, entitats, associacions, amics. I sap que després d'una festa hi ha un demà.»
- Durant la conferència de SAFOR va sentenciar que «tenim la generació més autònoma de la historia».
- «O la pretesament mes autònoma. Són els joves que en major grau pretenen crear les seves pròpies normes, i això és pel procés de socialització.»
- Quins són els grans valors que tenen els joves com a miralls?
- «Són els mateixos que els dels adults. Els més importants són la salut, el benestar de viure bé, l’èxit social, el nivell de vida—no pas la qualitat de vida- i un cert ordre social.»
-I, què hi falta?
- «Doncs la felicitat, la solidaritat, la justícia, la societat, el compromís polític... i amb cada vegada menys impacte de la religió institucionalit/ada.»
EL PUNT, 2 DE MAIG DE 2007