Els últims anys, a l’escola, ha fet via el concepte d’inclusió, que proposa la igualtat en drets i oportunitats de tots els nens i nenes. A les aules, els infants comparteixen un temps i un espai sense que siguin tingudes en compte les diferències. La inclusió és una realitat palpable al sistema públic escolar. Ara bé, el discurs de la inclusió perd força a mesura que l’escolaritat pren el camí de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i, sobretot, en el moment de la transició a la vida adulta. Té, aquest fet, una explicació que es troba en els canvis que són necessaris per reajustar els coneixements i adquirir-ne de nous, que són els que possibilitaran la incorporació a la vida productiva, al món laboral. Aquí, la inclusió, té encara camí per recórrer.

L’objectiu de la tesi de Montserrat Castro, que ha estat dirigida per Montserrat Vilà, del Departament de Pedagogia de la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG, ha estat la d’oferir nous espais formatius normalitzats que permetin a les persones amb discapacitat accedir a entorns no específics per rebre una formació de caràcter laboral. Uns entorns normalitzats que han d’esdevenir complementaris de metodologies que també faciliten la inclusió en entorns laborals normalitzats, (com el Treball amb Suport), a partir de Programes de Qualificació Professional Inicial – PQPI. Així doncs, la tesi que ha elaborat Castro ha focalitzat la recerca en una de les actuals ofertes de formació sociolaboral de caràcter públic per als joves majors de 16 anys, que no han assolit l’ESO: els Plans de Transició al Treball (PTT) de les comarques gironines. La finalitat de la investigadora ha estat la identificació i caracterització dels elements que afavoreixen l’adequació dels dits Plans a les persones amb discapacitat. Per a la realització d’aquesta recerca s’han aplicat instruments d’avaluació de programes dissenyats per l’autora (protocol de recollida de dades i entrevistes) que, seguint un paradigma comprensiu, se centra en la recollida d’informació per diferents vies. Així doncs, els alumnes amb discapacitat formats en PTT ha estat una de les fonts d’informació rellevants per a les conclusions que s’han establert a la investigació. D’aquesta manera, a més, s’ha donat veu als veritables protagonistes de la recerca amb la intenció d’assolir els elements afavoridors que ells mateixos han expressat.

Dels resultats obtinguts a l’anàlisi de la informació recollida es desprèn que els PTT disposen d’elements que afavoreixen la seva adequació per a persones amb discapacitat, perquè repercuteixen de manera progressiva en la seva autoestima i augmenten la percepció positiva de les seves capacitats com a persones, com a estudiants i com a treballadors. La tesi de Montse Castro també presenta una sèrie de propostes de millora dels programes PTT, amb la finalitat que s’adeqüin de manera favorable als alumnes amb discapacitat.