NORMES PER A L’EDICIÓ DE INTERLINGÜÍSTICA  

S’entregarà el text definitiu en CD, en format .doc i pdf. A l’arxiu de la comunicació se li donarà el nom de l’autor, seguit de l’estructura 1r COGNOM, 2n COGNOM, NOM. Tot junt es presentarà i s’entregarà al Comitè Organitzador quan finalitzi l’exposició del treball en públic.

Extensió: per les ponències, un màxim de 10 pàgines; per les conferències plenàries un màxim de 15 pàgines. Les notes, taules, gràfics, imatges i bibliografia hi han de ser inclosos. Les pàgines de la impressió en paper han d’estar numerades; les de l’arxiu enviat per correu no cal.

Processador de textos: Microsoft Word per a Windows.

Format del documento: DIN-A4.

Marges: superior, inferior, esquerre i dret: 3 cm

Mida de la font: 11, lletra Times New Roman, pel text i la bibliografia final. Tot i això, serà de 10 Times New Roman per les notes, les citacions a fora del text i els exemples.

Interlineat: senzill (per al text, notes a peu de pàgina i bibliografia). Cal no deixar espai/línia en blanc entre paràgraf i paràgraf, ja que per això s’ha de sagnar l’inici de paràgraf. No se sagnarà l’inici de paràgraf de la citació llarga separada del text. A més, s’ha de comprovar que entre paraules només hi hagi un caràcter i no dos.

Alineació: justificada.

Imatges, gràfics i taules: es presentaran com a arxius separats. No obstant això, hauran de tenir sempre una coreferència en el text i hauran d’estar ordenats segons la seva aparició en l’article (per exemple: 13.jpg, 14.tiff). Hauran de tenir els següents formats:

·        imatges: tiff, tif, jpg, jpeg... sempre amb un mínim de resolució de 300 dpi

·        gràfics: Si és possible en arxius EPS; si no, en format tiff, tif, jpg, jpeg... sempre amb un mínim de resolució de 300 dpi

·        taules: Si és possible en un arxiu excel (xls); si no, en format tiff, tif, jpg, jpeg... sempre amb un mínim de resolució de 300 dpi

Notes: Per a una maquetació més bona, les notes aniran incloses al final del text, i no a peu de pàgina.

Títol de la comunicació: centrat al començament de pàgina (en la primera línia), en majúscules, negreta, sense punt final i sense cometes. A continuació, es deixi una línia en blanc entre el títol de la comunicació i el nom de l’autor.

Nom del comunicant/s: A sota del títol de la comunicació, alineació dreta. A sota del NOM i COGNOMS, en la línia següent, i també a la dreta, s’indica la UNIVERSITAT DE PROCEDÈNCIA (no la poseu entre parèntesis). Totes dues informacions en versaletes. A sota de la universitat de procedència, a la línea següent, i també a la dreta, s’indica la direcció de correu electrònic. Després s’han de deixar dues línies en blanc entre el final de les dades personals i el començament del text.

Resums i Paraules Clau: Cada comunicació inclourà un resum d’entre 100 i 150 paraules, en anglès. El resum s’inclourà una línia després de la universitat de procedència i anirà en lletra TIMES NEW ROMAN de cos 10, en cursiva, justificat, a un espai interlineal i sagnat un centímetre a la dreta.

Divisió en apartats: els diferents apartats i subapartats s’han d’enumerar, començant sempre pel número 1. L’excepció la representa la bibliografia (en cas que se adjunti), que apareixerà sense enumerar.

         1. En negreta i sin sagnar, minúscules, separat dels paràgrafs anterior i posterior per una línia en blanc. No acaba en punt final.

                   1.1. En negreta i sense sagnar, minúscules (no es deixa línia en blanc anterior si va justament després de la línea de l’1.). No acaba en punt final.

                            1.1.1. En negreta i sense sagnar, minúscules (no es deixa línea en blanc anterior si va justament després de la línea de l’1.1.). No acaba en punt final.      

Exemples: Hauran d’anar enumerats correlativament – (1), (2)...–, cos de la font 10 i en cursiva. Només va en cursiva allò que és l’exemple; l’enumeració va en rodona a cos 10. Si l’exemple és una frase independent del text, acabarà en punt.

(1) En Joan ahir va dinar aquí..

