Mostrar l’estat de l’art de les polítiques de desenvolupament sostenible a nivell europeu, tan si són d’àmbit internacional, com nacional o local; generar un aparador de bones pràctiques en el govern del desenvolupament sostenible a l’àmbit local i regional; abordar les polítiques, els instruments i la recerca per a la lluita contra el canvi climàtic des de l’àmbit local i regional; transferir coneixements i experiències entre els diversos agents implicats en el desenvolupament sostenible a l’àmbit local i regional, són alguns dels objectius d’aquesta onzena edició de l’Escola d’Estiu que organitza l’Institut de Medi Ambient de la UdG.
L’any 1992 els Estats reunits a la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro van aprovar l’Agenda 21; l’esquelet bàsic per a l’assoliment d’un desenvolupament sostenible al llarg el s. XXI. L’acord es va acompanyar del compromís de promoure (dins de cada Estat) la implicació dels ens locals en aquests objectius comuns, mitjançant l’elaboració i adopció de les seves pròpies Agendes 21, uns plans estratègics que havien de facilitar a les autoritats locals i regionals la implementació de solucions sostenibles. Això va incitar la mobilització internacional d’ens locals, desembocant en la creació de diverses xarxes (Conferència europea de ciutats i pobles sostenibles, International Council for Local Environmental Initiatives...) i referents comuns per a la construcció de polítiques de sostenibilitat local -com la Carta d’Aalborg (1994)-.
La Demarcació de Girona no ha restat al marge de tot aquest procés i des que l’any 1999 es va aprovar la primera Agenda 21 Local (o Pla d’Acció Local cap a la Sostenibilitat) el programa de la Diputació de Girona que promou les Agendes 21 municipals, supramunicipals i comarcals ha assolit més del 80% de les poblacions gironines. Ara bé, les Agendes 21 són un compromís voluntari dels ajuntaments. En conseqüència, les limitacions de recursos (humans, econòmics, d’experiència), els canvis de govern als municipis i les conjuntures econòmiques, han fet que les Agendes 21 hagin tingut un desplegament desigual, en paral·lel a una important evolució de les polítiques ambientals i del marc normatiu.
Com a exemple d’això darrer hi ha l’aprovació el 2009 de la Directiva Europea d’Energies Renovables i la creació de la campanya “El pacte d’alcaldes i alcaldesses” per part de la Comissió Europea. En virtut d’ambdues polítiques Catalunya i més de cent municipis barcelonins ja s’han compromès, pel 2020, a reduir un 20% llurs emissions de CO2 i llur consum energètic, i a assolir un 20% d’energies renovables. S’obre, per tant, un enorme camp de treball i de creació d’activitat econòmica “verda”, gràcies el compromís institucional a lluitar contra el canvi climàtic a escala local i regional. A les comarques gironines, Girona i Figueres, ja s’han sumat al Pacte d’Alcaldes i sens dubte més i més municipis i autoritats locals s’hi incorporaran en el futur proper, expandint el radi d’influència d’aquest nou corrent de creació d’ocupació, riquesa i qualitat mediambiental alhora.
En resum, tan per la trajectòria mateixa dels ens locals (o organismes afins) en les Agendes 21, com per l’efecte de l’evolució del marc polític i jurídic general, hi ha experiències molt interessants a compartir. Propostes que poden ajudar a definir fulls de ruta per a ens locals amb voluntat de treballar en el desplegament de polítiques de sostenibilitat, però també per a professionals i a futurs graduats universitaris del ram mediambiental.
Més informació a http://www.udg.edu/tabid/17336/Default.aspx