Biblioteca digital Studia Humanitatis

Línia de recerca que estudia l’humanisme català, és a dir la producció llatina dels humanistes catalans dels segles XV i XVI, o dit d’una altra manera la literatura llatina del Renaixement català. Tenint en compte que les investigacions en aquest camp són relativament recents, calen encara molts estudis per arribar a conèixer en tota la seva magnitud l’abast d’aquest moviment dins de l’àmbit lingüístic català. La realització d’edicions crítiques i d’estudis de fonts de les principals obres de l’humanisme català, les relacions dels nostres autors amb l’humanisme italià o els repertoris biobibliogràfics són algunes de les actuacions que es duen a terme actualment, per tal de situar l’humanisme català en el lloc que li correspon dins de la història de la cultura europea.

“Si podem acceptar que humanisme és reconstruir un món nou sobre la paraula antiga. Si podem acceptar que l’humanisme, aquell moviment intel·lectual que alena el Renaixement, es desenvolupa a Itàlia a partir del segle XIV, adquireix el seu grau màxim d’esplendor al segle XV i acaba vers la meitat del segle XVI. (...) Si podem acceptar que a l’àrea catalana no serà fins a la segona meitat del segle XV quan es produeix la vertadera innovació, la renovació d’idees autèntica, l’entrada dels nous aires que arribaven d’Itàlia i que havien de donar una orientació diferent a les lletres. Si podem acceptar que al segle XVI català es produeix una consolidació de l’humanisme que continua la tradició de l’humanisme italià i obre al mateix temps una nova línia d’influència que es desplaça cap als Països Baixos i que ofereix els noms més universals del nostre humanisme. Potser aleshores podrem deixar definit l’humanisme català”

Mariàngela Vilallonga, “Humanisme català”, dins Estudi General 21 (Miscel·lània d’Homenatge a Modest Prats, I), 2001, 475-488 (pàgs. 487-88)

Narcís Figueras
nfigueras@uoc.edu

Suport informàtic a la recerca:
David Prats david.prats@pas.udg.es

Mariàngela Vilallonga, Eulàlia Miralles i David Prats (ed.), El cardenal Margarit i l'Europa quatrecentista. Actes del Simposi Internacional, Girona, 14-17 de novembre de 2006, Roma, "L'ERMA" di BRETSCHNEIDER (Hispania Antigua. Serie Historica, 3), 2008, 256 pp.

M. Isabel Segarra (ed.), Joan Margarit, Corona Regum, vol. I, Bellcaire d'Empordà, Edicions Vitel·la (Studia Humanitatis: 2), 2008, 212 pp.

M. Isabel Segarra (ed.), Joan Margarit, Corona Regum, vol. II, Bellcaire d'Empordà, Edicions Vitel·la (Studia Humanitatis: 3), 2008, 366 pp.

Joan Ramon Ferrer, De antiquitate legum, a cura d'Antoni Cobos, Bellcaire d'Empordà, Edicions Vitel·la (Studia Humanitatis, 1), 2006, 186 pp.

 

Martin Früh, Antonio Geraldini († 1488). Leben, Dichtung und soziales Beziehungsnetz eines italie­ni­schen Humanisten am aragonesischen Königshof. Mit einer Edition seiner „Carmina ad Io­hannam Aragonum“ (Geschichte und Kultur der Iberischen Welt, 2)

Actes del Simposi Internacional: El bisbe Margarit i la seva època
Publicades a l'editorial L'Erma di Bretschneider, dins la col·lecció Hispania Antigua.

La dimensión europea de la literatura latina humanística de la Corona de Aragón: Área lingüística catalana
Projecte finançat pel MEC
Investigador principal: Mariàngela Vilallonga
Investigadors: Wouter Bracke, Antoni Cobos, Narcís Figueras, Martin Früh, Jocelyn N. Hillgarth, Lluís Lucero, Silvia Maddalo, Massimo Miglio, Eulàlia Miralles, Joan Molina, Isabel Segarra, Robert B. Tate i Maria Toldrà

Llibres en preparació

- Mariàngela Vilallonga , Repertori biobibliogràfic de la literatura llatina a Catalunya al segle XVI, a Mallorca als segles XV i XVI i a València als segles XV i XVI

- Francesc Calça, Poesia llatina i catalana, a cura de Narcís Figueras

Simposi Internacional: El bisbe Margarit i la seva època

Historiografia llatina humanística a la Corona d’Aragó: edició de textos, estudi de fonts.
Directora i investigadora principal: Mariàngela Vilallonga
Equip d’investigadors: Antoni Cobos, Lluís Lucero, Narcís Figueras, Eulàlia Miralles, Isabel Segarra, Maria Toldrà, Jocelyn N. Hillgarth, Massimo Miglio, Wouter Bracke i Daniel Ferrer

Mariàngela Vilallonga, Daniel Ferrer i David Prats (ed.), Història i Llegenda al Renaixement. Actes del IV Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga, Girona, 8-11 de juliol del 2002, [=Estudi General 23-24], Girona, Universitat de Girona / Diputació de Girona, 2004, 558 pp

Jornada Humanisme català (Dimarts 9 novembre 2004), dins la 9a Setmana de la Ciència "Viu la Ciència"
Memòria

Vilallonga, Mariàngela, ed., Johannes Burckard, Dietari secret (traductors: Antoni Cobos, Dolors Condom, Daniel Ferrer, Narcís Figueras, Lluís Lucero i Mariàngela Vilallonga), València, Edicions Tres i Quatre ("Biblioteca Borja"), 2003, 519 pp.

Col·loqui Internacional Història i llegenda al Renaixement (Girona 8-11 juliol 2002)
Memòria
Reportatge fotogràfic

Istituto Storico Italiano per il Medio Evo

Scuola di Dottorato Internazionale i Civiltà dell'Umanesimo e del Rinascimento

Arran dels primers estudis sobre l’humanisme català realitzats per la professora Mariàngela Vilallonga i, sobretot, després de l’aparició del seu volum La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori biobibliogràfic (Barcelona, Curial-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993), s’han generat tota una sèrie de tesis i de memòries de llicenciatura:
- Mariàngela Vilallonga, Jeroni Pau. Obres, Curial, Barcelona, 1986, 2 vols.
- Lluís Lucero, El llibre segon del “Paralipomenon Hispaniae” de Joan Margarit. Edició crítica, traducció i estudi [Memòria de llicenciatura, 1994, inèdita; dir: Mariàngela Vilallonga].
- Antoni Cobos, Joan Ramon Ferrer: De pronominibus suique natura (1477). Edició crítica acompanyada d’una breu aproximació biogràfica   [Tesi doctoral, 1998, inèdita; dir: Mariàngela Vilallonga].
- Isabel Segarra, El tractat Corona regum de Joan Margarit i Pau: edició, traducció i estudi   [Tesi doctoral inèdita, 2000; codirecció: Mariàngela Vilallonga i Josep Lluís Vidal].
- Narcís Figueras, Francesc Calça (s. XVI). Poesia llatina i catalana. Una col·lecció d’epigrames i sonets de circumstàncies. Edició i estudi   [Tesina, 2001, inèdita; dir: Mariàngela Vilallonga].
- Daniel Ferrer, El De origine del Dictionarium: vint-i-cinc reis fundacionals en les obres llatines de Francesc Tarafa   [Treball de Recerca, 2003, inèdit; dir: Mariàngela Vilallonga].

En curs:
- Narcís Figueras, Francesc Calça: “De Catalonia liber primus”. Edició crítica amb introducció, traducció i notes [Tesi doctoral; dir: Mariàngela Vilallonga]
- Lluís Lucero, Joan Margarit i Pau: “Paralipomenon Hispaniae libri decem”. Edició crítica amb introducció, traducció i notes [Tesi doctoral; dir: Mariàngela Vilallonga]
- Daniel Ferrer, Obres llatines de Francesc Tarafa [Tesi doctoral; dir: Mariàngela Vilallonga]