Recull de notícies

Cerca de notícies


  

Recull de notícies

21/12/2011
L’armament dels gals va ser extraordinari pel seu format i per la seva influència a l’Europa occidental
armament gal

L’investigador de la UdG, Gustau García, ha centrat la seva tesi en l’armament dels gals, conegut com La Tène. L’investigador ha conclòs que el més sorprenent d’aquestes armes és la seva escassa variabilitat en un territori tan extens com l’Europa occidental, un fet insòlit a l’Antiguitat només comparable a la Roma Imperial.

“Com a armes utilitzen grans escuts de l’alçada d’un home, cisellats d’una forma particular; alguns escuts inclús porten en relleu figures d’animals de bronze ben treballades, no només com a guarniment, sinó també com a protecció. Es posen al cap cascos de bronze guarnits amb grans i sortints figures, que proporcionen un aspecte sobrecollidor a qui els porta; en alguns casos s’ha unit unes banyes als cascos formant un tot, i en d’altres s’han representat les parts superiors d’ocells o quadrúpedes...” (Diodor, 30, 2-4).


Així descrivia Diodor de Sicília l’armament dels gals a mitjans del segle I a.C. a partir de les observacions d’historiadors anteriors. L’arqueologia ha confirmat l’existència de moltes de les armes així descrites malgrat que, en alguns detalls concrets, l’exageració o interpretació lliure dels autors clàssics queda ben palesa.


Fet insòlit
L’investigador de la Universitat de Girona (UdG), Gustau García Jiménez, ha centrat la seva tesi doctoral en l’armament dels gals, conegut com a La Tène en referència a un important jaciment suís. L’investigador ha conclòs que el gran èxit d’aquestes armes són el seu format i que es van estendre en bona part de l’Europa occidental. “El més sorprenent és la seva escassa variabilitat en un territori tan extens i, això, és un fet insòlit a l’Antiguitat només comparable al de l’armament de la Roma Imperial”, assenyala.

En les darreres dècades, la recerca historiogràfica ha aconseguit establir una seriació important de les principals variacions tipològiques d’aquestes armes al llarg dels més de quatre segles de la seva existència. Aquest fet permet, per una banda, dotar de datacions cronològiques les troballes que compten amb aquest tipus d’objecte, i, per l’altra, d’aprofundir en temes complexes que abasten les qüestions simbòliques, socials o tàctiques que, en definitiva, venien a condicionar sistemàticament l’evolució històrica d’aquests pobles.


La influència a la Península Ibèrica
En el marc d’aquesta conjuntura, Gustau García ha afrontat el repte d’estudiar el comportament de les armes d’influència La Tène a la Península Ibèrica on, a diferència d’altres regions europees, se’n coneix ben poc de les seves característiques i evolució, precisament perquè les armes hispàniques compten amb importants peculiaritats que les distancien de les produccions més típiques de l’àmbit cèltic continental.

La metodologia utilitzada per l’investigador s’ha basat principalment en l’estudi directe de material arqueològic, que ha estat estudiat, catalogat i analitzat de primera mà a través de l’examen i documentació gràfica a més de quaranta museus d’arreu d’Espanya i Portugal, i ha afectat a un volum de més de quatre-centes armes.


Una classificació de les armes
Gustau Garcia ha proposat una sèrie de tipologies relatives a les diferents armes: espases i beines, escuts, llances i cascos, i n’ha estudiat la seva evolució. Les particularitats de les versions hispàniques adquiririen diferents formats depenent de la zona geogràfica o cultural en la qual s’adscriurien. Així, les regions del nord-est i la Celtibèria o, en menor mesura, el sud-est, serien les que concentrarien la major part de les troballes.

Al nord-est, més proper culturalment al món gal, podem parlar sense por de conjunts armamentístics plenament La Tène al llarg de la seva història, mentre que a la Celtibèria només l’espasa hi jugaria un paper rellevant, tot convivint amb altres espases pròpies de la tradició autòctona.

La tesi de Gustau Garcia s’ha titulat "El armamento de influencia La Tène en la Península Ibérica (Siglos V-I a.C)" i ha estat dirigida pels doctors David Vivó i Fernando Quesada.