Les zones humides de nova creació són sovint concebudes per compensar la pèrdua i degradació de les naturals. No obstant, el coneixement dels processos que tenen lloc en aquests ambients artificials encara és superficial, especialment a nivell de comunitat.

En la seva tesi doctoral, l’investigador de l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona Albert Ruhí ha estudiat el fenomen de la successió primària a diferents escales temporals (a curt, mitjà i llarg termini), escales espacials (a nivell local, regional i interregional) i mitjançant diferents aproximacions i subjectes d’estudi (taxonòmiques i funcionals; invertebrats i amfibis).

Les aportacions pel que fa a les escales temporals mostren un patró de successió basat en tres fases, on a curt termini (1 any) dominen els processos de colonització; en perspectives de mitjà termini (de 2 a 7 anys), els signes de successió comencen a ser conspicus; i, més tard (≥ 10 anys), paràmetres com la riquesa d’espècies arriben a una asímptota. En aquesta fase avançada, algunes estratègies biològiques dominen, i els índexs de biodiversitat indiquen que les comunitats poden ser indistintes entre les llacunes naturals i les de nova creació.

Efectes espacials
Pel que fa als efectes espacials, l’investigador ha corroborat que tant factors locals com regionals afecten les comunitats que s’hi estableixen. En particular, la baixa estabilitat hidrològica de la regió Mediterrània ha afavorit trets biològics que proveeixen resiliència i resistència enfront de pertorbacions, sobretot quan es comparen amb les comunitats pròpies del clima temperat fred.

Fins i tot dins la mateixa regió Mediterrània, nivells baixos d’estabilitat hidrològica poden tenir efectes importants en la dinàmica de la successió. En aquests casos, les comunitats locals estan altament niuades en les naturals a nivell regional, i per tant difícilment poden fer contribucions netes a la riquesa regional. També hem mostrat la influència del pool regional de colonitzadors sobre les comunitats locals, tant en el cas dels invertebrats com en el dels amfibis. Especialment per aquest darrer grup, les Basses Temporànies Mediterrànies (BTMs) de nova creació poden jugar un paper important per a la seva conservació.

Impacte en revistes científiques
La tesi, titulada ‘Primary succession in man-made wetlands: biodiversity, structure and dynamics of macrofaunal assemblages’, està organitzada en cinc capítols, quatre dels quals ja s’han publicat com a articles en diverses revistes científiques d’impacte.

La investigació, desenvolupada en el marc del grup de recerca en Ecologia Aquàtica Continental (GRECO), és el resultat de col·laboracions amb la Linnaeus University (Suècia), que va permetre testar com els processos de colonització/successió estan afectats per factors climàtics. El darrer capítol, dedicat al grup dels amfibis, també és fruit d’una col·laboració amb la Universitat de Barcelona. La tesi ha estat dirigida pels doctors Dani Boix i Stéphanie Gascón.