L’augment gradual de la temperatura dels mars i dels oceans, que s’observa tant a les aigües superficials com a les profundes, és una més de les conseqüències del canvi climàtic i pot esdevenir, com la sobrepesca, una amenaça per als ecosistemes marins. La Mediterrània és una de les mars on l’augment de temperatura resulta més evident, sobretot, a les regions nord-occidentals. Els estudis oceanogràfics han demostrat que les temperatures de les capes superficials han iniciat una clara tendència a l’escalfament, amb increments que oscil·len entre 1,1°C en la superfície i 0,7°C a 80 metres de profunditat. Fins i tot a grans profunditats, superiors als dos mil metres, s’observen increments de temperatura que, tot i ser més discrets, resulten significatius. Els científics adverteixen que els canvis en la temperatura del mar poden tenir conseqüències com la tropicalització de la biota, la qual cosa comportaria l’expansió de determinades espècies d’algues, d’invertebrats i de vertebrats més adaptades a temperatures càlides que no pas les autòctones, espècies d’aigües fredes.
 

Un estudi al Cap de Creus
Josep Lloret, biòleg i investigador del Grup de Recerca en Biologia Animal de la UdG, ha coordinat un estudi en què es descriu l’impacte que té el canvi climàtic en la reserva marina del Cap de Creus i les zones adjacents. Per dur-lo a terme ha comptat amb la participació de Margarida Casadevall, Marta Muñoz i Toni Font, de la UdG, i també amb la col·laboració d’investigadors de la UAB, de la UPC i del CSIC. Tot plegat, ha estat finançat per la Fundació Abertis. Lloret explica que el treball que han dut a terme té un caràcter innovador “perquè no hi havia gaires estudis que relacionessin el canvi climàtic amb la productivitat dels recursos marins a la Mediterrània”.  
L’equip d’investigadors ha utilitzat diferents fonts per tal reconèixer, a partir de l’anàlisi de les dades, l’impacte que té, sobre els recursos marins de la mediterrània nord-occidental i més concretament dels espais marins que envolten el Cap de Creus, l’escalfament de l’aigua. Han analitzat dades de captures per tal de conèixer la seva evolució històrica, han elaborat sèries temporals de captures, han fet un mostreig biològic, han fet un recompte de larves d’algunes de les espècies de les quals es disposava d’aquesta informació i les han comparades, han efectuat entrevistes a pescadors professionals que feinegen amb diferents modalitats de pesca i, finalment, han mesurat la temperatura del mar.
El biòleg considera, a més, que els resultats d’un estudi semblant tenen no només interès per al coneixement científic, sinó també per als pescadors, tant els recreatius com els professionals, que exploten els recursos pesquers. La rellevància dels resultats, un cop presentats, ha fet que diversos mitjans de comunicació se’n fessin ressò, com ha estat el cas d’El Punt o El País.

Els canvis són notoris i repercuteixen en la pesca
Les conclusions a què han arribat en l’estudi apunten que, en alguns casos, es produeix una substitució d’espècies en la qual, les d’aigües càlides desplacen –perquè el nou ambient els és favorable– les espècies d’aigües fredes tradicionals de la zona. En d’altres, senzillament, les espècies autòctones desapareixen sense ser reemplaçada per cap altra. L’expansió de les espècies d’aigües càlides mostra un patró latitudinal de distribució clar i els resultats confirmen, per primer cop, que l’abundància d’aquestes espècies al voltant del Cap de Creus és un fet. Els biòlegs adverteixen, a més, que el fet que les del Cap de Creus siguin unes de les aigües més fredes de la Mediterrània fa que els canvis es puguin detectar amb més claredat. Amb tot, reafirmen el seu convenciment que la sobrepesca és el principal factor que provoca la desaparició d’algunes espècies d’aigües fredes i que, l’escalfament de l’aigua del mar, és un factor addicional.
Lloret adverteix, en relació a un dels objectius de la recerca, que “els canvis en l’abundància de les espècies poden comportar conseqüències per a la pesca comercial, perquè el valor global de la captura variarà”. Per tant, el canvi climàtic arrossega, al mateix temps, canvis en tota la cadena tròfica, al capdamunt de la qual s’ha enfilat l’home, que potser, de tan amunt com ha arribat, corre el risc de veure’s descavalcat.