L’estudi que han dut a terme conjuntament la Universitat de Girona amb els equips de l’Hospital Centro de Cuidados Laguna, de Madrid, i l’Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena, de Mataró, de l’àrea de Integració Social de la Obra Social “la Caixa”, ha demostrat de manera científica que proporcionar activitats de gratificació i distracció a persones amb un malaltia greu en estat avançat els millora la seva qualitat de vida.
La investigadora del Departament de Psicologia de la UdG, Mónica Cunill, que ha participat en aquest estudi pioner, explica que el context s’ha emmarcat en el futbol “però el que hem estudiat són les fonts de gratificació que connecten a la persona amb la vida”. L’estudi s’ha dut a terme amb vint i cinc malalts de càncer en estat avançat. La investigadora adverteix de la complexitat que té treballar amb persones amb aquestes característiques, precisament, per les condicions que els imposa la malaltia. Un cop els investigadors van decidir que farien servir el futbol com a font de gratificació (perquè el 66% de la població declara sentir simpatia per algun equip), es va aprofitar la conjuntura dels quatre partits de futbol que F.C. Barcelona i Real Madrid jugaven seguits, durant el transcurs de la temporada 2010-2011, per observar el comportament dels pacients.
Els resultats han demostrat que en el transcurs dels partits la percepció del dolor es reduïa en els pacients en un 9% i, la sensació de malestar, en un 5%. Els resultats també posen de relleu que durant el match els malalts incrementaven la seva excitació fins un 13%, a la vegada que disminuïen les emocions negatives i la irritabilitat.
“Les persones en aquesta situació perden la il·lusió per la majoria de les coses i, l’estudi mostra que tenir present les fonts de gratificació (com són per un gran col·lectiu els esdeveniments esportius) és una intervenció no farmacològica que té una gran eficiència en la promoció de benestar i de felicitat“ admet Cunill. Els resultats de l’estudi també conclouen que el visionat del futbol, que acostuma a ser un acte social, permet compartir el temps amb la persona malalta, la qual cosa beneficia la comunicació i les allunya del sentiment de soledat.