Dades generals  

• Curs acadèmic : 2012
  
• Descripció : Balanç comparatiu de l'arqueologia a la Mediterrània i al continent Americà, amb especial atenció a les societats prehistòriques i les formes originals d'assentaments humans nomades i sedentàris, aixi com l'anàlisi de les ciutats antigues.
  Reconstrucció de la ciutat romana a partir de l'arqueologia. A través d'un seguit de temes visualment tractats es pretén explicar les característiques i el funcionament de la ciutat tot analitzant l'origen i evolució dels diversos àmbits, espais i edificis (les muralles, el fòrum, la casa privada, els edificis d'esbarjo...)
  Anàlisi de les societats prehistòriques de la Península Ibèrica.
  Estudi de l'evolució de les societats amerindies fins la Conquesta espanyola.
  
• Crèdits ECTS : 18
  
• Idioma principal de les classes : Català
  
• S'utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura : Poc (25%)
• S'utilitzen documents en llengua anglesa : Indistintament (50%)

  Grups

Grup A

Durada : Anual

Professorat : JULIA MAROTO GENOVER , JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU , NURIA SALA VILA

Horaris :

Activitat	Horari	Grup de classe	Aula
Teoria	1
Pràctiques d'aula	1

  Competències

1. CTUdG01 Utilitzar la llengua anglesa
2. CTUdG03 Utilitzar tecnologies de la informació i la comunicació
3. CED17. Conèixer i usar les bases teòriques i metodològiques de la disciplina i d'altres ciències afins.
4. CEP24. Capacitat de definir temes d'investigació que puguin contribuir al coneixement i al debat historiogràfic.
5. CEP25. Capacitat d'exposar narrativament i d'acord amb els cànons acadèmics hipòtesis i resultats de la investigació pròpia.
6. CEP26. Capacitat d'identificar, localitzar, tractar i interpretar les fonts de la disciplina.

  Continguts

  1. La ciuitas romana. I. Diversos tipus de ciuitates. El govern municipal. Ciuitates, conuentus, prouincia. II. Material i tècniques constructives. III. Principis generals d'urbanisme. La fundació d'una ciutat. IV. El perímetre de l'oppidum: muralles i fortificacions. V. Els grans monuments urbans: el fòrum. porticats, basíliques i cúries. VI. Els edificis sagrats. Temples i altars. VII. Mercats i botigues. Edificis artesanals. Factories. VIII. Edificis residencials. Cases unifamiliars (domus) i plurifamiliars (insulae) IX. L'abastiment d'aigua. Pous, cisternes, aqüeductes. Els balnea. X. Edificis d'esbarjo: teatres, amfiteatres, circs, estadis, gymnasia. XI. Monuments commemoratius. Trofeus, arcs i columnes. XII. El món dels morts. Rituals, espais funeraris i tombes. XIII. L'ager. Agrupacions secundàries. Cases de camp. XIV. Vies. Ports. Mines. XV. Instrumenta domestica.

  2. Arqueologia prehistòrica de la península Ibèrica. I. Quadre ambiental del plistocè i l'holocè ibèrics. Cronologia, clima, paisatge, fauna. II. El paleolític inferior: els primers pobladors. III. El paleolític inferior: el tecnocomplex acheulià. IV. El paleolític mitjà. El paleolític mitjà antic: coexistència dels sistemes tècnics acheulià i levallois. El paleolític mitjà clàssic. V. La substitució del paleolític mitjà pel paleolític superior i dels neandertals pels humans moderns. VI. El paleolític superior: l'aurinyacià. VII. El paleolític superior: el gravetià. VIII. El paleolític superior: el solutrià. IX. El paleolític superior: el magdalenià. X. L'inici de l'holocè i la transformació del paisatge. L'epipaleolític i el mesolític. XI. L'arribada i l'adopció del neolític. El neolític antic. XII. El neolític ple. XIII. El neolític final i el calcolític. XIV. L'edat del bronze. XV. El final de l'edat del bronze i la transició a l'edat del ferro.

