La tesi doctoral de Luís Guerrero, que ha estat dirigida per Carme Saurina i Pere Gou, ha estudiat l’acceptació potencial de les diferents innovacions aplicables als aliments tradicionals. Els resultats demostren que tot depèn del grau i intensitat de la innovació i del tipus de producte en què s’aplica. També, es demostra que els consumidors , probablement a causa del marcat caràcter tradicional dels productes que s’ha estudiat, tendeixen a refusar l’aplicació d’innovacions.
Tesi emmarcada en un projecte de la UE
La tesi que ha defensat Guerrero s’emmarca en el projecte TRUEFOOD (Traditional United Europe Food), que ha estat finançat per la Comissió Europea en el Sisè Programa Marc, i en què han participat centres de recerca, universitats i associacions empresarials de disset estats de la Unió. La intenció del projecte és la d’introduir innovacions adaptades al sector alimentari tradicional, orientades a la millora de la competitivitat d’aquesta indústria productora i processadora d’aliments, a través d’activitats de recerca, demostració, difusió i formació.
Guerrero ha centrat el seu esforç de recerca en l’elaboració de models que prediguin, amb les majors garanties d’èxit possible, l’acceptació comercial que les innovacions podrien tenir en diferents aliments tradicionals que ha investigat. La metodologia ha contemplat diferents tècniques qualitatives de recerca de mercats, la manera com percebien les innovacions els consumidors europeus i el concepte que tenien d’allò que és tradicional i allò que és innovador.
Al treball s’indaga sobre les diferents percepcions que es té de l’aliment tradicional (a Bèlgica, Espanya, Polònia, Itàlia, Noruega i França), amb la conclusió que es tracta “d’un producte que es consumeix freqüentment o associat a celebracions i/o èpoques de l’any específiques, normalment transmès de generació en generació, elaborat amb cura de manera concreta segons l’herència gastronòmica, amb molt poc o gens de processat i manipulació, diferenciat i conegut per les seves propietats sensorials i associat a un lloc, regió o país determinat”. L’investigador ha fet un recorregut semblant amb el concepte d’innovació que arriba a definir com “l’addició d’ingredients nous o inusuals, noves combinacions de productes, diferents sistemes de processat o elaboració, incloent-hi l’envasat, diferents orígens o cultures de procedència, diferents o noves presentacions i o distribució i sempre amb una validesa temporal”.
A les conclusions, Guerrero afirma que l’acceptació potencial de les diferents innovacions aplicables als aliments tradicionals depèn del tipus d’innovació i del tipus de producte sobre el que la dita innovació s’apliqui. Els resultats obtinguts a l’estudi proporcionen una informació valuosa sobre la manera en què els consumidors europeus perceben i defineixen els aliments tradicionals i les innovacions, així mateix com de les possibilitats d’èxit de determinades innovacions aplicables a aquest tipus d’aliment. La informació que proporciona la tesi podria ajudar a mitjanes i petites empreses productores i elaboradores d’aliments tradicionals a prendre certes decisions, sobretot, pel que fa al seu posicionament i estratègia de comunicació davant l’adopció de les diverses innovacions potencialment aplicables als seus productes.