Les 5es Jornades de Geografia Econòmica tenen lloc a Girona els dies 28, 29 i 30 de juny de 2012, sota el lema "Crisi econòmica i impactes territorials". L'objectiu de la trobada és reflexionar sobre l'abast i les conseqüències de la crisi econòmica actual a diverses escales, fonamentalment estatal, regional i local.
A més de la ponència inaugural de Joan Majó, també exposaran els seus treballs José Luis Alonso, director del Departament de Geografia de la Universitat de Salamanca; i Yuko Aoyama, professora de la Graduate School of Geography de la Clark University d’Estats Units, seran els tres conferenciants de les Jornades. Les seves xerrades les complementaran un conjunt de comunicacions, presentades pels geògrafs inscrits a les jornades.
També, es commemoraran els 25 anys del Grup de Geografia Econòmica de l’AGE, es durà a terme una visita al pol econòmic de l’Aeroport Girona-Costa Brava i rodalia, i una visita a les empreses d’economia social de la Garrotxa.
Una mirada a la crisi que ens afecta
Joan Majó, exministre d’Indústria i exdirector general de la CCRTV (CCMA) ha inaugurat les sessions amb una conferència en què ha donat la seva versió de les causes de la crisi. L’ha descrit com un fenomen d’alta complexitat per la seva pluralitat, temporalitat i territorialitat. Una crisi a la qual se li vol donar una solució global, la qual cosa –ha ironitzat– “és un error del gerent”.
S’ha mostrat convençut que l’origen del que ha passat aquests darrers quinze anys es troba en el fet que, per diferents raons, algunes de base tecnològica i altres no, l’economia productiva ha vist com descendia la productivitat d’una manera important, la qual cosa ha fet que fos difícil mantenir els nivells de rendibilitat que acostumava a obtenir en el període anterior. “El resultat és que la rendibilitat es va anar a buscar en els productes financers”. Així doncs, Majó considera que per compensar els dèficits en els ingressos que procedien de l’economia real es va incentivar el crèdit, tant el públic com el privat. “Però això té un handicap, perquè l’economia financera produeix benefici sense valor, perquè només mou diners”, ha afegit.
Pel que fa a Europa, ha considerat que el problema rau en què “només es va assolir una unió financera i no econòmica, que també hauria estat política”. Per tant, ha proposat com a solució un estat únic europeu federal que contraresti la sobirania dels mercats financers, que són els únics que no tenen cap restricció de moviments.
Més informació sobre el 5es Jornades de Geografia Econòmica, aquí.