El treball, publicat a principis del 2012 a la revista Journal of Transcultural Nursing, compara l’experiència sexual, l’ús del preservatiu i les creences que tenen 1117 estudiants de secundària (485 del nostre país i 632 de Moçambic) sobre el grau en què els seus pares, amics propers i parelles accepten que utilitzin el preservatiu en les seves relacions sexuals.

Les dades utilitzades provenen de les tesis del Dr. Hachimo Cassamo i de la Dra. Mònica Cunill defensades dins del programa de doctorat en Psicologia i Qualitat de Vida i dirigides per les Dres. Montserrat Planes i Maria Eugènia Gras. Un article anterior, derivat de la tesi de Dr. Cassamo, va rebre el 2005 el primer premi per articles científics de la revista Sexologia Integral. Totes dues recerques han estat finançades per sengles beques predoctorals del Ministeri.

Prevenció insuficient en els dos col·lectius d’adolescents

Al comparar els adolescents de Moçambic amb els catalans s’observa que els primers han tingut relacions sexuals durant el mes anterior en major proporció que els segons i han utilitzat menys el preservatiu. Més nois moçambiquesos que no pas noies han tingut relacions sexuals durant el mes anterior a la recollida de dades i han utilitzat en menor proporció el preservatiu durant l’última relació sexual, essent les diferencies significatives. Mentre que entre els joves catalans no s’aprecien diferencies en raó del gènere en cap de les dues conductes.

Tot i que els adolescents catalans van fer més ús del preservatiu que els de Moçambic, quatre de cada deu –ja fossin nois o noies– es van posar en risc de infectar-se amb el VIH o altres virus o bacteris per via sexual. El risc que van patir les noies de Moçambic va ser el més elevat de tots, ja que més de vuit de cada deu no es van protegir respecte a les infeccions de transmissió sexual en front cinc de cada deu nois del mateix país.

Major acceptació de l’ús del preservatiu en el nostre entorn

Els adolescents de Moçambic creuen que el preservatiu és menys acceptat pels seus referents més significatius (pares, amics propers i parelles) en comparació amb els adolescents catalans.

En general, a Moçambic es percep més acceptació de l’ús d’aquest mètode preventiu per part de les dones que dels homes: els nois comuniquen majors valoracions per part de les seves amigues i parelles, que no pas les noies. El cas més extrem seria el baix grau d’acceptació percebut per les noies per part de les seves parelles estables masculines. En canvi entre els adolescents catalans no s’observen diferències en raó del gènere.

Malgrat les diferències trobades entre els dos països, els resultats d’aquest estudi posen de relleu la necessitat de continuar fent intervencions preventives dirigides als joves. A més entre els adolescents de Moçambic convindria incrementar l’acceptació social de l’ús del preservatiu, especialment per part de les parelles estables masculines.

Reportatge sobre la tesi de Mònica Cunill a la revista Engega

http://www.udg.edu/LinkClick.aspx?fileticket=tAY5molF6aU%3D&tabid=12153&language=ca-ES