Prudenci Bertrana
Tordera, 1867 – Barcelona, 1941
Escriptor
Fou professor de dibuix i pintor de paisatges, retrats de difunts, ex-vots, rètols, etc. Dirigí el periòdic republicà Ciudadanía, fins que fou empresonat i processat per un article que hi publicà. Es traslladà a Barcelona (1911), on dirigí L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia.
Després del seu primer escrit, L’Oreneta (1903), vingueren les novel·les Josafat (1906), Nàufrags (1907) i Tieta Claudina (apareguda el 1910 en traducció castellana), els reculls de contes Crisàlides (1907) i Proses bàrbares (1911). Tractà, a més, la literatura satírica amb la novel·la psicològica. Conreà, també, el teatre i col·laborà a El Poble Català, Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya, on féu de crític teatral i on publicà els Impromptus.
Es a la trilogia Entre la terra i els núvols (1931-1948) on marca tota l’experiència autobiogràfica.
GEC (en línia). Gran Enciclopèdia Catalana consulta. 23 gen. 2012. http://www.enciclopedia.cat/
Fotografia: Universitat de Girona. Fons Bertrana
Aurora Bertrana
Girona, 1892 — Berga, 1974
Escriptora
Filla de Prudenci Bertrana, col·laborà en la seva primera novel·la (L'illa perduda, 1935) i el qual ella biografià (Una vida, 1965).
La seva narrativa, realista i sensual, reflecteix els seus viatges en les narracions de Paradisos oceànics (1930), Peikea (1934), El Marroc sensual i fanàtic (1936) i en les novel·les Edelweis (1937) i Ariatea (1960); l'afecte als animals en els contes d'Ovidi (1965); l'interès per la infància en les novel·les Camins de somni (1955) i La nimfa d'argila (1959); la Segona Guerra Mundial en Tres presoners (1957) i Entre dos silencis (1958); la poblemàtica matrimonial en Fracàs (1966); i el turisme en Vent de grop (1967). Publicà dues obres autobiogràfiques: Memòries fins el 1935 (1973) i Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya (1975).>/p>
GEC (in línia). Gran Enciclopèdia Catalana consulta. 23 gen. 2012. http://www.enciclopedia.cat/
Fotografia: Universitat de Girona. Fons Bertrana