La investigadora de la Universitat de Girona Eulàlia Esteve i Torras (la Bisbal d’Empordà, 1979) ha conclòs en la seva tesi doctoral que la pagesia pobra va tenir un paper més important del que se li ha atorgat històricament en els canvis socials i agraris produïts durant el segle XVIII i la primera meitat del segle XIX.
L’objectiu principal d’aquest treball ha estat fer una aproximació als canvis socials experimentats per la comarca del Baix Empordà en el transcurs d’aquests dos segles, posant especial èmfasi en els oficis relacionats amb la terra.
Principalment, l’estudi s’ha dut a terme a partir de l’anàlisi de dos tipus de documents: els inventaris post mortem i els capítols matrimonials. A partir d’aquestes fonts, Esteve ha analitzat la complexitat dels oficis, la seva evolució, els canvis en la manera d’anomenar-se i també ha pogut descobrir alguns canvis significatius, tant pel que fa al volum de terres, com a la quantitat d’habitacions dels habitatges o dels articles de consum.
Inventaris post mortem i capítols matrimonials
Així mateix, l’estudi dels inventaris post mortem i dels capítols matrimonials ha aportat dades molt importants sobre els anomenats treballadors en la documentació notarial de finals del segle XVIII.
Les fonts consultades ens aporten informació de pobles com la Bisbal d’Empordà, Calonge, Corçà, Cruïlles, Palafrugell, Pals, Palamós, Peratallada, Sant Feliu de Guíxols, Torroella de Montgrí i Vulpellac, entre altres, d’una llista de gairebé vint-i-cinc municipis.
Aquesta tesi, dirigida per la Dra. Rosa Congost, porta el títol “Homes, terres, cases i masos del Baix Empordà. Estudi de les transformacions socials als segles XVIII i XIX" i ha estat defensada recentment. L’estudi ha posat de manifest que, durant la segona meitat del segle XVIII, un nombre considerable de treballadors va augmentar considerablement el volum de terres, va diversificar els conreus i va augmentar el nombre d’habitacions de les seves cases.
Promotors de la desaparició del guaret i l’alternança de conreus
A més, l’estudi dels objectes que tenien als habitatges, dels instruments de treball i dels animals descrits en els inventaris, revela un enriquiment relatiu dels membres d’aquest col·lectiu. Aquests resultats poden fer entendre aquest grup com a promotor d’algunes de les transformacions agràries més importants del segle, com la desaparició del guaret i l’alternança de conreus.
Un altre aspecte rellevant que descobreix Eulàlia Esteve en la documentació analitzada de mitjan segle XIX és l’aparició del col·lectiu dels menestrals. D’una part, s’ha trobat en els inventaris post mortem que, tant en el cas dels treballadors com en el dels menestrals de mitjan segle XIX, hi ha una certa disminució d’eines, d’animals, camises, llençols o coberts.
Malgrat tot, també s’han trobat dades en els capítols matrimonials que mostren alguns menestrals i treballadors que fan entrega d’uns dots més característics de les classes mitjanes, cosa totalment impensable en els períodes anteriors.
En resum, les dues fonts utilitzades per dur a terme aquesta tesi doctoral posen al descobert un col·lectiu, el dels treballadors, i posteriorment menestrals, que sembla que va tenir una importància més rellevant en el conjunt de la societat i de les transformacions que es produïren durant els segles XVIII i XIX del que tradicionalment se li ha atorgat.
Imatge de la notícia: “Sembrant patates”, de Jean-François Millet (Gruchy 1814- Barbizon 1875)