La novetat d’aquesta monografia consisteix en posar de relleu l’existència d’un moviment de naturalesa cientificotècnica, que va tenir com a eixos la potenciació i la modernització de l’agricultura i que es va produir durant el segle XVIII, paral·lelament a una etapa de grans transformacions en el camp català. Aquest moviment, sense ser una especificitat pròpia de la societat catalana del moment, va representar tot un estat d’opinió i un desig de canvi des dels pressupòsits de la renovació científica i tècnica.
Després d’una primera part en què s’estudien els precedents, es dedica una segona part a analitzar la institucionalització de l’agronomia a la Catalunya il·lustrada i una tercera part a exposar les propostes tècniques i metodològiques que les institucions i els agrònoms catalans van propugnar. Temes com l’ensenyament de l’agricultura, la invenció de noves màquines agrícoles, els nous mètodes de conreu o la lluita fitosanitària són algunes de les matèries que el lector trobarà en les pàgines d’aquest llibre.