If the contents are not translated, you can use the automatic translator

Events

Cerca d'activitats


  

Events archive

Colloque international La « desamortización » des biens ecclésiastiques. Une perspective comparatiste : France, Péninsule ibérique, Amérique Latine
 
Període:
Del 20 al 22 de novembre
Lloc:
Facultat de Lletres de la UdG (Pl. Ferrater Mora, 1 Girona)
Organitza:
Centre de Recerca d'Història Rural (Institut de Recerca Històrica, UdG). Sociétés rurales européennes, Groupe de recherches pour l’histoire économique et sociale des campagnes (XVe-XXe siècles) CNRS-Paris. Centre de Recherches Historiques EHESS-Paris
Crèdits:
1 crèdit
Cartell Desamortitzacions Col·loqui internacional La desamortització dels béns eclesiàstics. Una perspectiva comparada: França, Península ibèrica, Amèrica llatina
Universitat de Girona, 20-22 de novembre de 2008

Al llarg de la història, l’Església s’ha enfrontat sovint amb estats que han cercat de fer-la participar de les seves despeses, o fins i tot li han confiscat part del seu patrimoni. Però el fenomen assoleix un nova dimensió a partir de la Revolució francesa, en recolzar-se en una nova concepció d’estat i de nació. El 2 de novembre de 1789, a França, l’Assemblea Nacional Constituent aprova la nacionalització dels béns de l’Església i els posa en venda. Les conquestes dels exèrcits de la Revolució i de l’Imperi estenen el fenomen a bona part d’Europa, per exemple a Espanya i Portugal, i el porten fins a l’Amèrica llatina. En tots aquests territoris, el fenomen desamortitzador, que comprenia una fase prèvia de confiscació i de nacionalització de béns, va afectar també les terres comunals o les terres «sense propietari». Dos segles després de l’inici de les independències hispanoamericanes, és interessant observar aquest procés des d’una perspectiva comparativa.


Coloquio Internacional La desamortización de los bienes eclesiásticos. Una perspectiva comparada: Francia, Península Ibérica, Latinoamérica
Universitat de Girona, 20-22 de noviembre de 2008

En reiteradas ocasiones la Iglesia se ha enfrentado con Estados que han buscado hacerla partícipe en sus propios gastos, llegando incluso a confiscarle total o parcialmente su patrimonio. Pero el fenómeno adquirió una relevancia nueva, al apoyarse en una nueva concepción de la Nación y el Estado, a partir de la Revolución Francesa. El 2 de noviembre de 1789 la Asamblea Nacional Constituyente aprobó la nacionalización de los bienes de la Iglesia y decidió ponerlos en venta. Con las conquistas efectuadas por los ejércitos de la Revolución y el Imperio, el fenómeno se extendió a buena parte del continente europeo, por ejemplo en España y Portugal, alcanzando también a la América española y portuguesa. En todos estos países el fenómeno desamortizador, que incluía una fase previa de confiscación y nacionalización de bienes, se extendió también a las tierras de propiedad colectiva o a «tierras de nadie». Dos siglos después del inicio de las independencias hispanoamericanas, vale la pena observar dicho proceso, bajo una óptica comparada.


Colloque international La desamortización des biens ecclésiastiques. Une perspective comparatiste : France, Péninsule ibérique, Amérique Latine
Universitat de Girona, 20-22 novembre 2008

L’Église s’est souvent heurtée à travers l’histoire aux États qui ont cherché à la faire participer à leurs dépenses, quand ils n’ont pas confisqué tout ou partie de son patrimoine. Mais, à partir de la Révolution française, le phénomène atteint une nouvelle dimension, en s’appuyant sur une nouvelle conception de l’Etat et de la Nation. Le 2 novembre 1789, en France, l’Assemblée Nationale Constituante vote la nationalisation des biens de l’Eglise et les met en vente. Les conquêtes des armées de la Révolution et de l’Empire étendent le phénomène sur une bonne partie de l’Europe, par exemple en Espagne et au Portugal, et le prolongent jusqu’en Amérique espagnole et en Amérique portugaise. Dans tous ces territoires, le phénomène de la désamortisation, qui comprenait une phase préalable de confiscation et de nationalisation des biens, touche aussi les terres de possession collective et même les terres dites « sans propriétaire ». Deux cents ans après le début des indépendances hispano-américaines, il est intéressant d’observer un tel processus, dans une perspective comparatiste.