Durant la campanya, del 12 al 23 de juliol, s’ha dut a terme la validació operacional del robot GIRONA500, a més de 350 metres de profunditat. Aquestes operacions s’emmarquen en el projecte europeu CALDERA-2012, finançat pel programa EUROFLEETS.
L’investigador de la UdG, Pere Ridao, explica que el projecte persegueix principalment dos objectius. D’una banda, “validar el robot GIRONA500 per a operacions científiques rutinàries”, atès que el robot està equipat amb un perfilador sonar multi-feix que permet construir micro-batimetries d’alta resolució. El robot incorpora també càmeres que permeten construir mapes òptics del fons marí. I de l’altra, “caracteritzar l’activitat hidrotermal de dins de la caldera”, a través de la construcció de fotomosaics de les fumaroles hidrotermals, de l’anàlisi in situ de la columna d’aigua amb un espectròmetre de masses, del mostreig de fluids hidrotermals i de monitorització de les variacions temporals de l’activitat hidrotermal.
El consorci del projecte el conformen quatre institucions de recerca, l’Institut de Physique du Globe de Paris (IPGP-France), l’Hellenic Center of Marine Research (HCMR-Greece), la Woods Hole Oceanographic Institution (WHOI-USA) i la Universitat de Girona (UdG-Spain).
L’equip de la UdG ha aportat el robot submarí autònom GIRONA500, així com la capacitat per a construir mapes acústics i òptics del fons marí. Durant les properes setmanes, els investigadors gironins, processaran les dades adquirides amb els robots submarins, per a construir fotomosaics (mapes òptics dels fons marí), micro-batimetries (mapes d’elevació) i reconstruccions 3D de llocs seleccionats, amb l’objectiu d’ajudar als estudis dels geòlegs.
Durant la campanya CALDERA2012, el robot de la UdG va explorar dos llocs d’interès geològic: la zona hidrotermal del nord de la caldera, i la llengua de lava que baixa des d’allà fins al fons de la caldera. Les missions abordades inclouen l’exploració de la llengua de lava, a 15 metres d’altitud, utilitzant el perfilador sonar multi-feix, començant a 280 m de profunditat i descendent paulatinament fins als 350 m a la part nord del cràter. També es van dur a terme exploracions, a 4 m d’altitud, capturant dades amb el sonar multi-feix, amb la càmera i amb el espectròmetre de masses de Woodshole.
Un dels principals objectius de l’equip de la UdG ha consistit en validar el robot com a vehicle operatiu per a missions científiques rutinàries. Els resultats de la campanya demostren que el GIRONA500 ha estat capaç de submergir-se repetidament per sota dels 350 metres de profunditat, arribant a la zona més profunda de la caldera, a 380 metres, per a dur a terme missions d’interès científic.
El GIRONA500 va ser dissenyat i construït per un equip d’investigadors del grup de Visió per Computador i Robòtica de la Universitat de Girona en el context del projecte de investigació “RAUVI: Vehicle Autònom Submarí Reconfigurable per a missions de Intervenció”, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació. Actualment el GIRONA500 s’està utilitzant com a robot d’investigació en els projectes europeus TRIDENT, PANDORA i MORPH.
Més informació: