Màster en Ciutadania i Drets Humans: Especialitat Filosofia Política

Màster en Ciutadania i Drets Humans: Especialitat Filosofia Política

Ètica i política de Maquiavel a Rousseau

Professor

Prof. Josep Olesti Vila

Prof. Josep Olesti Vila

• Introducció
• Professorat
• Assignatures
  • Ètica i política de Maquiavel a Rousseau
  • Polítiques de la Il·lustració i la Modernitat
  • Els problemes del liberalisme polític
  • Crítics neoconservadors del liberalisme
• Seminari
• Bloc de lectures

Ètica i política de Maquiavel a Rousseau

• Sessions i temàtica
• Planificació i calendari
• Avaluació
• Lectures per sessió
  

Una assignatura com aquesta, amb un marc cronològic i un contingut teòric tan amplis, no pot abordar-se sinó a partir d’algun fil conductor que en seleccioni algun aspecte, de manera que pugui ser tractada de manera raonablement satisfactòria amb el temps de què es disposa. Per això, hem decidit d’organitzar-la en tres moments (al primer i al darrer dels quals es dedicarà l’atenció principal): (1) Anàlisi de la irrupció maquiavèlica, que representa la ruptura més significativa de la continuïtat teòrica entre ètica i política que havia caracteritzat el gruix del pensament clàssic. (2) Esbós de les posteritats del maquiavelisme, que ha de fer lloc, pel cap baix, a les tradicions següents: (a) el maquiavelisme simplificat del seus adversaris; (b) les diverses versions de la doctrina de la raó d’estat; (c) els hereus d’un maquiavelisme no banal. (3) Estudi de tres figures filosòfiques significatives d’aquest maquiavelisme no banal (Naudé, Hobbes, Spinoza), que proposem d’abordar a partir d’un tema privilegiat (que permet de mostrar in concreto la tensió entre l’ètica i la política): el problema teològico-polític. Caracteritza la tradició maquiavèlica la supressió de la legitimitat en política de les categories de caràcter ètic. En conseqüència, la religió deixa de ser abordable des de la perspectiva moral dels suposats imperatius de la consciència per a ser tractada en una perspectiva estríctament política o relativa als seus efectes pràctics, de maneres diferents en cada un dels tres filòsofs escollits. Serà això el que s’analitzarà.

 

• Sessions i temàtica
• Planificació i calendari
• Avaluació
• Lectures per sessió
  

Una assignatura com aquesta, amb un marc cronològic i un contingut teòric tan amplis, no pot abordar-se sinó a partir d’algun fil conductor que en seleccioni algun aspecte, de manera que pugui ser tractada de manera raonablement satisfactòria amb el temps de què es disposa. Per això, hem decidit d’organitzar-la en tres moments (al primer i al darrer dels quals es dedicarà l’atenció principal): (1) Anàlisi de la irrupció maquiavèlica, que representa la ruptura més significativa de la continuïtat teòrica entre ètica i política que havia caracteritzat el gruix del pensament clàssic. (2) Esbós de les posteritats del maquiavelisme, que ha de fer lloc, pel cap baix, a les tradicions següents: (a) el maquiavelisme simplificat del seus adversaris; (b) les diverses versions de la doctrina de la raó d’estat; (c) els hereus d’un maquiavelisme no banal. (3) Estudi de tres figures filosòfiques significatives d’aquest maquiavelisme no banal (Naudé, Hobbes, Spinoza), que proposem d’abordar a partir d’un tema privilegiat (que permet de mostrar in concreto la tensió entre l’ètica i la política): el problema teològico-polític. Caracteritza la tradició maquiavèlica la supressió de la legitimitat en política de les categories de caràcter ètic. En conseqüència, la religió deixa de ser abordable des de la perspectiva moral dels suposats imperatius de la consciència per a ser tractada en una perspectiva estríctament política o relativa als seus efectes pràctics, de maneres diferents en cada un dels tres filòsofs escollits. Serà això el que s’analitzarà.