Carla Herrero és l’autora d’un treball de recerca de batxillerat sobre el fenomen del bullying que, el seu institut, l’IES Lluis Companys de Tordera, va presentar als premis de recerca del Consell Social de la UdG, en la categoria de temàtiques relacionades amb la joventut. El treball d’Herrero a més de resultar guanyador, ha tingut una àmplia repercussió mediàtica.
Pere Soler, avaluador del treball de recerca a la UdG, destaca com a característica principal el fet que es va trobar “davant d’un treball molt viscut”. Soler, professor a la Facultat d’Educació i Psicologia, explica que, a diferència d’altres treballs de batxillerat que ha avaluat en el marc dels premis del Consell Social, que resulten més estereotipats, aquest, disposava d’un complement que li atorgava un gran valor afegit, que no és altre que el fet que la redactora del treball hagués pogut i sabut aprofitar en el treball l’experiència d’haver estat objecte d’assetjament en la seva primera adolescència.
Carla Herrero, potser com l’antropòleg que decideix marxar a viure amb el poble que vol estudiar, va decidir fer un viatge interior i furgar en les causes i conseqüències de l’assetjament que va patir. Serà a partir del seu cas que establirà les generalitats, analitzarà les causes i establirà conclusions.
Al centenar llarg de pàgines que contenen el treball es desgranen les necessitats afectives dels humans i com, d’aquesta necessitat, se’n pot arribar a fer una perversió. L’estudiant parteix de la hipòtesi que l’ésser humà és gregari per naturalesa i és, precisament en aquest detall, en què situa l’origen del problema, perquè per alguns individus el risc de ser exclosos de la imprescindible necessitat de cooperació els pot induir a la por d’expressar la diferència. Concretament, considera que l’adolescent “ que vol assolir un nivell de popularitat, o que vol ser partícip d’una identitat col·lectiva grupal, perquè està mancat d’individualisme, se sent perdut i necessita ser guiat per uns altres que l’acullin i el protegeixin.” Adverteix, a més, dels riscos de la por “de dir la teva”, que poden derivar en depressions. Apunta la resiliència com un dels camins per sortir-se’n i, també, que una por no superada “deriva en psicoastènia, que no és res més que un conjunt d’incapacitats per dur a terme una interacció social”.
És amb coneixement de causa que afirmarà, a les conclusions, que “la por d’expressar-se és un impediment molt greu per a un adolescent, i també per a un adult, perquè el priva dels seus desitjos i de la lliure actuació i, per tant, no es prepara l’ésser per a la funció vital que és relacionar-se”. Per Carla Herrero, un individu amb aquestes característiques és utilitzat, manipulat i fins i tot humiliat a l’antull dels altres, però no es rebel·larà “perquè no es vol desencaixar”. La jove estudiant proposa la creació d’un ambient adequat a les institucions educatives que serveixi per fomentar la resiliència, el respecte i les ganes de viure.
En paral·lel al treball, Carla Herrero ha publicat un vídeo en què denúncia l’assetjament al YouTube. Gràcies al premi que li ha atorgat el Consell Social gaudeix de la matrícula gratuïta per al primer curs a la UdG i, aquests dies, inicia els seus estudis al Grau en Psicologia.