Biblioteca de la UdG

Prudenci i Aurora Bertrana

 

     Cercar a catàlegs

  •  El meu compte

Fons Especials de la Biblioteca de la UdG

DUGi: Repositori digital de la UdG

TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

DIALNET

ORCID

Gestor de bibliografia. Mendeley

La Biblioteca respon

Peticions en línia

Llista de noves adquisicions bibliogràfiques

La Biblioteca és membre de: CBUC i REBIUN

CBUC

REBIUN


Prudenci i Aurora Bertrana

 

El fons Bertrana

El Fons Documental Bertrana reuneix part dels llibres i altra documentació d’Aurora Bertrana i del seu pare Prudenci, dipositats a la Universitat de Girona. Aquest fons fou catalogat, en una primera fase, durant l’any 1997, fruit de la col·laboració entre la Biblioteca i el Departament de Filologia i Filosofia de la UdG. El maig de 2000, Enric Sabadell, amic d’Aurora Bertrana, va fer donació d’un conjunt de documentació que havia conservat des de la mort de l’escriptora.

El Fons Bertrana es pot consultar a la Biblioteca Barri Vell de la UdG i consta de 1.187 llibres –molts d’ells dedicats–, entre els quals predomina la literatura, 49 títols de revistes, obres manuscrites, cartes i documents personals. Resseguint-lo podem reviure la història –personal i literària– de Prudenci i Aurora Bertrana, dues vides entregades, no sense dificultats de tota mena, a la passió d’escriure.

 

Aurora Bertrana

 
. Aurora Bertrana, nascuda a Girona l’any 1899 (*), fou l’única filla supervivent de Prudenci Bertrana, a qui dedicà una biografia, Una vida (1960). De temperament artístic i inquiet, Aurora Bertrana estudià música a Ginebra i viatjà a països exòtics. Les seves impressions sortiren en diferents periòdics barcelonins i, en retornar a Barcelona, publicà a Edicions Proa Paradisos oceànics (1930), llibre que assolí un èxit remarcable per la seva espontaneïtat i frescor i, alhora, pel seu tema exòtic i atraient. Domènec Guansé considera que “la sensualitat innocent diluïda en tot el llibre era l’equivalent femení del pretès panteisme de Prudenci Bertrana”. Aquesta època fou, per a l’autora, de gran plenitud personal i literària, segons explica a les Memòries. En col·laboració amb el seu pare publicà L’illa perduda (1935), a la qual seguiren Peikea (1934) i El Marroc sensual i fanàtic (1936), que no assolí, però, l’èxit del primer llibre.

Després del parèntesi de la guerra, va reprendre la seva producció amb la publicació de novel·les i de contes d’un estil senzill i bàsicament popular que és característic de l’autora. Camins de somni (1955) i La nimfa d’argila (1959) són dominades per una perspectiva infantil; en canvi, a Tres presoners (1957) deixà constància de la seva aversió bèl·lica. Continuà publicant amb regularitat –Entre dos silencis (1958), Vent de grop (1967), Oviri i sis narracions més (1965)–, i són de gran interès els llibres de memòries, Memòries fins al 1935 (1973) i Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya, que sortí pòstumament el 1974, poc temps després de la seva mort, que s’esdevingué aquell mateix any.

RIQUER, Martí de (dir.). Història de la literatura catalana. Barcelona: Ariel, 1987. V. 10. p. 73-74

(*) Estudis posteriors van demostrar que, segons el Registre Civil de Girona, Aurora Bertrana va néixer el 29 d’octubre de 1892. Vegeu: Granell i Nogué, Glòria. “Els falsos cent anys d’Aurora Bertrana”. Revista de Girona (1999), núm. 193, p. 61.

 

Prudenci Bertrana


. Prudenci Bertrana (Tordera, Maresme, 1867 – Barcelona, 1941). Escriptor. El seu pare, d’ideologia carlina, posseïa diversos masos, i fou al mas Espriu de l’Esparra on ell s’apassionà per la natura i per la caça. Estudià el batxillerat a Girona i un curs d’Enginyeria Industrial a Barcelona. L’any següent es matriculà a la Llotja (1885). De retorn a Girona, cap al 1890, es casà amb Neus Salazar i, perduda l’herència paterna, fou professor de dibuix i pintor de paisatges, retrats de difunts, ex-vots, rètols, etc. Fou aleshores, ja madur, que començà d’escriure. Li fou encomanada la direcció del periòdic republicà Ciudadanía, fins que cessà quan fou empresonat i processat per un article que hi publicà. Arran d’aquest procés es traslladà a Barcelona (1911) –cridat per Antoni Lòpez perquè dirigís L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia–, on visqué fins a la mort fent de periodista, escriptor i professor de pintura a l’Escola del Bosc de Montjuïc, sense encaixar mai del tot en la vida literària de la ciutat.

