La recerca en salut ha desenvolupat diferents teories sobre la progressió de l’estat de salut en edats avançades, a la vegada que en la forma en què s’estima aquest estat i la seva relació amb diferents variables socials i econòmiques. La recerca que han publicat investigadors de la UdG i de l’IAS de Girona ha dut al desenvolupament d’indicadors d’esperança de vida saludable, esperança de vida lliure de discapacitat, esperança de vida activa, entre altres, com a indicadors de salut poblacional.
Entre tots aquests indicadors existia el de fragilitat, la definició i estimació del qual, va sorgir davant la necessitat d’una descripció més acurada de la situació dels adults majors que anés més enllà dels simples indicadors de mortalitat, comorbilitat i dificultat per realitzar activitats de la vida diària. En aquest sentit, diversos estudis havien definit l’estat de fragilitat com una de les millors maneres d’avaluar l’estat de salut en els ancians, perquè proporciona dades objectives que poden indicar el deteriorament o la millora futura del seu estat de salut.
L’estudi dut a terme pels investigadors de la UdG i de l’IAS (Josep Garre, Laia Calvo, Secundino López, Manuel de Gracia i Joan Vilalta) ha determinat la prevalença poblacional de la fragilitat i el risc de mortalitat associat en una mostra representativa de persones més grans de setanta-quatre anys sense discapacitat, de la província de Girona. Segons es desprèn de l’article que han publicat a Age and Ageing, la principal novetat de l’estudi consisteix en l’adopció d’una definició de fragilitat que es basa en un model d’acumulació de dèficits. També, distingeix, d’acord amb la naturalesa qualitativa de cada indicador, diferents fenotips de fragilitat (física, psicològica i social). També, es destaca que els resultats obtinguts mostren que és possible distingir diferents fenotips de fragilitat i que, a més, són factors de risc independents de la mortalitat, a quatre anys, en persones sense discapacitat.
Finalment, els autors, consideren que, si des d’un punt de vista mèdic i socio-sanitari els indicadors de fragilitat tinguessin un reconeixement més important, es podria assolir l’establiment precoç d’intervencions dirigides a la millora de la qualitat de vida d’aquest grup de gent gran, especialment vulnerable, a través d’una atenció especialitzada o la disponibilitat de recursos concrets per a cada cas.