Conèixer les respostes de la fauna al foc i la seva interacció amb la regeneració de l’ecosistema és important no tan sols com a coneixement bàsic sinó per a poder planificar la gestió dels espais afectats i la preservació de la seva biodiversitat. El bioma mediterrani, però també els boscos tropicals estacionals i les sabanes, afectats intensament per les pertorbacions antròpiques i pel foc, són escenaris privilegiats per a efectuar-hi aquesta recerca.
Dinàmica de poblacions animals
El coneixement que en tenim de les respostes de les poblacions animals al foc és encara molt parcial. I d’aquest desconeixement no s’escapen aspectes tan fonamentals com són la reproducció, mortalitat, colonització i emigració en àrees cremades, així com la territorialitat i la plasticitat del comportament en ecosistemes que han sofert pertorbacions recents. En els darrers anys, des del Pecat i en col·laboració amb altres centres, hem treballat alguns aspectes de la dinàmica de poblacions d’ocells. S’ha demostrat la fidelitat de diverses espècies als seus territoris, malgrat la dràstica modificació de l’hàbitat. Hem vist com disminuïa la supervivència a mig termini després del foc en tallarols i en ocells forestals, i que aquesta disminució tendeix a ser més acusada després d’incendis forestals que de cremes controlades. S’ha vist també com la colonització de grans àrees cremades per ocells de medis oberts és un fenomen fortament local. I malgrat la capacitat de dispersió dels ocells, poblacions situades a alguns quilòmetres difícilment colonitzaran les àrees incendiades. Hem vist com el nombre d’espècies colonitzadores depèn sobretot de l’àrea cremada i que les millors colonitzadores tenen una major amplitud d’hàbitat. I també hem mostrat canvis en les característiques del territori lligats als canvis de densitat de l’espècie estudiada (tallareta cuallarga, pardal de bardissa...) i a la regeneració vegetal després del foc.
Avifauna i conservació
Es evident que els incendis generen un impacte patent en el medi natural. La valoració d’aquest impacte depèn tanmateix d’un seguit de factors d’escala i dels indicadors utilitzats per mesurar-lo. En termes de conservació de la biodiversitat, i del seu component animal en particular, els efectes del foc no sempre s’han de valorar negativament. El 77% de les espècies d’ocells de medis oberts que trobem en les àrees recentment cremades del Mediterrani Occidental tenen un status de conservació desfavorable a Europa. A l’oest de Madagascar la repetició de focs, combinada amb tales i pastura, és responsable de la transformació del bosc sec en sabana, i de la pèrdua de diversitat biològica. Tot i així, els boscos cremats una o poques vegades van resultar d’un gran interès per a la conservació dels ocells endèmics. Als Pirineus, la gestió de pastures mitjançant cremes controlades repetides va aparèixer com un factor interessant per a la conservació de l’avifauna de muntanya. Aquests i altres aspectes relacionats han estat objecte d’investigació per part del grup.