José María Valverde (Valencia de Alcántara, 1926 - Barcelona 1996). Escriptor i catedràtic d'Estètica, va escriure poesia (Enseñanzas de la edad, 1971; Poesías reunidas 1945-90, 1990, premi Ciutat de Barcelona), assaig (Nietzsche, de filólogo a Anticristo, 1992) i història literària (Literatura de Hispanoamérica, 1977, en col·laboració amb Martí de Riquer). Va exercir com a professor a Roma i va ser catedràtic d'Estètica a la UB. Es va exiliar voluntàriament l'any 1965 als EUA i al Canadà, en protesta per l'expulsió de la universitat dels professors Tierno Galván, Aranguren i García Calvo, on va viure i va exercir la docència fins al 1976. El 1990 va rebre el Premio Nacional de Traducción i el 1993 la Medalla d'Or al Mèrit Artístic. A la seva mort es va constituir a la UB la Càtedra Valverde, que atorga anualment un premi de literatura social.