Termes especials:

-Metalingüístics: cursiva.

-Una paraula o més d’una llengua diferent a la del text: cursiva.

-Citacions en llengües estrangeres (una oració o un fragment) dins d’una

oració del text, en paràgraf a part o a peu de pàgina: rodona. Si la citació va

en un paràgraf a part no anirà entre cometes; a la resta de casos sí.

CITACIONS TEXTUALS:

Inferiors a tres línies: entre cometes («») i introduïdes en el text; el cos de la font segueix essent 11.

Exemple: …coincidimos con la idea de que «son cláusulas biactanciales, con los dos participantes que exige una relación transitiva» (Mª A. MARTÍNEZ LINARES 1998: 137).

Superiors a tres línies: sagnades a l’esquerre 1'25 cm i cos de la font 10; no s’ha de sagnar a l’inici de paràgraf. Tampoc s’ha de deixar cap línea en blanc entre el text i la citació, o entre la citació i la següent línia.

Exemple:

Ya lo apuntó R. RODRÍGUEZ FERRÁNDIZ (1998: 245): Y en cuanto al CLG, Saussure rechazó la posibilidad que se abría en los Anagramas, y que allí mismo se presentaba muy complicada: la de una consecutividad (una linealidad sub-sígnica) en la lengua que recaería en los dífonos, a los que habría que otorgar alguna entidad lingüística a medio camino entre el morfema y el fonema en tanto proyectos-de-signos, «proformas» en trance de recomponerse anagramáticamente. Si no se indicara la autoría antes de la cita aparte, se podría, igualmente, poner entre paréntesis al final de la misma (letra 11): en trance de recomponerse anagramáticamente. (R. RODRÍGUEZ FERRÁNDIZ 1998: 245). [Atención: punto al final de cita y después de citación]

Les citacions a part no han de començar amb punts suspensius (en canvi, sí que

podran començar amb minúscula) ni tampoc acabar-hi, sinó directament amb punt final.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

En el text:

INICIAL DEL NOM. COGNOM/S (any: pàgina/es) (any: pàgina) [atenció: inicial cognom/s en versaletes].

Exemple: A. BELLO ([1847]1981: 763)

Quan es faci referència a tota una obra i no només a una pàgina/es en concret, s’ometran els dos punts i els números de pàgines.

Exemple: (M. ALVAR EZQUERRA 1991).

Al final del text en l’apartat de bibliografia (màxim 15 obres):

COGNOM/S, NOM COMPLET, Títol del llibre, Lloc d’edició, Editorial, Any.

COGNOM/S, NOM COMPLET, «Títol de l’article o capítol», en Títol del llibre, Lloc d’edició, Editorial, Any, Pàgines.

COGNOM/S, NOM COMPLET, «Títol de l’article», Títol de la publicació periòdica, Número, Lloc d’edició, Editorial, Any, Pàgines.

Exemples:

ALARCOS LLORACH, EMILIO, Gramática de la lengua española, Madrid, Espasa-

Calpe, 1994.

LÁZARO MORA, FERNANDO, «Compatibilidad entre lexemas nominales y sufijos diminutivos», en La formación de palabras, Madrid, Síntesis, 1993, pp. 303-315.

KATZ, JERROLD J. y FODOR, JERRY A., «The Structure of a Semantic Theory», Language, 39, 1963, pp. 170-210.

VALDERRAMA, JUANITO, «Cuéntame un chiste», en It's a joke, Madrid, Unicornio, 1967, pp. 13-24.

La bibliografia s’ha d’incloure en un apartat final i no com a nota a peu de

pàgina.

Altres indicacions:

·        En principi, en el text i en les citacions d’articles s’utilitzaran les cometes baixes «»; si s’haguessin d’utilitzar unes altres cometes dins d’un text entre cometes s’utilitzaran les altes " " i a dins seu les simples ‘ ’.

·        Pels incisos s’utilitza el guió llarg —; es posa al principi i al final de l’incís; al final s’elimina si amb el fragment s’arriba a fi d’oració marcat amb un punt.

·        Es tendeix a prescindir de negretes i del subratllat en el cos del text.

ADVERTÈNCIA FINAL

Si el text entregat com a publicació no seguís les normes d’estil presentades en aquestes pàgines, el text seria retornat a l’autor/s perquè es corregeixi.

NORMES PER A L’EDICIÓ DE INTERLINGÜÍSTICA  

S’entregarà el text definitiu en CD, en format .doc i pdf. A l’arxiu de la comunicació se li donarà el nom de l’autor, seguit de l’estructura 1r COGNOM, 2n COGNOM, NOM. Tot junt es presentarà i s’entregarà al Comitè Organitzador quan finalitzi l’exposició del treball en públic.

Extensió: per les ponències, un màxim de 10 pàgines; per les conferències plenàries un màxim de 15 pàgines. Les notes, taules, gràfics, imatges i bibliografia hi han de ser inclosos. Les pàgines de la impressió en paper han d’estar numerades; les de l’arxiu enviat per correu no cal.

Processador de textos: Microsoft Word per a Windows.

Format del documento: DIN-A4.

Marges: superior, inferior, esquerre i dret: 3 cm

Mida de la font: 11, lletra Times New Roman, pel text i la bibliografia final. Tot i això, serà de 10 Times New Roman per les notes, les citacions a fora del text i els exemples.

Interlineat: senzill (per al text, notes a peu de pàgina i bibliografia). Cal no deixar espai/línia en blanc entre paràgraf i paràgraf, ja que per això s’ha de sagnar l’inici de paràgraf. No se sagnarà l’inici de paràgraf de la citació llarga separada del text. A més, s’ha de comprovar que entre paraules només hi hagi un caràcter i no dos.

Alineació: justificada.

Imatges, gràfics i taules: es presentaran com a arxius separats. No obstant això, hauran de tenir sempre una coreferència en el text i hauran d’estar ordenats segons la seva aparició en l’article (per exemple: 13.jpg, 14.tiff). Hauran de tenir els següents formats:

·        imatges: tiff, tif, jpg, jpeg... sempre amb un mínim de resolució de 300 dpi

·        gràfics: Si és possible en arxius EPS; si no, en format tiff, tif, jpg, jpeg... sempre amb un mínim de resolució de 300 dpi

·        taules: Si és possible en un arxiu excel (xls); si no, en format tiff, tif, jpg, jpeg... sempre amb un mínim de resolució de 300 dpi

Notes: Per a una maquetació més bona, les notes aniran incloses al final del text, i no a peu de pàgina.

Títol de la comunicació: centrat al començament de pàgina (en la primera línia), en majúscules, negreta, sense punt final i sense cometes. A continuació, es deixi una línia en blanc entre el títol de la comunicació i el nom de l’autor.

Nom del comunicant/s: A sota del títol de la comunicació, alineació dreta. A sota del NOM i COGNOMS, en la línia següent, i també a la dreta, s’indica la UNIVERSITAT DE PROCEDÈNCIA (no la poseu entre parèntesis). Totes dues informacions en versaletes. A sota de la universitat de procedència, a la línea següent, i també a la dreta, s’indica la direcció de correu electrònic. Després s’han de deixar dues línies en blanc entre el final de les dades personals i el començament del text.

Resums i Paraules Clau: Cada comunicació inclourà un resum d’entre 100 i 150 paraules, en anglès. El resum s’inclourà una línia després de la universitat de procedència i anirà en lletra TIMES NEW ROMAN de cos 10, en cursiva, justificat, a un espai interlineal i sagnat un centímetre a la dreta.

Divisió en apartats: els diferents apartats i subapartats s’han d’enumerar, començant sempre pel número 1. L’excepció la representa la bibliografia (en cas que se adjunti), que apareixerà sense enumerar.

         1. En negreta i sin sagnar, minúscules, separat dels paràgrafs anterior i posterior per una línia en blanc. No acaba en punt final.

                   1.1. En negreta i sense sagnar, minúscules (no es deixa línia en blanc anterior si va justament després de la línea de l’1.). No acaba en punt final.

                            1.1.1. En negreta i sense sagnar, minúscules (no es deixa línea en blanc anterior si va justament després de la línea de l’1.1.). No acaba en punt final.      

Exemples: Hauran d’anar enumerats correlativament – (1), (2)...–, cos de la font 10 i en cursiva. Només va en cursiva allò que és l’exemple; l’enumeració va en rodona a cos 10. Si l’exemple és una frase independent del text, acabarà en punt.

(1) En Joan ahir va dinar aquí..