  3. Abrics, pobles i ciutats a Amèrica Prehispànica. 1. Medi geogràfic i ocupació de l'espai pels pobles caçadors, pescadors, recol•lectors: 1.1. Valle de Teuhacán (Mèxic); 1.2. El Guitarrero i Lauricocha (Perú); 1.3. Toca do Boqueirão do Sítio da Pedra Furada (Brasil) i Monte Verde (Xile). 2. Assentaments i pobles del Neolític americà: 2.1. Guilá Naquitz, Sierra de Tamaulipas (Mèxic); 2.2. Huaca Prieta (Perú); Chinchorro (Xile); Valdivia (Equador); 2.3. La neolitizació a l'Amazónia. 3. Centres cerimonials o ciutats?, Preclàssic a Mesoamèrica i Horizonte Temprano als Andes: 3.1. San Lorenzo i La Venta olmeques; 3.2. Caral; 3.3. Chavín de Huantar (Perú). 4. Civilitzacions urbanes (Clàssic a Mesomèrica i Desenvolupaments Regionals i Horizonte Medio als Andes): 4.1. Tikal, Copán i Chichen Itzà maies; 4.2. Tehotihuacán a l’altiplà de Mèxic; 4.3. Moche, Wari i Tihuanaco als Andes. 5. Ciutats centrals i ciutats provincials als imperis Tenochca i Tawantinsuyo: 5.1. Tenochtitlán, Tlatalelolco, Tlapocán; 5.2. Cusco, Huanucopampa i Incahuasi; 5.3. Xarxes de camins i articulació de les trames urbanes

  Activitats

Tipus d'activitat	Hores amb professor	Hores sense professor	Total
Cerca d'informació	0	25,5	25,5
Classes participatives	103,5	0	103,5
Lectura / comentari de textos	0	90	90
Prova d'avaluació	9	180	189
Sortida de camp	0	30	30
Tutories	12	0	12
Total	124,5	325,5	450

  Bibliografia

• Adam, J. P. (1984). La construction romaine. Matériaux et téchniques. Paris: éditions Picard. Catàleg  
• Adams, Richard E. W (cop. 2000 ). Las Antiguas civilizaciones del nuevo mundo . Barcelona: Crítica. Catàleg  
• Ballart, Josep Petit i Mendizàbal, Maria Àngels, 1952- (2005 ). Tal como éramos : las sociedades prehistóricas de la península ibérica . Barcelona: Ariel. Catàleg  
• Barandiarán, Ignacio (1998 ). Prehistoria de la Península Ibérica . Barcelona: Ariel. Catàleg  
• Bermúdez de Castro, José María (DL 1999 ). Atapuerca : nuestros antecesores . [S.l.]: Junta de Castilla y León. Catàleg  
• Bernabeu, Joan (1993 ). Al Oeste del Edén : las primeras sociedades agrícolas en la Europa mediterránea . Madrid: Síntesis. Catàleg  
• Cabrera Valdés, Victoria Muñoz Amilibia, Ana María (1996 ). Unidades didácticas de prehistoria . Madrid: UNED. Catàleg  
• Carbonell, Eudald (2005 ). Homínidos : las primeras ocupaciones de los continentes . Barcelona: Ariel. Catàleg  
• Cerdeño, María Luisa (1995 ). La España de Altamira : Prehistoria en la Península Ibérica . Madrid: Temas de hoy. Catàleg  
• Coe, Michael D (1995 ). El Desciframiento de los glifos mayas . México: Fondo de Cultura Económica. Catàleg  
• Delibes de Castro, Germán (1993 ). Los Orígenes de la civilización : el calcolítico en el Viejo Mundo . Madrid: Síntesis. Catàleg  
• Diversos autors (1958). Enciclopedia dell'Arte Antica Classica ed Orientale. Roma: Politecnica dello Stato. Catàleg  
• Eiroa, Jorge Juan (2010 ). Prehistoria del mundo . Barcelona: Sello. Catàleg  
• Ember, Melvin (cop. 2001 ). Encyclopedia of prehistory . New York [etc.]: Kluwer Academic :Plenum Publishers. Catàleg  
• Gamble, Clive (2001 ). Las Sociedades paleolíticas de Europa . Barcelona: Ariel. Catàleg  
• Garanger, José (2002 ). La Prehistoria en el mundo : nueva edición de La Prehistoria de André Leroi-Gourhan . Madrid: Akal. Catàleg  
• Ginouves, R. i Martin, R. (1985). Dictionnaire méthodique de l'architecture grecque et romaine. I. Matériaux, téch. Atenes-Roma: CNRS. Catàleg  
• Gros, P. (1996). L'architecture romaine du bébut du IIIe siècle av. J.-C. à la fin du Haut-Empire. París: ëditions Picard. Catàleg  
• Haynes, Gary (2002 ). The Early settlement of North America : the Clovis Era . Cambridge: Cambridge University Press. Catàleg  
• Hyslop, John (1992 ). Qhapaqñan : el sistema vial inkaico . Lima: Instituto Andino de Estudios Arqueológicos. Catàleg  
• Lavallée, Danièle (cop. 1995 ). Promesse d'Amérique : la Préhistoire de l'Amérique du Sud. Paris: Hachette. Catàleg  
• Leroi-Gourhan, André (1988 ). Dictionnaire de la préhistoire . Paris: Presses universitaires de France. Catàleg  
• López Luján, Leonardo (1994-2000 ). Historia antigua de México (2ª ed.). Mexico, D.F: INAH :Universidad Nacional Autónoma de México. Instituto de Investigaciones Antropológicas :Porrúa. Catàleg  
• Menéndez, Mario (cop. 1997 ). Diccionario de prehistoria . Madrid: Alianza. Catàleg  
• Murra, John V (1989 ). La Organización económica del estado inca (5ª ed.). México: Siglo XXI. Catàleg  
• Washburn, Wilcomb E. (1996-2000 ). The Cambridge history of the native peoples of the Americas . Cambridge: Cambridge University Press. Catàleg  

  Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació

Descripció de l'activitat	Avaluació de l'activitat	%
Assistència i participació a les activitats docents	Assistència i participació a les activitats docents. Seguiment de les lectures proposades.	10
La ciuitas romana. Anàlisi del procés històric de la seva formació	L'alumne haura de demostrar el coneixement dels conceptes claus desenvolupats i debatuts a classe i de les lectures proposades en una prova escrita.	15
L'alumne ha d'aprofundir en un dels quinze temes desenvolupats a la ciuitas romana, i ampliar la temàtica exposada amb lectures acadèmiques.	S'avalua la capacitat de l'alumne en aprofundir i sintetitzar els coneixements historiogràfics sobre un tema concret.	15
Anàlisi dels continguts teòrics relacionats amb l'arqueologia prehistòrica a la Península Ibèrica desenvolupats a classe.	Capacitat de comprensió i utilització dels conceptes emprats en arqueologia prehistòrica.	15
L'alumne ha d'aprofundir en un dels quinze temes relatius a l'arqueologia prehistòrica de la Peninsula Ibèrica, i ampliar la temàtica exposada amb lectures científiques.	Capacitat d'argumentar el procés històric de la Prehistòria, adeqüat a la Península Ibèrica i d'utilitzar cabalment els conceptes i paradigmes de la disciplina	15
Anàlisi del context ambiental i de les formes d'habitat des de l'arribada dels humans a Amèrica fins la conquesta espanyola.	Capacitat d'observació, descripció i anàlisi d'imatges, plantes d'edificis i trames urbanes específiques de les societats indígenes americanes.	15
Capacitat d'emprar la terminologia pròpia de l'arqueologia americana i la seva tradició multidisciplinària.	Control de lectures proposades i assoliment dels conceptes en us en la historiografía de l'Amèrica Prehispànica	15

 

Qualificació

L'avaluació positiva del bloc temàtic d'arqueologia exigeix que l'alumne superi cadascuna de les proves d'avaluació amb nota superior a quatre (4).
És valora l'assistència i participació de l'alumne a les classes teòriques i pràctiques (10% de l'avaluació global).

Es preveu una recuperació única en data i horari establert per la facultat, on s'avaluarà la capacitat d'emprar els conceptes claus de l'arqueologia i l'anàlisi d'estudi de cas i/o comparatiu dels diferents procesos que analitza la disciplina.

Criteris específics de la nota No Presentat :

Es considerarà no presentat l'alumne que no hagi participat en quatre de les sis proves d'avaluació definides.

  Observacions

La bibliografía és genèrica. Per cadascun dels temes desenvolupats es recomenarà bibliografía complementària.

  Assignatures recomanades

1. Antropologia econòmica
2. Arqueologia-patrimoni, paleografia, antropologia
3. Art antic I. Proper orient
4. Art antic II. Grècia i Roma
5. Art clàssic: escultura Greco-Romana
6. Art prehistòric
7. Conquesta i colonització d'Amèrica
8. Història antiga
9. Humans fóssils
10. Prehistòria de Catalunya
11. Prehistòria recent de la Península Ibèrica