Agnès Prats Soler, investigadora de la Universitat de Girona que actualment està elaborant la tesi doctoral dirigida pel doctor Xavier Pla Barbero, acaba de publicar com a curadora d’edició, a Edicions de 1984, Oratjol de la Serra, d’Eduard Girbal Jaume.
El dimecres dia 30 de novembre a les 8 del vespre tindrà a lloc la presentació del llibre a la Llibreria 22 de Girona (C. Hortes, 22), a càrrec del doctor Xavier Pla, de la Universitat de Girona, de la curadora de l’edició, Agnès Prats, i del poeta Enric Casasses (que llegirà fragments de l’obra).
Oratjol de la Serra (1919) és un conjunt de «proses silvestres» que, a tall de presentació, ens inicia en la descoberta d’una població (o gairebé) de l’agresta Catalunya interior de principis del segle XX i en els grans personatges que hi viuen. Un cop Eduard Girbal Jaume (Girona, 1881 – Barcelona, 1947) va haver publicat aquesta obra que, juntament amb L’estrella amb cua (1919) i La tragèdia de cal Pere Llarg (1923), forma el cicle narratiu L’agre de la terra, Víctor Català en va dir: «és un novel·lista cabal, en el ple de ses facultats i de sos recursos i un dels més alts i ferms entre quants conreuen, en l’hora present, aquesta branca de les lletres catalanes. És subtil de ment, de vista i de ploma com cap altre. Gran coneixedor de la psicologia camperola, sap revelar-la amb justesa admirable i amb una finíssima i saborosa ironia que mai cau (almenys en els trossos que li he llegit) en efectismes i desentonaments. Escriptor veritable, dotat d’instint agut i dreturer, i estudiós de la llengua en sa mateixa font i en sos mellors models, té la paraula abundosament fluent, viva i pròpia, la forma castissa i harmoniosa com copsada directament del poble, però embellida, purgada, magnificada per la màgia de l’art».«Deixant-se anar a la sanitat d’aqueixa prosa sense bonys ni pestilències de cap mena, un hom sembla que es retorna i recobra l’esperança, tal com el visitant que surt d’un manicomi o d’un hospital i s’amara de sol, d’aire, de glatits de vida “viva” i feconda. Jo no crec que sempre el nom faci la cosa; una és actuar d’escriptor i l’altra és ser-ho. En Girbal, sortosament per ell i per la novel·la catalana, és dels que ho són de llei».