Termes especials:

-Metalingüístics: cursiva.

-Una paraula o més d’una llengua diferent a la del text: cursiva.

-Citacions en llengües estrangeres (una oració o un fragment) dins d’una

oració del text, en paràgraf a part o a peu de pàgina: rodona. Si la citació va

en un paràgraf a part no anirà entre cometes; a la resta de casos sí.

CITACIONS TEXTUALS:

Inferiors a tres línies: entre cometes («») i introduïdes en el text; el cos de la font segueix essent 11.

Exemple: …coincidimos con la idea de que «son cláusulas biactanciales, con los dos participantes que exige una relación transitiva» (Mª A. MARTÍNEZ LINARES 1998: 137).

Superiors a tres línies: sagnades a l’esquerre 1'25 cm i cos de la font 10; no s’ha de sagnar a l’inici de paràgraf. Tampoc s’ha de deixar cap línea en blanc entre el text i la citació, o entre la citació i la següent línia.

Exemple:

Ya lo apuntó R. RODRÍGUEZ FERRÁNDIZ (1998: 245): Y en cuanto al CLG, Saussure rechazó la posibilidad que se abría en los Anagramas, y que allí mismo se presentaba muy complicada: la de una consecutividad (una linealidad sub-sígnica) en la lengua que recaería en los dífonos, a los que habría que otorgar alguna entidad lingüística a medio camino entre el morfema y el fonema en tanto proyectos-de-signos, «proformas» en trance de recomponerse anagramáticamente. Si no se indicara la autoría antes de la cita aparte, se podría, igualmente, poner entre paréntesis al final de la misma (letra 11): en trance de recomponerse anagramáticamente. (R. RODRÍGUEZ FERRÁNDIZ 1998: 245). [Atención: punto al final de cita y después de citación]

Les citacions a part no han de començar amb punts suspensius (en canvi, sí que

podran començar amb minúscula) ni tampoc acabar-hi, sinó directament amb punt final.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

En el text:

INICIAL DEL NOM. COGNOM/S (any: pàgina/es) (any: pàgina) [atenció: inicial cognom/s en versaletes].

Exemple: A. BELLO ([1847]1981: 763)

Quan es faci referència a tota una obra i no només a una pàgina/es en concret, s’ometran els dos punts i els números de pàgines.

Exemple: (M. ALVAR EZQUERRA 1991).

Al final del text en l’apartat de bibliografia (màxim 15 obres):

COGNOM/S, NOM COMPLET, Títol del llibre, Lloc d’edició, Editorial, Any.

COGNOM/S, NOM COMPLET, «Títol de l’article o capítol», en Títol del llibre, Lloc d’edició, Editorial, Any, Pàgines.

COGNOM/S, NOM COMPLET, «Títol de l’article», Títol de la publicació periòdica, Número, Lloc d’edició, Editorial, Any, Pàgines.

Exemples:

ALARCOS LLORACH, EMILIO, Gramática de la lengua española, Madrid, Espasa-

Calpe, 1994.

LÁZARO MORA, FERNANDO, «Compatibilidad entre lexemas nominales y sufijos diminutivos», en La formación de palabras, Madrid, Síntesis, 1993, pp. 303-315.

KATZ, JERROLD J. y FODOR, JERRY A., «The Structure of a Semantic Theory», Language, 39, 1963, pp. 170-210.

VALDERRAMA, JUANITO, «Cuéntame un chiste», en It's a joke, Madrid, Unicornio, 1967, pp. 13-24.

La bibliografia s’ha d’incloure en un apartat final i no com a nota a peu de

pàgina.

Altres indicacions:

·        En principi, en el text i en les citacions d’articles s’utilitzaran les cometes baixes «»; si s’haguessin d’utilitzar unes altres cometes dins d’un text entre cometes s’utilitzaran les altes " " i a dins seu les simples ‘ ’.

·        Pels incisos s’utilitza el guió llarg —; es posa al principi i al final de l’incís; al final s’elimina si amb el fragment s’arriba a fi d’oració marcat amb un punt.

·        Es tendeix a prescindir de negretes i del subratllat en el cos del text.

ADVERTÈNCIA FINAL

Si el text entregat com a publicació no seguís les normes d’estil presentades en aquestes pàgines, el text seria retornat a l’autor/s perquè es corregeixi.