Sembla que el seu primer escrit fou L’Oreneta –anterior al conte Tart! (1903)–; per aquesta època començà de freqüentar els medis literaris de Girona i de publicar d’una manera regular: les novel·les Josafat (1906), Nàufrags (premiada per El Poble Català el 1906 i publicada el 1907) i Tieta Claudina (apareguda el 1910 en traducció castellana amb el títol d’Ernestina, no fou publicada en català fins al 1929), els reculls de contes Crisàlides (1907) i, sobretot, Proses bàrbares (1911), que assenyala el moment culminant de la seva producció.

Bertrana convertí en matèria literària tant els tipus singulars que anà coneixent al llarg de la vida (La lloca de la viuda, 1915; Els herois, 1920) com el món animal, que observava amb un cert franciscanisme contingut (L’ós benemèrit i altres bèsties, 1932). Tractà, a més, la literatura satírica amb la novel·la psicològica Jo! Memòries d’un metge filòsof (1925), retrat del metge i escriptor Dídac Ruiz, novel·la que assolí més èxit de públic que no pas de crítica. Conreà, també, el teatre, sense un reconeixement per part de la crítica (Enyorada solitud!, 1917; Les ales d’Ernestina, 1921; La dona neta, 1924; El comiat de Teresa, 1931; etc.), i col·laborà a El Poble Català, Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya, on féu de crític teatral i on publicà els Impromptus, cròniques periodístiques de caire subjectiu, de les quals el mateix Bertrana féu una tria, que publicà el 1936. La seva obra, estructurada des d’una observació minuciosa i detallada del món, parteix de la pròpia vida d’home i escriptor, bé que és a la trilogia Entre la terra i els núvols (L’hereu, 1931; El vagabund, 1933, i L’impenitent, 1948) on marca tota l’experiència autobiogràfica, recollida entorn de les seves frustracions, la més dolorosa de les quals fou la mort de tres fills. Agafat dins la crisi de valors reflectida pel modernisme, Prudenci Bertrana s’enfrontà, ja de bell antuvi, al noucentisme, com demostra la conferència “De les belleses de la natura i del meu goig” (1908), on propugnà una actitud antiintel·lectual, posició que encara refermà el 1936, cinc anys abans de morir, en el discurs que féu com a president dels Jocs Florals de Barcelona. No superà, doncs, la dislocació dels temps quant als canvis literaris, agreujada pel seu temperament, que revela una individualitat rebutjada, insubmisa i contemplativa. Les seves Obres completes han estat publicades a Barcelona (1969).

Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-, 2a ed., vol. 4, p. 477

 

Bibliografia d’Aurora i Prudenci Bertrana


Els llibres, articles i altres materials escrits tant per Aurora com per Prudenci Bertrana els podeu consultar buscant al Catàleg de la Universitat de Girona i també al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes.

 


Contingut del Fons: articles, manuscrits, correspondència i fotografies
Articles d’Aurora i Prudenci Bertrana


El Fons Bertrana inclou un recull d’articles de diaris i de revistes escrits per Prudenci i Aurora Bertrana. Alguns estan inclosos en els exemplars corresponents de les publicacions periòdiques i altres eren conservats, retallats –sovint anotats i corregits– pels seus autors.

 

Conformen un conjunt interessant, que a vegades inclou seccions completes o sèries àmplies d’articles, i també poc conegut, ja que en pocs casos ha estat aplegat en edicions posteriors.

 

Podeu consultar les dades completes al Catàleg de la Biblioteca UdG.

  

[Manuscrits del Fons Bertrana: 1906-197-?]


79 documents (4 m.l.)

Fons integrat per manuscrits de l’obra literària de Prudenci i Aurora Bertrana, a més de correspondència i altra documentació personal.

Ingressat a la UdG amb motiu de la mort d’Aurora Bertrana. El maig de 2000, Enric Sabadell fa donació a la UdG d’una altra part del fons.

Citeu com: Universitat de Girona. Biblioteca. Fons Bertrana.

Ús i còpia: L’usuari d’aquest fons ha de signar un formulari de consulta pel qual es compromet a utilitzar la documentació només amb finalitats d’investigació, a citar-ne la procedència si se’n fa divulgació i a entregar a la Biblioteca de la UdG una còpia de qualsevol treball que resulti de la seva consulta. La consulta dels documents no pressuposa l’obtenció de cap dret pel que fa a la propietat intel·lectual del contingut, qualsevol ús contrari a la legislació que la regula i als drets que en deriven serà responsabilitat de l’usuari.

