If the contents are not translated, you can use the automatic translator

Press clippings

Cerca de notícies


  

News archive

1/17/2014
Una solució d’e-learning per al trastorn de dislèxia en estudiants universitaris
imatge

La dislèxia és un trastorn que dificulta la identificació, la comprensió i la reproducció dels símbols escrits en infants, joves i adults. És per aquest motiu que la universitat ha de tenir present l’existència d’estudiants amb aquesta discapacitat. Una tesi de la UdG proposa una eina d’e-learning adaptada als estudiants amb dislèxia.

En els últims anys l’adopció dels Sistemes de Gestió de l’Aprenentatge (LMS, Learning Management System, per les sigles en anglès) per donar suport als processos d’e-learning ha crescut de manera continuada. Una de les característiques de l’e-learning és la capacitat que té per adaptar-se als trets de l’usuari, a partir de la identificació prèvia de les característiques particulars, amb la finalitat proposar els diferents elements del sistema als trets individuals de cadascun.

Les característiques particulars a les quals pot adaptar-se una plataforma d’e-learning abasten un ventall molt ampli d’opcions i, entre totes elles, Carolina Mejía, que és enginyera informàtica, investigadora del grup BCDS i membre de l'Institut d'Informàtica i Aplicacions de la UdG, va considerar que n’hi havia que podien facilitar les necessitats específiques del col·lectiu d’estudiants universitaris amb trastorn de dislèxia.

A partir del seu convenciment ha desenvolupat una eina d’educació adaptativa, en el context LMS, perquè els estudiants afectats de dislèxia puguin disposar d’una aplicació personalitzada que contribueixi a facilitar les possibilitats d’aprenentatge.

El treball que ha dut a terme Mejía el recull la seva tesi doctoral Framework for detection, assessment and assistance of university students with dyslexia and/or reading difficulties, que ha dirigit Ramon Fabregat, professor de la UdG i expert en sistemes hipermèdia adaptatius, educació oberta i a distància i aprenentatge col·laboratiu.

Primera eina LMS per al suport en la dislèxia en joves universitaris

Carolina Mejía explica que les dificultats d’aprenentatge comú en estudiants universitaris de parla espanyola, que fa referència específica a les dificultats en la lectura, era un aspecte poc estudiat en els processos d’e-learning. “La dislèxia requereix una atenció especial de les institucions d’educació superior per detectar, avaluar i ajudar els estudiants afectats durant el seu procés d’aprenentatge”, explica la investigadora que considera, a més, que amb l’aplicació que ha desenvolupat satisfà un desafiament que romania obert en els LMS.

A la tesi proposa, i desenvolupa, un enfocament per a LMS que inclou les característiques dels estudiants afectats de dislèxia. “Per assolir els objectius de la recerca va ser necessari crear en els estudiants una consciència del seu problema de lectura, estil d’aprenentatge i dèficits cognitius”, prossegueix Mejía. Afirma que la presa de consciència promou la reflexió i encoratja els estudiants a entendre i autoregular el seu aprenentatge. Assegura que, a més, va ser necessari formular recomanacions especialitzades per donar suport a l’autoregulació dels alumnes. Per tant, una part de la recerca ha comprès l’anàlisi i el desenvolupament de mètodes i eines que es poden utilitzar per ajudar a aquest col·lectiu específic d’estudiants. Així mateix, ha servit per definir processos d’adaptació i per oferir anàlisis i recomanacions d’aprenentatge especialitzat.

Un tercer pas, ha consistit en la creació de mecanismes per integrar aquestes eines en un LMS, per ajudar els estudiants afectats durant un procés d’e-learning. Per tant, l’aplicació dels resultats els proporciona un ambient familiar que ha facilitat la detecció, avaluació i l’assistència dels estudiants.

Finalment, la tesi de Carolina Mejía inclou diversos casos d’estudi que avaluen la validesa dels mètodes i instruments que ha proposat. L’experimentació s’ha dut a terme amb grups pilot d’estudiants i també grups grans, que han posat a prova la funcionalitat i facilitat d’ús i la utilitat i validesa dels instruments. La resta de resultats han estat comprovats a partir de la realització d’una anàlisi descriptiva i s’ha assegurat de la fiabilitat i correlació de les anàlisis.