Hola, bona tarda a tots !
Com us podreu imaginar, he vingut a parlar-vos d’alpinisme, de muntanya i d’expedicions...
La Universitat de Girona, amb les seves diverses opcions, és com una serralada amb 45 muntanyes de diferent grau de dificultat i alçades.
Alguns us heu decantat per les muntanyes que són més difícils de pujar i altres per les que no ho són tant.
També hi ha "alpinistes-estudiants" que proven una muntanya i, al cap d’un temps, la canvien per una altra. I també, alguns, que ja saben que la que han escollit no l’assoliran mai!
Cada carrera universitària és com una expedició d’alta muntanya, que comença amb una marxa d’aproximació, a vegades llarga i feixuga, que a alguns ja us ha deixat "rebentats"!
Tots vosaltres us vareu instal•lar al camp base en el mateix moment d’accedir a la Universitat. Alguns, adolorits per la duresa de la marxa d’aproximació, i altres, com nous, perquè hi vareu poder accedir volant!
Amb la informació prèvia que portàveu i amb el vostre nivell de preparació, des del mateix camp base ja vareu poder imaginar si us seria o no us seria difícil encarar l’ascensió.
Cadascuna de les 45 muntanyes de l’UdG té vies o itineraris diferents i, també, una flora i una fauna particular. El Yeti, però, només el poden arribar a veure els grimpadors més "flipats" i agosarats. Això sí, tots us hi haureu pogut trobar algunes de les moltes "cabres" i els molts "marrans" que hi tenen escampats!
En tots els itineraris i en cada ascensió és imprescindible que no perdeu la concentració, que aneu ben equipats i que tingueu cura de la vostra alimentació. Sobretot, heu de mirar on trepitgeu, per no entrebancar-vos i per no caure en el precipici.
En qualsevol de les muntanyes que heu escollit hi teniu un camí dur de pujada, amb un itinerari llarg de 3, 4 o 5 camps d’alçada que heu d’anar muntant. Però, sempre amb l’opció de replegar-vos al camp base per anar acumulant les forces necessàries per a l’atac final.
Els períodes de vacances, i també la festa major que avui i demà us disposeu a celebrar,
són com una estada al camp base, que heu de saber aprofitar.
Per al futur, us desitjo que quan feu el cim (quan acabeu la carrera, quan aconseguiu coronar la vostra muntanya particular) us sobrevingui la mateixa sensació que jo vaig experimentar el 17 de maig passat, quan vaig tenir el privilegi de trepitjar el sostre del Món
Amb el cor bategant com mai, quasi plorant de l’alegria, i amb la visió d’un paisatge que mai no m’hauria pogut imaginar, vaig saber què és sentir la felicitat i la vaig assaborir. I allà, alhora, vaig tenir clar que aquella sensació havia de ser compartida per la meva família, els meus amics i (sobretot !) els meus companys de l’expedició "Pirineu de Girona a l’Everest 2006", als quals sempre més hauré d’estar agraït.
Aquell va ser un èxit de tots els alpinistes i de totes les expedicions de les Comarques Gironines que s’han marcat o que ens hem anat marcant objectius ambiciosos: com la mítica expedició al Kangchenjunga, l’any 1986, ja fa vint anys, de la qual també em sento especialment orgullós d’haver-hi pogut participar.
Allà, un isard com jo, també fill de Sant Hilari, acompanyat d’un sherpa del poble de Thame a la vall del Kumbu, varem posar els fonaments d’un edifici que (pedra a pedra) entre tots encara hem d'anar construint.
A partir d’aleshores, el Broad Peak, el Makalú, el Nanga Parbat, el Shisha Pagma, el Cho Oyu, el Gasherbrum II, el Hidden Peak .... (i l’Everest, en diverses ocasions)... han estat objectius, reptes o carreres universitàries que els alpinistes gironins ens hem anat proposant. Totes aprovades amb nota, i algunes d’elles amb una matricula d’honor que ens ha atorgat el fet d’haver pujat al cim.
I, sempre, sempre, sempre, amb el mèrit de tots!!!
I ara, per acabar, reconeixent que en la vostra ascensió universitària heu de fer un gran esforç, i amb l’advertència que, després de l'expedició, la vida us plantejarà haver de superar més muntanyes i transitar per molts camins difícils i amb molts entrebancs, només us vull fer unes recomanacions per a la vostra Festa Major!
Equipeu-vos bé i, "poseu-vos les botes" amb la batucada, el correfoc, la fira, el dinar popular o els diversos concerts que el Consell d’Estudiants us té preparats.
Mengeu i beveu com uns desesperats. No pareu de fondre gel, però sempre anant en compte en no patinar!
Prepareu els grampons i la corda... Presumiu de piolet...
"Grimpeu" els uns amb els altres (en parella o en grup). I, com que el temps és imprevisible, protegiu-vos adequadament i tingueu sempre els "impermeables" a mà.
Mireu les muntanyes, i també els estels!
Feu Gresca! ...Oblideu-vos dels professors! ...No cremeu cap llibre! ...I gaudiu plenament de la vostra Festa Major.
Visca la Farra i la Festa Major!!!!!
Girona, 25 d’abril de 2007