El 13 d’octubre tindrà lloc a Madrid l’acte de presentació del premi internacional novel·la de campus, de la col·lecció que du el mateix nom i del primer títol de la col·lecció, El tren de cristal. L’acte es completarà amb una taula rodona en la qual participaran María Dueñas, Fernando Iwasaki, Antonio Orejudo y José Maria Pérez Collados, professor a la Facultat de Dret de la UdG i autor del llibre. La sessió la moderarà l’escriptora Carmen Posadas.

Pérez Collados ha explicat que, a banda de la carrera docent i investigadora, sempre l’ha mogut la vocació per l’escriptura. És més, considera que les ciències socials com més bé s’expliquen és novel·lant-les. Requerit sobre el criteri d’objectivitat que se seguiria en convertir la història, el dret o la geografia en una novel·la, el jurista i escriptor manifesta, no sense un punt de sornegueria, que “com que tots som subjectius, el que cal, és que ho siguem de veritat, fins el final”.

El tren de cristal resumeix, d’una banda, les experiències de l’autor com a professor que visita diferents universitats estrangeres, per fer-hi docència i recerca. No és, però, una descripció d’anècdotes docents: el protagonista del llibre és el viatge, el que tenia lloc “en un món sense internet, sense telèfons mòbils, un món en què una conferència telefònica s’establia, només, quan es produïa una urgència”. De l’altra, la novel·la representa un homenatge als poetes espanyols de la postguerra –Pérez Collados és, a més de narrador, poeta– els quals viatgen amb ell a través d’una geografia particular, llunyana i, al mateix temps, permanent, inesborrable.