El Fons Jaume Vicens Vives reuneix la documentació –llibres, revistes i manuscrits– que fou cedida en custòdia amb voluntat de dipòsit a l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes, Secció d’Història Jaume Vicens Vives, el 7 de juny de 1988, pels hereus de l’historiador. El Fons consta de 2.711 llibres, 1.263 fullets i 32 títols de revista, a més de part de l’arxiu personal, i es pot consultar a la Biblioteca Barri Vell de la Biblioteca de la Universitat de Girona. Predominen entre els llibres els volums dedicats a la història, la geografia i l’economia i, entre els manuscrits, el material docent i d’investigació, amb abundants referències bibliogràfiques i anotacions extretes de documentació d’arxius. El Fons es mostra com a cabdal per il·lustrar l’evolució del treball historiogràfic de Jaume Vicens Vives.
Jaume Vicens Vives (Girona, 1910 - Lió, 1960). Historiador. Estudià Filosofia i Lletres a Barcelona (1926-1930), on tingué com a mestres Antonio de la Torre i Pere Bosch i Gimpera. Professor a l’Institut-Escola (1932-1933), passà com a encarregat de curs i ajudant a la Universitat Autònoma (1933-1937), a la vegada que guanyava la Càtedra de Geografia i Història de l’institut de Figueres. El 1936 llegí la tesi doctoral, Ferran II i la ciutat de Barcelona (1936-1937). Sancionat després del 1939, conegué uns anys difícils en què hagué de guanyar-se la vida escrivint articles de política internacional al setmanari Destino (amb el pseudònim de Lorenzo Guillén) i publicant llibres de text i obres de divulgació.
El 1942 fou destinat a l’institut de Baeza, i poc després participà en la fundació d’una editorial que es proposava de millorar els llibres de text. Reprengué la seva tasca investigadora amb Historia de los remensas en el siglo XV (1945), i el 1947 guanyà la càtedra d’Història Moderna de la Universitat de Saragossa, d’on l’any següent passà, també per oposició, a la de Barcelona. El 1950, en assistir al Congrés Internacional de Ciències Històriques de París, entrà en contacte amb els nous corrents de la historiografia europea i rebé una forta influència de l’escola dels Annales, que el dugué a afirmacions programàtiques en les quals proclamava la importància dels fets econòmics i, molt especialment, la fe en l’eficàcia del mètode estadístic, encara que amb adherències tan poc congruents com la geopolítica, el mètode de les generacions o les morfologies històriques. Malgrat el caràcter francament positivista dels plantejaments de Vicens, el món acadèmic hispànic els mirà amb recel i volgué justificar amb raons ideològiques el refús d’una exigència d’actualització que posava en evidència la misèria intel·lectual dominant. Dugué a terme aquesta tasca renovadora en la seva pròpia obra d’aquests anys –Aproximación a la historia de España (1952), Juan II de Aragón (1953), El gran sindicato remensa (1954) i El segle XV. Els Trastàmares (1956)–, així com en realitzacions col·lectives, com ara els Estudios de Historia Moderna (1951-1959), Índice Histórico Español (iniciat el 1953), la Historia social y económica de España y América (1957-1959) o la sèrie Biografies Catalanes (disfressa que hagué d’adoptar, per raons de censura, el seu intent de publicació d’una nova història de Catalunya), amb la col·laboració d’un grup d’historiadors que, si mai no arribaren a formar una escola, per llur indefinició teòrica, compartiren àmpliament l’impuls renovador de Vicens. Fruit de l’ensenyament d’història a la nova Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona, fou la publicació del Manual de historia económica de España (1959), amb la col·laboració de Jordi Nadal. Aquesta dimensió metodològica no basta per explicar l’obra de Vicens, que ja des del 1952 es proclamava continuador d’una escola catalana d’història que anava de Pròsper de Bofarull a Ferran Soldevila. És en aquesta línia que cal situar la seva preocupació pels estudis d’història contemporània de Catalunya, abandonats fins aleshores, puix que estava convençut que havien de contribuir a replantejar d’una manera més realista una política de recobrament de Catalunya, obsessionat com estava per l’experiència de la desfeta del 1939, amb el seu seguit de defeccions. Testimoni d’aquesta preocupació són Els catalans en el segle XIX (1958) –que, amb una col·laboració de M. Llorens, integraria Industrials i polítics del segle XIX– i Notícia de Catalunya (1960). Una ràpida malaltia posà fi a la seva vida quan era en plena activitat. Darrere seu deixava un estímul que transformaria per complet la historiografia catalana i una obra que, amb els articles, ultrapassa els tres-cents cinquanta títols. Pòstumament les seves obres han estat reeditades.
Fontana i Làzaro, Josep. “Vicens i Vives, Jaume”. Gran Enciclopèdia Catalana, (2a ed.). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986- . Vol. 24, p. 80. ISBN (oc.): 84-85194-81-0
Fotografia de Jaume Vicens Vives. Font: Arxiu personal de la família Vicens Vives
Els llibres, articles i altres materials escrits per Jaume Vicens Vives els podeu consultar buscant al Catàleg de la Biblioteca UdG i també al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes.
Manuscrits del Fons Jaume Vicens Vives; 1930-1960
Visita virtual
60 documents, en 7 caixes, i 30 fitxers (2 m.l.)
Conté documents, en català i castellà, producte de les activitats docents i de recerca de Jaume Vicens Vives, a més de documents personals. Manté l’organització original en cinc grans unitats:
- Càtedres. Saragossa. Història universal i d’Espanya, història econòmica
- Barcelona. Contribució de guerra 1838, estructura dels...
- Càtedra. Explicacions
- Oposicions
- Fitxers
L’usuari d’aquest Fons ha de signar un formulari de consulta pel qual es compromet a utilitzar la documentació només amb finalitats d’investigació, a citar-ne la procedència si en fa divulgació i a entregar a la Biblioteca de la UdG una còpia de qualsevol treball que resulti de la seva consulta.
Es disposa d’un registre de fons integrat dins el Catàleg de la Biblioteca de la UdG i d’un catàleg dels manuscrits, imprès, a la Unitat Barri Vell de la Biblioteca.
La família de l’historiador conserva l’arxiu personal, la correspondència del qual ha estat publicada a: Vicens Vives, Jaume. Epistolari de Jaume Vicens. Girona: Cercle d’Estudis Històrics i Socials, 1994-1998. 2 vol.; 21 cm. (Quaderns del Cercle; 10; 14).
Bibliografia: Muñoz i Lloret, Josep M. “Vicens i Vives, cap d’escola”. Revista de Girona (novembre-desembre 1998), núm. 191, p. 64-67; Villanova, José Luis. “Jaume Vicens Vives i l’estudi de la geopolítica”. Revista de Girona (juliol-agost 1995), núm. 171, p. 52-55.
Molts dels volums del Fons Jaume Vicens Vives estan dedicats pels seus respectius autors. Aquestes dedicatòries ens permeten reconstruir la xarxa de relacions de l’historiador.
Des dels registres del Catàleg corresponents a cada un dels llibres es pot accedir a aquestes dedicatòries, que també es poden consultar de manera independent en una base de dades lligada a aquests registres.
Per accedir exclusivament a aquest fons, caldrà que seguiu les instruccions següents:
- Accedir el Catàleg
- Indicar localització corresponent del fons
El Centre de Recerca d’Història Rural és una secció especialitzada en la història de les societats rurals de l’Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona.