José Ignacio Silva, professor lector al Departament d’Economia de la UdG, ha estat convidat a les XIV Jornadas de Coyuntura Económica Regional y Nacional, a Uruguay, per descriure la conjuntura econòmica internacional i l’impacte que té a la regió. Silva ha compartit cartell amb els principals economistes i polítics de l’àrea, entre els quals, s’hi comptava el ministre d’economia uruguaià Fernando Lorenzo.
Diferències malgrat la homogeneïtat aparent
En el transcurs de la seva ponència, José Ignacio Silva, ha considerat les disparitats en la productivitat la causa de les tensions que viu l’Europa Comunitària. Malgrat l’homogeneïtat aparent que proporcionen diferents indicadors (com ara un similar cicle econòmic, tendències i nivells inflacionistes semblants, i viure tota la UE en un escenari de retorn a la recessió econòmica, la qual cosa -en principi- podria facilitar la coordinació de les polítiques macroeconòmiques entre països) el fet és que les diferències existeixen, tal i com ho demostren –assegura– els atacs al deute que disparen la prima de risc de països com Espanya. Silva considera que la baixa productivitat i l’atur elevat dels països meridionals expliquen la situació.
Ha relacionat els vaivens dels darrers mesos amb el fet que els inversors no es fien dels països que tenen una baixa productivitat i uns alts índex d’atur, amb independència del seu nivell d’endeutament (ha posat com a exemple el fet que el deute públic espanyol és més baix que l’alemany). La divergència en la competitivitat, doncs, l’apunta l’expert com un dels factors que han dut Europa a la situació en què es troba, la qual cosa demostraria, “que hi ha hagut una absència de voluntat real de convergència i que la política de reformes estructurals per assegurar-la ha estat en mans dels països que no tenien cap criteri clar de convergència”.
Pel cas precís d’Espanya, ha explicat que la inversió pública s’ha finançat, en part, amb fons estructurals que, a la vegada, han estat destinats a la construcció d’una xarxa de transports de dubtosa rendibilitat (trens de gran velocitat i autovies gratuïtes). A més, la inversió privada s’ha concentrat de manera excessiva en el sector immobiliari, de tal manera que promogut l’existència d’una gran bossa de mà d’obra poc qualificada. Mentrestant, l’administració ha mantingut una forta inversió en educació, la qual cosa ha abocat al mercat laboral un nombre sensible de persones amb formació superior per a les què no hi ha demanda.
En conseqüència, ha apuntat que el futur de la UE passa per aconseguir una major homogeneïtat en la competitivitat.
Imatge: EFE/Simela Pantzartzi