Publicacions: Gómez, Maribel (a cura de). “Cartes de Salvador Espriu a Aurora Bertrana”. Els Marges (setembre 1997), núm. 58, p. 53-72; “Aurora Bertrana: vint-i-cinc anys després”. Revista de Girona (març-abril 1999), núm. 193, p. 60-95; Prudenci Bertrana: la presó de l’ànima. Girona: Diputació de Girona, 1999.

Fons associats: L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva un fons amb manuscrits de Prudenci Bertrana.

 

Conté:

 Consulteu els manuscrits digitalitzats al Repositori de Fons Especials i a la Memòria Digital de Catalunya.

 

Correspondència d’Aurora Bertrana (1922-1973)

Sèrie de 132 cartes, postals, telegrames, etc. hològrafs i mecanoscrits –la majoria rebuts per Aurora Bertrana–, a més d’un àlbum amb 35 postals, moltes enviades per Aurora Bertrana a la seva família des de Suïssa als anys vint.

Inclou: 19 cartes de Salvador Espriu (1960-1968) i 9 cartes de Pau Casals (1946-1953).

Ús i còpia: l’usuari d’aquest fons es compromet a utilitzar la documentació només amb finalitats d’investigació, a citar-ne la procedència si en fa divulgació i a entregar a la Biblioteca de la UdG una còpia de qualsevol treball que resulti de la seva consulta. La consulta dels documents no pressuposa l’obtenció de cap dret pel que fa a la propietat intel·lectual del contingut, qualsevol ús contrari a la legislació que la regula i als drets que en deriven serà responsabilitat de l’usuari.

Publicacions:

Gómez, Maribel (a cura de). “Cartes de Salvador Espriu a Aurora Bertrana”. Els Marges (setembre 1997), núm. 58, p. 53-72.

Granell i Nogué, Glòria; Rabaseda i Matas, Joaquim. “Barcelona-Prada 1949. Complicitat epistolar entre Aurora Bertrana i Pau Casals”. M’escriuràs una carta? Girona: Museu d’Art, 2000. p. 316-321.

Granell, Glòria; Rabaseda, Joaquim. “Venerat mestre: correspondència entre Aurora Bertrana i Pau Casals: 1945-1953”. Aurora Bertrana: una dona del segle XX . Barcelona: Abadia de Montserrat [etc.], 2001. p. 89-121.

 

Correspondència de Prudenci Bertrana (1906-1943)

43 cartes i postals

Sèrie d’hològrafs i mecanoscrits, la major part cartes i postals adreçades a Prudenci Bertrana.

Inclou: cartes de Santiago Rusiñol, Joan Maragall, Joaquim Ruyra, Andreu Nin, Rafael Tasis, Ventura Gassol, Joan Puig i Ferreter, Ignasi Iglesias...

 

Consulteu la correspondència digitalitzada al Repositori de Fons Especials.

 

Fotografies del Fons Bertrana


Visiteu les fotografies

Citeu com: Universitat de Girona. Biblioteca. Fons Bertrana.

Inclou: 4 fotografies de Prudenci Bertrana, 1 fotografia de bust de Prudenci Bertrana, 1 fotografia d’Aurora Bertrana. També inclou 3 fotografies facilitades per la Dra. Mariàngela Vilallonga.
 

Base de dades de dedicatòries

 

Accés al catàleg del Fons d'Aurora i Prudenci Bertrana

Per accedir exclusivament a aquest fons, caldrà que seguiu les instruccions següents:


- Accedir el Catàleg
- Seleccioneu la localització: Barri Vell. Fons Prudenci i Aurora Bertrana

 

Documents sobre el Fons

3es Jornades Literàries Una Sola Terra: "El Marroc d'Aurora Bertrana". Girona: Centre Cultural de la Mercè, 30 de novembre i 1 de desembre de 2009

Exposició “Abelló a la Polinèsia: amb textos d’Aurora Bertrana i Josep Maria de Sagarra”. Mollet del Vallès: Museu Abelló, del 12 de juliol al 14 d’octubre de 2007


Homenatge a Aurora Bertrana: Girona, 20/1/2006

 

Exposició “Girona: crònica dels trenta. Oci, esports i cultura”. Girona: Fundació La Caixa, 14/9/2005-15/1/2006

 

 Jornades d’Homenatge a Aurora Bertrana: Girona-Vilada, 7-9/10/99
Recull de premsa

 

Enllaços